La patrullera 648 que va amenaçar Open Arms, un regal d’Itàlia a Líbia

BarcelonaLa patrullera dels guardacostes libis que va amenaçar en aigües internacionals els voluntaris d’Open Arms el 15 de març perquè els lliuressin les dones i criatures que estaven rescatant va ser un regal d’Itàlia a Líbia. La mateixa embarcació, identificada amb el número 648 i el nom Ras al Jadar, ha protagonitzat més incidents amb altres vaixells de les ONG Sea Watch i SOS Mediterranée, que treballen en el rescat de nàufrags al Mediterrani central.

Entre el 2009 i el 2010 l’aleshores primer ministre italià Silvio Berlusconi va donar sis patrulleres als guardacostes de Líbia en virtut de l’acord d’amistat signat amb el dictador libi Muammar al-Gaddafi. El text preveia construir un sistema de radars amb l’objectiu de vigilar les fronteres al desert i patrulles marítimes conjuntes en aigües líbies i internacionals per evitar que les barcasses que sortissin de Líbia arribessin a Itàlia.

Però la vida de les sis patrulleres donades a Gaddafi -totes del model Bigliani, que abans estaven al servei del cos militar Guardia di Finanza- va ser tan curta com el temps que el dictador va sobreviure al poder. El 17 de febrer del 2011 la Primavera Àrab s’encomanava a Líbia amb una revolta que va desencadenar una intervenció de l’OTAN i va acabar amb la mort de Gaddafi vuit mesos després. Dues de les embarcacions van ser destruïdes en els combats, i les altres quatre -inclosa la 648- van ser reparades al taller naval de Fiamme Gialle de Miseno (Nàpols). L’abril passat Itàlia les va retornar al govern de Trípoli.

L’incident del 15 de març amb Open Arms no és el primer d’una ONG amb aquesta patrullera. El 6 de novembre l’alemanya Sea Watch, que treballa a la mateixa zona, va documentar que a 30 milles de la costa de Líbia la mateixa patrullera interferia en un rescat.

Els migrants a bord de la pastera van agafar pànic, l’embarcació dels guardacostes els va atropellar, alguns nàufrags es van poder enfilar a la patrullera sense que els agents els ajudessin i, un cop a bord, tal com es pot veure al vídeo enregistrat per l’ONG, els guardacostes els van pegar amb les amarres del vaixell.

Un noi va intentar despenjar-se per arribar al vaixell de l’ONG i va quedar penjant de l’escala, moment en què l’embarcació líbia va accelerar i va posar en perill la seva vida. Almenys cinc migrants van morir en l’operació, unes morts que segons Sea Watch s’haurien pogut evitar.

El 4 de març el vaixell Aquarius, de l’ONG SOS Mediterranée, també va patir l’hostilitat de la patrullera 648, que se’ls va acostar en rumb de col·lisió sense respondre a les seves advertències de ràdio i finalment els va ordenar que marxessin del lloc, a 17 milles de la costa, tot i que estaven buscant una pastera.

Un altre vaixell d’Open Arms va tenir, a l’agost, un incident amb una altra patrullera regalada per Itàlia, la 654, que els va amenaçar amb dues ràfegues de trets a l’aire i una setmana més tard els va obligar a navegar unes 2 hores rumb a Trípoli dient que estaven sota la seva custòdia. [Vídeo cedit per Proactiva Open Arms].

Roma i el conjunt de la UE han escollit un dels tres governs que es disputen el poder en la guerra civil de Líbia, encapçalat pel primer ministre Faiez al-Sarraj, que té el suport de la UE i de l’ONU però només controla un terç del país. Líbia està immersa en un conflicte sense front amb centenars de milícies armades.

El primer ministre italià, Paolo Gentiloni, i Al-Sarraj van signar el 2 de febrer del 2017 un memoràndum d’entesa -en el marc de l’acord signat per Berlusconi i Gaddafi- que fixa la cooperació bilateral en els àmbits del desenvolupament, la immigració il·legal, el tràfic de persones, el contraban i el reforç de la vigilància fronterera entre Itàlia i Líbia. Itàlia lliurarà a Trípoli sis patrulleres complementàries totalment noves.

El ministre de l'Interior italià, Marco Minniti, va participar el 21 d'abril en l'acte formal de lliurament de les patrulleres al port de Trípoli, i la 648 va presidir la celebració.

Col·laboració espanyola

Espanya s’ha ofert a entrenar 100 guardacostes libis a la base naval de Cartagena. Dins l’operació Sophia de l’OTAN, el programa de formació de guardacostes libis finançat per la UE amb 46 milions d’euros, ja ha entrenat 93 agents en un vaixell italià i en un altre d’holandès. 43 oficials més s’han format a Creta, Malta i Roma.

Human Rights Watch posa el crit al cel: “Ajudar les autoritats líbies a capturar immigrants en alta mar, sabent que els retornaran a un tracte cruel, inhumà o degradant en detenció arbitrària, exposa Itàlia i altres països de la UE a participar en una greu violació dels drets humans”. Les acusacions no provenen només de les ONG. El grup d’experts sobre Líbia de l’ONU recorda que “els abusos contra els migrants han sigut àmpliament recollits, incloent-hi execucions, tortures o privació de menjar, aigua i medecines”, i alerta que “el departament contra la Immigració Il·legal [libi] i la guàrdia costanera [italiana] estan directament implicats en aquestes greus violacions dels drets humans”. Amb els acords d’externalització del control fronterer de la UE, el testimoni de les ONG al Mediterrani central es fa cada dia més incòmode.