Passejar per una Milà en toc de queda: "Quines aglomeracions hi ha a la nit?"

MilàMilà tanca. Per segona vegada en set mesos, la capital de la Llombardia, motor econòmic del país transalpí, abaixa la persiana per intentar contenir l'expansió de la pandèmia. Però aquest cop no es tracta d'un confinament estricte com a la primavera, sinó d'un toc de queda que afecta sobretot el sector de la restauració i de l'oci nocturn, assenyalats pels experts com a focus de contagi i suposats responsables de l'increment del nombre de positius, que divendres va batre un nou rècord: més de 19.000 a tot Itàlia en un dia, 5.000 dels quals a la Llombardia.

Falta més de mitja hora per a les onze de la nit, però els cambrers dels locals que s'estenen al voltant del Navigli, el barri dels canals, ja comencen a recollir les cadires i les taules de l'exterior. També demanen als últims clients que marxin. A l'interior, més clients allarguen els últims minuts per acabar-se els còctels. Els carabinieris comencen a patrullar els carrers. "[El toc de queda] No servirà de res. Quines aglomeracions hi ha a la nit? El que calen són controls i multes", protesta l'Alberto. Al seu costat, la Sofia el contradiu. Ella defensa que el toc de queda és "una mesura mínima si es té en compte tot el que està passant", però que "per algun lloc s'ha de començar". "Espero que no sigui massa tard", diu.

És un divendres atípic en aquest barri milanès, una de les zones on es concentra la vida nocturna de la ciutat. La por al coronavirus i la pluja, que durant tot el dia no ha deixat de caure, han provocat que la majoria dels bars i restaurants estiguin ja mig buits des de l'hora del tradicional aperitiu. Només algunes terrasses semblen recordar temps passats. Molts, però, són estudiants estrangers. Res a veure amb les imatges de fa només un parell de setmanes, quan era habitual veure grups multitudinaris de joves bevent i menjant a les portes dels locals, la majoria sense respectar la distància de seguretat.

Sis amics d'uns vint anys es troben en un dels locals. Se saluden amb petons i abraçades mentre s'imaginen com podran continuar la festa després de l'hora del toc de queda. Però tot plegat queda en simple fantasia: quan arribi l'hora, cadascun marxarà per on ha vingut. Mentrestant, el cambrer comença a recollir molt abans de les onze de la nit perquè, tal com confessa a l'ARA, gairebé no hi ha clients. En canvi, la cuina no dona l'abast per atendre les demandes take away. La crisi no sembla afectar les empreses de menjar a domicili ni tampoc els riders: les bicicletes dels repartidors apareixen en qualsevol cantonada de la ciutat.

A la Via Torino, que uneix la zona dels canals amb la plaça del Duomo, alguns endarrerits apuren els passos per tornar a casa. Un parell de noies aconsegueixen agafar pels pèls el tramvia, mentre es queixen perquè se'ls ha acabat la nit massa aviat. Els mitjans de transport públics viatgen al 80% de la seva capacitat, però no hi ha ningú que controli el compliment de la norma i al setembre van desaparèixer els adhesius als seients que recordaven que calia seure distanciats. Durant l'hora punta, els usuaris segueixen omplint els vagons, tot i el coronavirus, però a partir de la setmana que ve els estudiants dels instituts llombards seguiran les classes des de casa per alleujar les aglomeracions.

Cap a la mitjanit, la plaça del Duomo està deserta i els luxosos restaurants de la Galeria Vittorio Emanuele, tancats amb pany i clau. El metro encara funciona per als que hagin de desplaçar-se per motius justificats. Prop d'una de les entrades, un grup de policies vigila que tots portem a sobre l'autocertificació, un document oficial que permet sortir al carrer durant les hores restringides. Les multes per no portar-lo arriben als 4.000 euros.

Però les queixes no s'acaben. La nit anterior, un grup de taxistes i empresaris de l'hostaleria van protestar davant la seu del govern a la Llombardia per denunciar una mesura, el toc de queda, que segons ells penalitzarà un sector que ja està de genolls a causa de la pandèmia. "El toc de queda és com un confinament per a moltes activitats. Només volem treballar", deien. Mentrestant, uns quilòmetres més al sud, a Nàpols, manifestants que protestaven contra el toc de queda –també vigent en aquesta ciutat– van acabar protagonitzant durs enfrontaments contra la policia.