Pennsilvània: la terra de Biden que vol ser el país de Trump
Aquest és un estat clau per a la reelecció del president, que se la juga en el vot de la classe treballadora
Enviada especial a Pennsilvània“Aquest és el país de Trump ara”, repeteix insistent David Mitchko. M’obre la porta de casa seva, al petit poble d’Olyphant, a Pennsilvània, i surt al porxo en màniga curta malgrat els 9 graus de temperatura, i malgrat el seu refredat evident. “He donat negatiu dos cops”, em tranquil·litza. De fet, assegura que comença a dubtar que el covid existeixi, perquè ha estat en onze estats les últimes setmanes i no l’ha vist pas. El petit garatge de casa seva s’ha convertit en una oficina improvisada per la campanya de Trump: ja porta 23.000 cartells del president repartits per internet. “Jo era un demòcrata de tota la vida, però fa quatre anys vaig votar per Trump i el 2017 em vaig donar de baixa i em vaig registrar com a republicà”, explica. Una història que es repeteix per a molts altres veïns d’aquesta regió, al nord-est de Pennsilvània, on demòcrates de tota la vida es van decantar per Trump fa quatre anys i molts diuen que ho tornaran a fer.
De fet, són cartells en suport a Trump els que et donen la benvinguda, a banda i banda de la carretera, quan arribes a Scranton, la principal ciutat d’aquesta regió exindustrial al nord-est de Pennsilvània, on viuen unes 77.000 persones. Ningú diria que estàs a punt d’entrar a la ciutat on va néixer Joe Biden, el candidat demòcrata que intenta arrabassar-li la presidència. Un cop dins de Scranton, però, els cartells Biden-Harris comencen a aflorar als jardins de les cases i acaben sent majoria. Molts dels veïns donen suport a l’exvicepresident i han posat en marxa el moviment Scranton4Biden.
Però en els poblets més petits que l’envolten la guerra de pancartes està més renyida, i en certes zones fins i tot guanya Trump per aclaparadora majoria. “Jo poso una bandera de Trump i la meva veïna una de Biden, i no passa res. Tinc una amiga que fa competició amb la seva veïna i tenen el pati que ja no hi cap res, perquè cada cop que una posa un cartell o banderola l’altra fa el mateix”, explica Barbara Brennen, que ha vingut a casa de la seva mare a Wilkes-Barre, al comtat de Luzerne, a buscar la seva “mítica sopa de pollastre”. La mare, que també es diu Barbara, encara no té clar el seu vot i diu que es decidirà un cop sigui al col·legi electoral. Fa quatre anys va votar per Trump, però ara no li acaba d’agradar. “Soc mare de nou fills i, si algun d’ells s’hagués comportat com Trump, estaria castigat de per vida”, diu. Però la “filla número sis” té molt clar que tornarà a donar suport al president. “Ell ha fet Amèrica gran de nou, esclar que sí, ha creat molts llocs de treball”, diu amb seguretat. “Potser ha sortit alguna cosa de la seva boca que no hauria d’haver dit, però és algú que no té por de dir el que pensa ni de fer el que diu, i no està al càrrec per fer-se ric”.
La promesa de tornar a fer gran Amèrica, recuperant els llocs de treball que la globalització es va endur a la Xina o a Mèxic, és precisament el que va fer que el 2016 Pennsilvània donés la campanada i es pintés de vermell per primer cop des del 1988. Però ho va fer només per 44.000 vots de diferència en favor de Trump, molts dels quals li van arribar d’aquesta regió exindustrial, on la classe treballadora se sent abandonada per un Partit Demòcrata que veu cada cop més lluny dels seus interessos. Quatre anys després, la batalla per aquest vot blanc treballador és clau.
Un estat clau
“Trump només es pot permetre perdre dos dels estats que va guanyar el 2016 i sembla força inconcebible que pugui guanyar la presidència aquest any si perd Pennsilvània”, explica Brian Rosenwald, de la Universitat de Pennsilvània. Així de decisiu és aquest estat, que, a més, podria mantenir els resultats electorals enlaire durant dies, ja que, si el Suprem no ho veta, els vots per correu tenen temps d’arribar fins divendres, tres dies després de les eleccions. Les enquestes apunten una victòria de Biden en aquest estat clau, però ja són pocs els que se’n refien i molts els seguidors de Trump que parlen de la “majoria silenciosa” en favor del president. Però en aquesta zona del país els seguidors de Trump no volen estar en silenci: el cambrer que et diu d’amagat “ go Trump ” perquè no el sentin els clients, la recepcionista que va anar a veure Ivanka en un acte i li va encantar o el conductor del bus escolar que fa sonar el clàxon davant de la pancarta “ Honk for Trump ”.
Com a prova de la importància d’aquest estat: ahir Trump va fer tres mítings seguits a Pennsilvània, que se sumen als catorze cops que ha visitat l’estat en aquesta campanya. Biden, per la seva banda, hi ha estat disset cops i insisteix en treure pit del fet d’haver nascut a Scranton, dins d’una família també humil i treballadora.
“Crec que és insultant que es pensi que el votarem només perquè va néixer aquí, quan va marxar de Scranton amb deu anys i en els cinquanta anys que porta a Washington ha aplicat polítiques que han fet mal a aquesta regió”, diu Justin Taylor, alcalde de Carbondale, una localitat de 8.500 habitants al nord de Scranton. Taylor ve d’una família de profundes arrels demòcrates i encara es resisteix a deixar formalment el partit, però va votar per Trump el 2016 i tornarà a fer-ho aquest any, perquè no li agrada “el gir cap a l’esquerra radical” que ha pres el partit i perquè creu que és el millor per a l’economia. “En aquests últims anys he vist molta gent que trobava feina per primer cop”, assegura. Temes com l’avortament i el control de les armes són altres qüestions que l’allunyen dels demòcrates actuals, igual que molts dels veïns del seu poble. “No m’he begut una poció màgica i m’he fet republicà de la nit al dia, hi ha coses dels republicans que no m’agraden al 100%, però el que sé és que ja no soc un demòcrata”.
Una història similar és la del senador estatal John Yudichak, que tot just l’any passat va abandonar el Partit Demòcrata i es va registrar com a independent “per poder treballar per a les famílies de classe treballadora”. Atén l’ARA a la seva oficina de Nanticoke, al comptat de Luzerne, en una sala on diversos barrets i pales recorden el passat miner de la zona. Amb tot, Yudichak sí que dona suport a Biden, perquè creu “que pot tornar a unir el país”. “Té un historial de bipartidisme, de buscar consensos i treballar junts”, cosa que contrasta, diu, amb el president actual. Però admet que amb Trump Pennsilvània va arribar al rècord mínim d’atur el febrer passat, tot just abans que esclatés la pandèmia. “Trump anava camí de ser reelegit, però la pandèmia ha canviat la dinàmica de les eleccions”, sentencia Yudichak, i pregunta com es pot parlar de l’Amèrica gran “quan 5.700 ancians han mort de covid a les residències i 3 milions de persones han perdut la feina” a tot l’estat.
Gran mobilització demòcrata
També Kathy Bozinski, que porta la campanya demòcrata a Luzerne, diu que el covid és un tema clau per als votants, “perquè ha colpejat molt durament la regió”. I alhora disputa la teoria dels llocs de treball creats per Trump: “El que s’ha creat no són llocs de treball que puguin sostenir una família, sinó feines precàries en magatzems com els d’Amazon o Adidas”. Bozinski és optimista, perquè el nivell de motivació que ha vist aquests mesos, diu, “amb gent que demana cartells, s’ofereix per col·laborar o fa petites donacions, és una mobilització que no s’havia vist a la zona des de l’elecció d’Obama” el 2008.
I és que molts dels votants de Trump de fa quatre anys havien sigut primer votants d’Obama, com Josh W., un estudiant universitari de Wilkes-Barre, que diu que no entén de política però que tornarà a optar pel president. “No se’l pot culpar per la pandèmia, ningú no té la solució al covid”, al·lega, i opina que Trump “és la millor opció per tenir un país segur”, mentre que Biden, diu, “és una titella” del seu partit.
En canvi, Ruth Dzlak Jones, una jubilada que treballava en una fàbrica de discos, creu que Trump “ha arruïnat el país”. Interromp el puzle que estava fent al menjador de casa seva per atendre aquest diari i es declara “profundament demòcrata”. “Soc evangelista i he deixat d’anar a la meva església perquè no puc entendre els evangelistes que donen suport a Trump, un home que ha enganyat la seva dona amb una altra mentre estava embarassada. Diuen que és perquè Trump és pro vida, però com es pot ser pro vida i tancar nens petits en gàbies?”, es pregunta.
Els estereotips de què parlen les enquestes es trenquen en els petits pobles de Pennsilvània: dones i universitaris que donen suport al president i evangelistes que no. Potser l’única ciència electoral exacta sigui la guerra de pancartes als patis de les cases.