Pegasus: un sistema d'espionatge massiu de periodistes, advocats, activistes i polítics a través dels seus mòbils

BarcelonaEl programa Pegasus de l'empresa israeliana NSO Group serveix per convertir inadvertidament qualsevol telèfon mòbil en una màquina per espiar el seu propietari: permet tenir ple control sobre el dispositiu, extreure'n totes les dades, el contingut de totes les trucades i missatges, saber per on s'ha mogut i fins i tot transformar la seva càmera en una gravadora per enregistrar en secret les seves interaccions personals. S'instal·la remotament a l'aparell sense que l'usuari hagi de fer res, i tampoc no deixa rastre. Polítics com l'expresident del Parlament Roger Torrent han denunciat que han sigut víctimes d'aquest sistema, però ara sabem que l'espionatge és molt més massiu que no es creia. Una investigació publicada aquest diumenge per l'ONG Forbidden Stories, amb suport tècnic d'Amnistia Internacional i en acord amb 17 mitjans d'arreu del món, ha revelat l'existència d'una llista de 50.000 telèfons, entre els quals n'hi ha d'activistes, dissidents i periodistes, que haurien sigut possibles objectius o fins i tot que ja haurien estat sotmesos al software maliciós, que l'empresa israeliana ven exclusivament als estats. En els propers dies sortiran noves revelacions.

NSO Group assegura que el seu producte serveix per ajudar els governs a "obtenir dades de telèfons mòbils d'individus específics que són sospitosos d'estar implicats en delictes greus o en terrorisme". Però un cop d'ull a la llista que s'ha filtrat demostra que, des del 2016 i en 50 països, s'ha fet servir sistemàticament per espiar almenys 180 periodistes, que han vist hackejats els seus telèfons per estats com el Marroc, Mèxic, Hongria o França. Entre les víctimes potencials -no se sap quants dels 50.000 telèfons van arribar a ser intervinguts realment, sinó només que constaven en una llista de possibles objectius- hi ha també defensors dels drets humans, sindicalistes, diplomàtics, advocats, polítics i fins i tot alguns caps d'estat. Tampoc se n'ha escapat Hatice Cengiz, la parella de Jamal Khashoggi, el periodista saudita assassinat al consolat del seu país a Istanbul. Signen la investigació una vuitantena de periodistes de 17 mitjans.

Cembrero: "Em sento desprotegit"

Ignacio Cembrero, veterà periodista especialitzat en el Magrib i el Pròxim Orient, és l'únic nom espanyol que ha aparegut, per ara, en aquesta darrera investigació. El 2013 la fiscalia marroquina el va denunciar per enaltiment del terrorisme, en un cas que ja ha sigut arxivat. "No ha sigut una sorpresa, perquè fa anys que sento l'alè del Marroc al clatell, però m'ha fet sentir desprotegit, perquè jo no tinc al meu costat un exèrcit d'informàtics per ajudar-me", explica a l'ARA. "Fa una setmana que l'equip de Forbiden Stories em va advertir que el meu telèfon era a la llista, i he avisat els meus contactes, que ara no volen parlar amb mi per telèfon", afegeix. Cembrero confessa que va començar a sospitar després que a finals de juny un portal marroquí publiqués comentaris seus sobre la darrera crisi diplomàtica entre Espanya i el Marroc que només havia compartit amb alts càrrecs de l'administració espanyola. "Hi vaig reflexionar i eren coses que no havia compartit ni amb cap company, ni amic, ni familiar: va ser clarament un error de qui ho va escriure, perquè eren coses que només es podien trobar al WhatsApp, al telèfon des del qual t'estic parlant", afirma. El 2014 Cembrero va patir un altre episodi d'assetjament digital quan Facebook va tancar la seva pàgina i el seu grup i el va substituir per un de fals: "Per sort gràcies a una companya d'El País vaig aconseguir que restablissin ràpidament la meva pàgina i em van enviar una carta de disculpa, perquè tenia por que m'impliquessin en temes de pederàstia o de terrorisme per embrutar el meu nom".

Entre les víctimes de l'espionatge també hi ha Loujain Al-Hathlou, una coneguda defensora dels drets de les dones a l'Aràbia Saudita, que va ser situada com a objectiu el 2018, unes setmanes abans de ser segrestada als Emirats Àrabs Units i retornada per la força a l'Aràbia Saudita, on va ser empresonada durant tres anys i, segons ha denunciat, sotmesa a tortures. Els Emirats són clients de NSO i aliats del règim saudita. L'advocada va ser posada en llibertat aquest febrer, però no té llibertat de moviments ni accés a la premsa. La seva dona, Hanan Elatr, també va rebre reiterats atacs amb el programari espia entre setembre de 2017 i abril de 2018, i el seu fill Abdullah va ser seleccionat com a potencial objectiu juntament amb altres membres de la família a l'Aràbia Saudita i els Emirats.

Periodistes en el punt de mira a Mèxic

En un país tan perillós per als periodistes com és Mèxic, es van seleccionar com a objectius els telèfons de 25 informadors, com el del periodista Cecilio Pineda, que va morir assassinat el 2017 als 38 anys. NSO Group ha negat que les dades recollides del telèfon de Pineda tinguessin res a veure amb la seva mort, sense donar-ne més explicacions. La investigació també ha evidenciat que Pegasus s'ha utilitzat a l'Azerbaidjan, on el règim d'Ilham Aliyev reprimeix la dissidència, i on s'haurien seleccionat com a objectius els telèfons de 40 periodistes. En el cas de les dones, s'han utilitzat també continguts de naturalesa sexual: Khadija Ismayilova, una periodista guardonada per les seves investigacions sobre la corrupció en l'entorn del president, va ser espiada el 2019, segons ha confirmat l'anàlisi forense del seu telèfon. Uns anys abans havien difós vídeos enregistrats al seu dormitori amb una càmera oculta després d'una carta anònima que l'advertia que "si no es comportava seria difamada".

A l'Índia, almenys 40 periodistes de gairebé tots els principals mitjans de comunicació van ser seleccionats com a possibles objectius entre 2017 i 2021, durant el govern de Narendra Modi, que els darrers any ha imposat polítiques cada cop més autoritàries. Les anàlisis forenses van revelar al juny que els telèfons de Siddharth Varadarajan i MK Venu, del portal independent The Wire, estaven infectats amb el programari espia Pegasus. També surt a la llista el telèfon d'Umar Khalid, líder de la Unió Democràtica d'Estudiants, que està empresonat des de setembre del 2020 acusat de sedició: en la denúncia policial contra ell presentada aquest setembre hi ha un miler de pàgines d'informació extreta del seu mòbil, encara que no queda clar com es va obtenir. A la llista també hi ha telèfons d'escriptors, artistes i advocats que defensen els drets de les castes més baixes.

La investigació també ha identificat com a possibles objectius periodistes de l'agència de notícies nord-americana AP i la britànica Reuters, la cadena CNN o el diari The New York Times. Entre els espiats hi ha Roula Khalaf, que actualment dirigeix el Financial Times.

Per a Amnistia Internacional, la revelació confirma que "el programari espia de NSO és l'arma preferida dels governs repressius que intenten silenciar periodistes, atacar activistes i esclafar la dissidència, i posa en perill incomptables vides", assenyala en una conversa telefònica Virginia Álvarez, responsable de política interior a Espanya d'AI. "És una tecnologia que facilita la comissió sistemàtica d'abusos, perquè l'empresa israeliana no compleix amb la seva obligació de no comercialitzar un producte que es pot utilitzar per vulnerar els drets humans". L'entitat no té constància que hi hagi més espanyols a les llistes d'objectius a vigilar, però ha demanat explicacions a la Moncloa: "No tenim constància que hi hagi cap implicació del govern espanyol; ens hi hem adreçat per preguntar-los si en algun moment van comprar Pegasus, i no hem tingut resposta".

Justament fa pocs dies, Citizen Lab i Microsoft van fer públic que havien detectat més de 100 víctimes d'un altre programa espia, fet per l'empresa Candiru -també israeliana-, que incloïa activistes, polítics i periodistes. La meitat de les víctimes d'aquest malware espia eren palestins, però Microsoft especificava que també n'hi havia de catalans.

NSO Group ha "negat rotundament" les acusacions, que atribueix a "teories no corroborades que desperten dubtes seriosos sobre la fiabilitat de les fonts". L'empresa no ha volgut revelar els governs a qui ha venut el software. Michelle Bachelet, alta comissionada de l'ONU per als Drets Humans, ha reaccionat aquesta tarda a les noves revelacions: "Veient que Pegasus i altres programes com Candiru permeten una profunda intromissió en els dispositius mòbils i que exposen tots els aspectes de la vida dels seus propietaris, el seu ús només es pot justificar en el context d'investigacions sobre delictes i amenaces de seguretat greus. Si les últimes acusacions sobre l'ús de Pegasus són certes, ni que sigui parcialment, això vol dir que s'ha creuat una línia vermella de manera repetida i amb total impunitat".