La patent, una barrera per vacunar el món de covid-19
L'Organització Mundial del Comerç debat la proposta de suspensió temporal de l'Índia i Sud-Àfrica
Barcelona“¿Es pot patentar el sol?” Això és el que va respondre en una entrevista el viròleg novaiorquès Jonas Salk, considerat el pare de la vacuna de la poliomielitis, quan li van preguntar per què no havia volgut patentar-la. Ara la humanitat està a punt d’erradicar aquesta malaltia, com ja ho va fer amb la verola i la pesta bovina. Però Salk no es va fer d’or, perquè va posar al davant la salut com un bé públic. Setanta anys més tard, no és aquest el criteri que preval amb els remeis per al covid-19. Fa unes setmanes ho advertia el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus: “Disposar de vacunes segures i eficaces contra un virus que fa només un any era totalment desconegut és una fita científica excepcional. Però encara ho seria més assegurar que tots els països gaudeixen per igual dels beneficis de la ciència”.
L’Organització Mundial del Comerç (OMC) es reunirà aquest mes per tornar a discutir la proposta de Sud-àfrica i l’Índia per suspendre temporalment les patents, disposicions de propietat intel·lectual i monopoli de les vacunes i els tractaments, tests i tecnologia relacionats amb el covid-19 mentre duri la pandèmia. Des de l’inici de les discussions, l’octubre passat, 100 països han donat suport a la proposta, que topa amb l’oposició frontal dels més rics: els Estats Units, la Unió Europea, Suïssa, Noruega, el Regne Unit, el Japó o Austràlia. Espanya també està defensant que es mantinguin les patents.
Doble discurs
I és que els països rics estan protagonitzant un doble discurs: mentre que dirigents com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von de Leyen; la cancellera alemanya, Angela Merkel; el president francès, Emmanuel Macron, o l’espanyol, Pedro Sánchez, fan discursos proclamant que les vacunes contra el covid han de ser un bé públic d’accés universal, els seus governs s’han llançat a una cursa desaforada per comprar la producció existent i futura de totes les vacunes que s’estan desenvolupant. Europa ha comprat dosis per immunitzar 800 milions de persones, quan la seva població és de 450 milions. El Canadà s’ha garantit vacunes per sis cops la seva població.
El resultat, segons un estudi publicat fa dues setmanes al British Medical Journal, és que els països rics han acaparat més de la meitat de les dosis que s’han fabricat o es fabricaran el 2021, quan només tenen el 14% de la població del planeta. Això fa saltar pels aires el mecanisme Covax, que havia de garantir que tots els països del món tinguessin aquest any vacunes almenys per al 20% de la població, cosa que permetria cobrir els grups que tothom està d’acord que han de ser prioritaris: el personal sanitari i les persones que per la seva edat o perquè pateixen altres malalties són més vulnerables al virus. “Científicament està demostrat que la vacunació tindrà més impacte si vacunem tots els països alhora, començant pels grups prioritaris, que no intentar fer bombolles de països immunes”, explica Miriam Alía, experta en vacunes de Metges Sense Fronteres. “Els mateixos països que acaparen la producció de vacunes són els que bloquegen la iniciativa per anul·lar les patents, que permetria fabricar la vacuna a preus assequibles per a tots els països i no dependre de la caritat dels altres”.
Hi ha precedents, com la victòria legal el 2001 del govern de Nelson Mandela contra les farmacèutiques per poder universalitzar els antiretrovirals per al VIH en plena epidèmia de la sida a Sud-àfrica. “No estem demanant un cop d’estat al capitalisme, sinó que s’apliquin les lleis que preveuen que en situacions excepcionals es permeti a tothom que pugui fabricar les vacunes per cobrir tota la població mundial al més aviat possible”, afegeix Alía.
Falta de transparència
Des de Metges del Món, Ave Mari Aburto recorda que hi ha hagut una gran inversió pública i filantròpica en el desenvolupament de les vacunes i que en canvi les farmacèutiques “no estan subjectes a mecanismes de control i transparència per saber quant ha costat la investigació i la producció de les vacunes i així poder fixar uns preus raonables”. Els acords de les farmacèutiques amb els països també són secrets. Segons la taula de preus que va filtrar la política belga Eva de Bleeker –en un tuit que va esborrar trenta minuts després de publicar-lo–, la Comissió Europea ha pactat pagar 14,68 euros per cada dosi de la vacuna de Moderna i 1,78 euros en el cas de la d’Oxford/AstraZeneca.
Rafael Bengoa, exdirectiu de l’OMS, també alerta que “dir que donaràs les vacunes que sobrin després de vacunar la teva població sona bé, però no és tan humanitari i respon al final a una lògica de seguretat, perquè el nord necessita que el sud també recuperi la normalitat a poc a poc”. I afegeix que també cal assegurar que el sud adquireix la capacitació i no només les vacunes per evitar que depengui del nord cada cop que hi ha un problema sanitari”. Bengoa assumeix que l’any que ve només tindran immunitat de ramat els europeus i els nord-americans i que “el 2021 Àfrica explotarà epidemiològicament”, per la qual cosa es mostra partidari de vacunar en funció de l’evolució mundial de la pandèmia i assegurar que l’OMS es doti d’un mecanisme de vigilància epidemiològica.
I queden encara les consideracions ètiques. Per a Begoña Roman, catedràtica de bioètica de la UB, estem jugant a una doble moral: “Aquí parlem dels més vulnerables i per això prioritzem la gent gran, però quan parlem a escala global canviem. S’ha de canviar el sistema de patents, que aplica a fàrmacs una llei que prové del món de la indústria, i no és el mateix una cremallera que una vacuna. Caldrà gestionar incoherències. Els estats i Europa seran parcials a favor dels seus, però hem de valorar quin nivell de parcialitat és assumible. Calen institucions internacionals per sobre dels estats, i això passa tant amb la salut com amb els problemes ambientals. És impresentable dir al segle XXI que si ets senegalès i no europeu, mala sort”.