Brussel·lesEra gerent d’un hotel a Kigali quan, avui fa 20 anys, va començar el genocidi ruandès. Ell, hutu, va salvar la vida a un miler de persones i la seva proesa va passar a la història amb la pel·lícula Hotel Ruanda.
¿Com va arribar a ser gerent de l’hotel més luxós de la capital ruandesa?
Un dels companys que van estudiar teologia amb mi treballava a la recepció de l’Hotel des Mille Collines i em va proposar una feina d’estiu. Allà em van donar una beca per estudiar restauració i en vaig acabar sent el director.
¿I com s’ho va fer per refugiar-hi 1.268 persones durant 100 dies?
Vaig posar en pràctica el que havia après dirigint un hotel: que els conflictes es resolen amb paraules.
A qui va salvar?
A la majoria no els conec. Els clients eren gent de l’elit política i econòmica del país, però quan es van venir a refugiar ho van fer amb el seu servei: la guerra asseu al mateix banc patrons i servents.
I després del genocidi?
Vaig seguir treballant a l’hotel fins que un dia vaig estar a punt de morir en mans d’un general. Vaig dir prou i vam marxar tots a l’exili a Brussel·les.
I va ser fent de taxista a Brussel·les que el va trobar el director de la pel·lícula Hotel Ruanda.
Vaig fer de taxista durant tres anys, fins que la pel·lícula em va tornar a canviar la vida. M’hi vaig involucrar molt: vam entrevistar refugiats, fèiem conferències... Vaig arribar a fer-ne una cada tres dies en un punt diferent del planeta. I vaig crear una fundació per donar veu als que no tenen veu a Ruanda.
¿Aquests 20 anys han servit per disminuir la tensió entre ètnies?
Han canviat els ballarins però la música segueix sent la mateixa. I la música és matar, matar, matar. Sovint oblidem que el genocidi va ser només el punt culminant d’una guerra civil.
¿I el procés de reconciliació que hi ha hagut no ha canviat les coses, com a Sud-àfrica?
A Ruanda hi ha hagut una justícia de vencedors sobre vençuts i només ha eixamplat la bretxa que ens separa. Els hutus que van cometre el genocidi han estat castigats, però abans i després hi va haver crims que no han estat jutjats. ¿Com pot funcionar la reconciliació quan una part ha rebut justícia i l’altra no?
Com es pot superar la bretxa?
A Ruanda estem tots barrejats. Sempre hi ha hagut matrimonis interètnics, com el meu, com el dels meus pares. Cal que els ruandesos portem al nivell polític el que fem cada dia: seure al voltant d’una taula. Cal una justícia equitable.
Vostè és un fort opositor del president Kagame, però ¿li reconeix el miracle econòmic?
És cert que l’economia ha fet un salt espectacular però, en part, ho ha fet gràcies als minerals que Ruanda roba al Congo.