El llast de l’IRA, obstacle per a un govern del Sinn Féin
El laborisme i independents d'esquerra desconfien dels republicans per formar una coalició
LondresDavid Cullinane, un dels 37 parlamentaris que el Sinn Féin ha aconseguit en les eleccions de dissabte a Irlanda, ha hagut de disculpar-se poques hores després de saber, diumenge al vespre, que havia aconseguit el seu escó i, encara més rellevant, que els republicans havien obtingut un triomf tan inesperat com històric en vot popular.
En un pub de Waterford, un poble del sud-est de l'illa, a 170 quilòmetres de Dublín, Cullinane va proferir el tradicional crit de suport a l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) "Up the RA" per cloure la seva intervenció, en què també va recordar Bobby Sands, un dels membres de l'esmentat grup armat que, amb 27 anys, va morir el 1981 en vaga de fam com a protesta perquè el govern de Margaret Thatcher va retirar als condemnats de l'IRA la condició de presoners polítics. Cullinane ha assegurat que no volia ofendre ningú ni fer una "exaltació del passat", sinó un "crit de futur".
Mary Lou McDonald, líder del Sinn Féin (SF), ha tret importància a la celebració, assegurant que es tractava d'un "comentari desgavellat". Per a una bona part dels votants del país, de fet, especialment els joves que han crescut a l'ombra del procés de pau de 1998 després de tres dècades de sang i més de 3.500 morts, el crit up the RA és poc menys que un eslògan folklòric innocent. Durant la campanya, el Sinn Féin ha aigualit una mica el seu missatge nacional "no posant-hi les aspiracions [sobre la unificació] al capdavant i concentrant-se en la necessitat d'un canvi [en política] d'habitatge i l'estat de la sanitat", d'acord amb l'escriptor, poeta i comentarista Michael O'Loughlin.
Crit d'alerta, motiu de desconfiança?
Malgrat això, encara per molta part de la població que ha patit la violència a l'illa, tant al sud com especialment al nord, la celebració del diputat del Sinn Féin és un crit d'alerta davant la possibilitat que el partit que ha estat el braç polític de l'IRA pugui formar part del govern o, fins i tot, encapçalar-lo, com pretén Mary Lou McDonald. De fet, entre 1961 i 1997, la identificació del SF amb l'IRA va ser la causa fonamental per la qual mai no va aconseguir representació al Dáil Éireann, nom gaèlic del Parlament irlandès.
Però el terratrèmol polític de dissabte obre moltes expectatives i situa el Sinn Féin entre el seu passat i la possibilitat d'un futur amb responsabilitat de poder que ningú no preveia fa només tres mesos, quan les enquestes situaven al partit en poc més de l'11% d'intenció de vot.
Com també recorda Gail McElroy, politòloga i catedràtica de Ciència Política del Trinity College Dublin, l'enquesta a peu d'urna feta pública dissabte sostenia que "la crisi de l'habitatge i l'estat del sistema sanitari han estat les dues qüestions principals per als electors" a l'hora d'anar a les urnes.
De fet, gairebé el 60% apuntava a una causa o a l'altra com el factor més important en la seva decisió. El Brexit, la immigració, la fiscalitat i la criminalitat gairebé no apareixien en el càlcul de decisions dels votants. Menys encara la possible unificació de l'illa, tot que McDonald ha assegurat aquest dilluns que un govern encapçalat pel seu partit treballaria activament per promoure els "canvis constitucionals" necessaris per fer front a un eventual referèndum a Irlanda del Nord i la possible reunificació.
Una coalició de molts colors
En virtut dels resultats, i com a resposta a la voluntat de l'electorat, i especialment a la del més jove –el segment de 18 a 24 anys ha votat per sobre del 30% el Sinn Féin–, McDonald intenta formar una coalició de govern arc de Sant Martí d'esquerres, amb ella com a primera ministra. Però aquest mateix dimarts, dos dels imprescindibles partits que li haurien de donar suport, el laborista i destacats membres de la plataforma d'Independents per al Canvi, han creat dubtes sobre la viabilitat de l'operació. A més d'uns números molt ajustats, el passat del Sinn Féin podria acabar frenant l'aliança.
Llavors, s'obriria la porta a la gran contradicció. I com també apunta l'esmentat Michael O'Loughlin en una columna publicada aquest dimart a The Irish Times, un cop el Sinn Féin ha arrossegat una part d'electors descontents de com s'ha redistribuït la recuperació econòmica –el 77% dels votants republicans consideren que no s’han beneficiat personalment de la millora dels últims anys–, per aconseguir l'objectiu nacional de la reunificació "una coalició amb el Fianna Fáil és el pas més obvi".
La definició del govern irlandès –la coalició contra natura o la multicolor d'esquerres–, però, encara està molt a les beceroles. El Sinn Féin desperta dubtes, i si opta per la vessant nacional més que no pas l'esquerra, pot descoratjar bona part dels nous votants. "Caldran diverses eleccions per confirmar si són fidels al partit", conclou la catedràtica Gail McElroy.