Pence rebutja activar l'esmena 25 i aboca el Congrés a l''impeachment'

BarcelonaLa mateixa sala que dimecres passat va haver de ser desallotjada d'urgència quan una turba de seguidors de Donald Trump van assaltar el Capitoli acollirà avui, tot just una setmana després, la votació que convertirà el president en el primer de la història que afronta un impeachment per segona vegada.

L'última possibilitat d'aturar aquest nou judici polític va morir dimarts a la nit quan el vicepresident dels Estats Units, Mike Pence, va rebutjar activar el mecanisme constitucional per destituir el president Trump, tal com li demana la Cambra de Representants. Pence ho va deixar clar amb una carta a la presidenta de la cambra baixa, la demòcrata Nancy Pelosi, just poc abans que l'hemicicle aprovés una resolució que li reclamava que activi l'esmena 25, que preveu fer fora el president en cas que no sigui capaç d'exercir el càrrec.

La resolució es va aprovar cap a la mitjanit d'ahir dimarts, hora nord-americana, amb 223 vots a favor i 205 en contra: només un congressista republicà s'hi va sumar. En la seva carta, que es va fer pública mentre la cambra debatia la resolució, Pence rebutjava activar l'esmena perquè no creia que "aquest curs d'actuació sigui en el millor interès de la nació ni consistent amb la Constitució", a més que "pot dividir i inflamar encara més les passions del moment".

Ahir mateix, Pelosi havia donat a Pence un ultimàtum perquè activés ell la destitució del president en un termini de 24 hores. Si no, seguiria endavant el segon procés d'impeachment contra Donald Trump. Així doncs, aquest dimecres al vespre, hora nord-americana, la Cambra de Representants dels Estats Units votarà i aprovarà un article únic per a l'impeachment del president Trump, que l'acusa d'haver "incitat a la insurrecció" amb la crida que va fer a la multitud dimecres passat perquè marxessin sobre el Capitoli i amb les reiterades "falsedats" que ha repetit des de les eleccions del 3 de novembre quan insisteix a dir que hi va haver un frau massiu i que li han robat la victòria.

Però si cap republicà va votar contra Trump en el primer impeachment que es va aprovar a la Cambra de Representants a finals del 2019 (per ser rebutjat al Senat el febrer de 2020), aquesta vegada almenys cinc congressistes del partit del president han anunciat ja que votaran a favor d'iniciar el procés de destitució i no es descarta que siguin alguns més. Una, la número tres dels republicans a la Cambra de Representants, Liz Cheney, filla de l'exvicepresident Dick Cheney, assegura que "no hi ha hagut mai una traïció més gran per part d'un president dels Estats Units".

Fins i tot el líder de la ja perduda majoria republicana al Senat, Mitch McConnell, que s'havia alineat amb el president inclús en els pitjors moments, sembla estar canviant de parer. Segons va avançar el New York Times i confirmen altres mitjans del país, McConnell estaria aquest cop d'acord i fins i tot satisfet amb el procés d'impeachment al president i així ho hauria expressat en cercles de confiança, ja que permetria al seu partit desfer-se de la llosa Trump.

La cuirassa entorn al president Trump que fins ara havien format els líders del Partit Republicà al Congrés s'estaria esquerdant després de la seva implicació –i la seva falta de remordiments– en un assalt armat al Capitoli, la seu del poder legislatiu, que va deixar cinc persones mortes. Molts senadors, però, encara estan fent càlculs polítics entre el risc de fer costat a un president insurrecte i la por de perdre el suport d'unes bases que van votar-lo massivament, i que en molts casos encara li donen suport.

Però el viratge de McConnell, sobretot si es confirma públicament, podria aplanar el camí cap a obtenir els 17 vots de senadors republicans que calen per arribar als dos terços del Senat necessaris per aprovar definitivament el segon impeachment a Trump. De moment, hi hauria ja una dotzena de senadors republicans disposats a votar contra el president. Després d'aquest veredicte de culpabilitat, una segona votació que només requeriria majoria simple serviria per inhabilitar-lo per tornar a optar a la presidència del país, i així quedaria descartat definitivament en la cursa pel lideratge del Partit Republicà de cara a les eleccions presidencials del 2024.

I com a mostra de la convulsió política que viu el país, els primers soldats de la Guàrdia Nacional començaven a desfilar aquest dimarts davant del Capitoli com a part del dispositiu de 15.000 homes que han de blindar la capital nord-americana de cara a la presa de possessió de Joe Biden dimecres que ve. En la façana occidental de l'edifici és on, d'aquí set dies, Joe Biden prendrà jurament com a 46è president dels Estats Units, en una cerimònia sense multituds per les restriccions del covid i amb un blindatge policial i militar superlatiu per les amenaces de protesta violenta que planen sobre Washington, segons l'FBI.

Mentrestant, segueix en marxa la investigació sobre l'assalt al Capitoli, pel qual ja s'han imputat càrrecs a unes 70 persones, segons el fiscal federal del Districte de Colúmbia, Michael Sherwin, que aquest dimarts a la nit va anunciar que estudien per a alguns dels acusats l'aplicació de "càrrecs de sedició i conspiració que podrien suposar fins a 20 anys de presó". "De l'FBI, amb les oficines del fiscal, s'estan estudiant crims que podrien constituir sedició o conspiració", va dir, i va explicar que estan prioritzant els casos que "impliquen armes i artefactes explosius" com el que es va trobar en oficines properes al Capitoli.

Sherwin va parlar de combats entre els agents i els manifestants en què fins i tot es van fer servir gasos lacrimògens contra la policia. "Hi ha moltes idees equivocades sobre el que va passar dins del Capitoli i en els dies i setmanes vinents ens centrarem en els detalls i la gent se sorprendrà de saber els contactes insultants que van tenir lloc al Capitoli", va dir.