Un 60% menys d’animals en 40 anys de consumisme

BarcelonaLa població mundial d’animals vertebrats va disminuir un 60% entre el 1970 i el 2014 per culpa de l’acció de l’ésser humà. Ho denunciava ahir l’ Informe planeta viu, de WWF, que feia una crida als governs mundials a imposar “canvis dràstics” que posin fi a unes pautes de consum que estan portant el planeta “al caire de l’abisme”.

Només una quarta part de la superfície del planeta està lliure dels impactes nefastos de l’activitat humana, però l’any 2050 es preveu que només en sigui una desena part. La zona del món més afectada és l’Amèrica del Sud i l’Amèrica Central, on el volum de les espècies salvatges ha minvat un 89%, però poques zones del planeta se’n salven. Les selves tropicals s’estan reduint i s’ha perdut un 20% de l’Amazònia només en els últims 50 anys. Una pèrdua d’hàbitat que està afectant moltes espècies mamífers, aus i amfibis, però també coralls i cícades (plantes antigues), moltes de les quals s’encaminen cap a l’extinció cada cop més ràpidament.

Segons l’informe -elaborat per experts de 40 universitats i organitzacions de conservació- la sobreexplotació, l’extensió de l’agricultura, la reconversió del sol i el canvi climàtic són les principals causes de la pèrdua de biodiversitat del planeta, que està afectant especialment les espècies animals d’aigua dolça, que s’han reduït fins a un 83% des del 1970. Alhora, des del 1950 s’han extret dels oceans 6.000 milions de tones de peixos. La sobrepesca és la principal amenaça per als oceans, però també cada cop més ho és la presència de plàstics: el 90% de les aus marines del món tenen fragments de plàstics a l’estómac.

Per tot això, WWF reclama als governs del món un acord internacional per revertir la situació, una mena d’Acord de París com el que es va signar contra el canvi climàtic l’any 2015, però per salvar la natura.

“Consum desmesurat”

L’ONG alerta que les pautes de “consum desmesurat” actuals són insostenibles. “La terra està perdent la seva biodiversitat en una taxa experimentada només durant les extincions massives”, alerta l’informe, i afegeix que això només anirà a pitjor a mesura que s’emetin més tones de carboni a l’atmosfera. Es tracta d’un deteriorament que no només eleva cada cop més el nombre d’espècies en risc d’extinció, sinó que té efectes nefastos en la nostra pròpia salut, alimentació i seguretat, que depenen directament d’aquesta biodiversitat. La degradació del sòl per l’acció humana afecta ja el 75% dels ecosistemes terrestres del món, cosa que redueix el benestar de més de 3.000 milions de persones, afirma l’informe.

Els hàbitats d’aigua dolça, com els llacs, rius i zones humides, són els més amenaçats, tant per la sobreexplotació i la destrucció d’hàbitats com per les espècies invasores, la pesca excessiva, la contaminació i el canvi climàtic.

Per als mamífers salvatges, l’àrea d’hàbitat considerada adequada per a ells va disminuir un 22% entre el 1970 i el 2010. Però fins i tot les abelles i altres pol·linitzadors, indispensables per a la natura i la seguretat alimentària de la població mundial, estan sota una creixent amenaça, alerta l’ONG.

Tot i que la tecnologia i les noves tècniques d’ús del sòl han fet que la “biocapacitat” del planeta augmenti un 27% en els últims anys, això no ha sigut suficient per seguir el ritme del creixent consum humà, que ha fet que la nostra petjada ecològica creixi un 190% en el mateix període (gràfic). Les emissions de CO2 per la crema de combustibles fòssils suposa ja el 60% de la nostra petjada ecològica al món i per si sola arribaria al llindar de la biocapacitat del planeta, però a això s’hi afegeix l’impacte de l’agricultura, la desforestació, la ramaderia, la sobrepesca i la urbanització, en aquest ordre.

“Som l’última generació a tenir una imatge clara del valor de la natura i de la situació greu que afrontem -diu l’informe-. Podríem ser també l’última generació que hi pugui fer alguna cosa”.