Els Estats Units abaten el globus espia xinès sobre l'Atlàntic

BarcelonaUn avió F-22 de l'exèrcit nord-americà ha abatut finalment el globus espia xinès que ha sobrevolat el país aquests últims dies. Ho ha fet a sobre de l'oceà Atlàntic, prop de la costa de Carolina del Sud, després que el baló hagi travessat tot el territori nord-americà. Aquest mateix diumenge, el president dels Estats Units, Joe Biden, havia respost les preguntes d'uns periodistes que li demanaven si abatrien l'aparell: "Ens n'encarregarem", havia dit, sense donar més detalls. Poca estona després es feia públic que havia estat destruït per ordre del mateix president.

Ara, el departament de Defensa pretén recuperar les peces que han caigut al mar per estudiar l'aparell, en un procés que diuen que pot trigar setmanes o fins i tot mesos perquè les restes són ara en zones profundes de l'oceà. El govern nord-americà ha insistit aquest diumenge que es tractava d'un baló espia i no pas d'un globus meteorològic, com havia sostingut la Xina.

"El baló, que ha estat utilitzat per la Xina en un intent de monitoritzar diversos punts estratègics dels Estats Units, ha estat abatut sobre aigües territorials nord-americanes", diu el comunicat del departament de Defensa. Biden havia donat l'ordre d'abatre'l el mateix dimecres, segons han explicat aquest diumenge. Aquell dia, l'aparell va ser detectat sobre Montana, però es va descartar dur a terme l'operació en aquell moment per evitar riscos de seguretat derivats de les peces que podien caure a la superfície. L'exèrcit nord-americà, doncs, ha esperat que el globus estigués sobre l'aigua per disparar-li.

Segons han explicat aquest vespre, el baló va entrar en la zona d'identificació dels Estats Units el 28 de gener, va passar a espai aeri del Canadà el dia 30 i va tornar a l'espai aeri dels Estats Units el dimarts 31 de gener.

A més, el portaveu del Pentàgon, Pat Ryders, va informar divendres a la nit que hi havia un segon globus espia xinès detectat sobre l'Amèrica Llatina. Es desconeix on és exactament l'aparell, tot i que la BBC deia que hi havia hagut possibles albiraments sobre Costa Rica i sobre Veneçuela. Aquest segon baló s'afegia, doncs, al que ha estat abatut aquest dissabte al vespre i que ha portat el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, a suspendre el seu viatge de dos dies a la Xina que havia de començar diumenge.

El globus espia xinès que el Pentàgon va denunciar dijous a la nit havia sobrevolat l'estat de Montana, on hi ha un dels dipòsits d'armes nuclears nord-americans, i havia passat també pel Canadà, que va dir que també vigilava de prop la situació. Aquest dissabte mateix havia estat vist a Carolina del Nord, en el seu trajecte d'oest a est, i finalment ha arribat a l'oceà Atlàntic, on ha estat abatut.

Mentrestant, la Xina demana "calma" i tractar l'incident amb el cap fred per no fer-ne un gra massa. El govern xinès no ha dit res encara del segon baló espia que presumptament sobrevola l'Amèrica Llatina, però divendres defensava que l'aparell detectat sobre els Estats Units era un globus meteorològic que s'havia desviat del seu curs. En una declaració aquest mateix dissabte, el ministeri d'Exteriors xinès ha assegurat que Pequín "no ha violat mai el territori o l'espai aeri de cap país sobirà" i ha explicat que un dels seus representants, Wang Yi, ha parlat per telèfon amb Blinken i li ha demanat mantenir canals de comunicació oberts "i gestionar situacions inesperades de manera calmada i responsable".

Tot i així, el mateix Blinken, que és a Corea del Sud en una gira per l'Àsia i ha suspès la seva visita a la Xina, havia qualificat l'incident d'"una clara violació de la sobirania dels Estats Units i de la llei internacional". El cap de la diplomàcia nord-americana va advertir que un acte com aquest era "inacceptable" per al seu govern, encara més "en la vigília d'una visita planificada des de feia temps".

Per a què podria necessitar la Xina un baló espia?

De fet, són moltes les incògnites que envolten el suposat globus espia i que generen dubtes sobre les veritables intencions de la Xina, en cas de no donar credibilitat a la versió del govern xinès que era un baló d'ús civil, que recopilava dades científiques principalment meteorològiques, que se'ls ha extraviat. Molts experts apunten, de fet, que la Xina no necessita cap baló espia perquè els seus satèl·lits en òrbita sobre la Terra ja fan aquesta feina i amb molta més efectivitat i qualitat.

"En certa manera, és [un mètode] molt més amateur. ¿És que les càmeres dels seus satèl·lits no tenen prou resolució que han d'enviar un globus?", es preguntava l'exassessor de seguretat nacional de la Casa Blanca durant el mandat de Donald Trump John Bolton. Un informe de la Universitat de l'Aire per a les forces aèries nord-americanes, elaborat l'any 2009 per buscar fórmules per combatre la insurgència a l'Iraq, apuntava que aquest tipus de balons –utilitzats també pels Estats Units i Rússia durant la Guerra Freda– poden explorar un territori més ampli i durant més estona perquè es mouen més lentament que els satèl·lits. Però també destacava que depenen molt de les condicions meteorològiques.

¿Volia la Xina que l'enxampessin?

De fet, Andrew Antonio, cofundador d'Urban Sky, una empresa que fabrica aquest tipus d'aparells, també posava en dubte que la Xina tingués un objectiu molt concret per la dificultat de fer anar un aparell com aquest just en aquesta època de l'any, quan els vents i els corrents aeris que hi ha just a l'alçada que viatja el globus (entre 24.000 i 37.000 metres d'altura, per sobre dels 12.000 metres on se situen els vols comercials) en fan molt difícil la manipulació. "Intentar apuntar específicament a una base militar amb un baló com aquest llançat des de la Xina en els mesos de gener i febrer i a l'hemisferi nord és molt difícil si no impossible", deia Antonio a Reuters. L'expert suggeria així que tot apuntava a un accident o un experiment fallit de la Xina.

En canvi, el professor de seguretat internacional i intel·ligència de la Universitat Nacional d'Austràlia John Blaxland suggeria al The Guardian que potser l'objectiu de la Xina era precisament que l'enxampessin. "És difícil pensar com podrien creure que no seria detectat. L'espai aeri nord-americà està extremament vigilat", remarcava. També Dean Cheng, assessor sobre la Xina de l'Institut dels EUA per la Pau, apuntava que l'enviament d'un baló espia semblava un acte deliberadament provocador. "És una manera de posar a prova com respon l'altre bàndol, no en un sentit militar sinó polític: què fan quan el descobreixen? Es queden callats? Si hi ha hagut altres globus espia abans [com va admetre el Pentàgon] i aquesta no és la primera vegada, això també genera preguntes. Què va passar amb els anteriors? Els van abatre?", deia Dean Cheng a Reuters.