Què passa a França? La imposició de la reforma de les pensions obre una crisi política i social
L'oposició presenta dues mocions de censura contra el govern i els aldarulls al carrer es multipliquen
ParísLa decisió del president Emmanuel Macron d'adoptar una reforma tan rellevant com la de les pensions sense l'aval de l'Assemblea Nacional està provocant un terratrèmol polític i social a França. L'endemà de l'anunci de l'aprovació de la reforma, els partits de l'oposició han presentat dues mocions de censura, que es votaran dilluns, i als aldarulls de la matinada d'aquest divendres en diferents ciutats franceses s'hi han sumat talls de carreteres a la perifèria de París aquest divendres. Davant de possibles protestes violentes en els pròxims dies, la policia ha reforçat la seguretat d'edificis públics, seus de partits polítics i també refineries per evitar que els manifestants les bloquegin. A més, els ministres han anul·lat els seus desplaçaments al territori d'aquest divendres per evitar incidents.
L'adopció del text sense votar-se a l'Assemblea ha encès els ànims dels grups de l'oposició, que estan disposats a fer tot el que sigui possible per fer caure el govern. La primera ministra, Élisabeth Borne, i els seus ministres s'enfrontaran dilluns a dues mocions de censura: la primera, sense cap opció de prosperar, és la que ha presentat el partit d'extrema dreta de Marine Le Pen, Reagrupament Nacional (RN). Però la segona moció, més transversal, ha estat presentada per diferents grups centristes i comptaria amb el suport dels grups d'esquerres. Si alguna moció té opcions, és aquesta.
Amb tot, l'Assemblea Nacional francesa està tan fragmentada que és molt complicat que una moció prosperi. Cal el vot de 287 diputats, la majoria absoluta. Per arribar-hi no només caldria que totes les esquerres i l'extrema dreta hi votessin a favor -això es dona per fet-, sinó que s'hi sumin també els Republicans (LR), la dreta moderada. I és difícil que ho facin, però no és impossible. En circumstàncies normals, LR no donarien suport a la moció de censura, però en tota la qüestió de la reforma de les pensions, els diputats del grup han estat dividits. No seria estrany que una part dels diputats conservadors votessin a favor de la moció. ¿El nombre suficient perquè prosperi? És una incògnita, però sembla poc probable. Alguns recomptes apunten que faltarien entre 25 i 30 vots.
Borne, a la corda fluixa
Encara que dilluns les dues mocions es tombin a l'Assemblea, el govern queda molt tocat després d'haver evitat el vot parlamentari. La primera ministra, encarregada de liderar les negociacions parlamentàries, ha quedat debilitada i l'oposició ha demanat el seu cap. És probable que el president, Emmanuel Macron, l'acabi cessant malgrat que ella és la figura del govern que més en contra estava d'activar l'article 49.3 de la Constitució, el que permet aprovar lleis sense sotmetre-les a votació a l'Assemblea. La decisió, coincideixen totes les fonts citades per la premsa francesa, va ser del president de la República. Hores abans de la votació, el govern va veure que perdria. Li faltaven dos vots. "No hi havia alternativa", es justifiquen fonts de l'executiu.
El malestar per la decisió també és visible al carrer. El govern tem que les protestes es radicalitzin i es tornin a viure mesos com els del 2018 amb moviment dels armilles grogues, amb mobilitzacions contínues i violentes. "Si el país derrapa en un nou atac d'ira o s'enfonsa en la immobilitat venjativa, l'executiu només pot culpar-se a si mateix", afirmava l'editorial de Le Monde d'aquest divendres, que també adverteix que la decisió del govern suposa "jugar amb foc".
Aldarulls i noves protestes
Un grup de manifestants vinculats a la CGT, el sindicat majoritari al sector públic, han tallat aquest divendres algunes de les autovies que envolten París en plena hora punta poques hores després d'aldarulls violents a la capital i a altres ciutats com Marsella, Nantes i Rennes. A Bordeus un altre grup ha tallat les vies del tren. La decisió del govern "ha posat més llenya al foc", assegurava aquest divendres la secretària general adjunta de la CGT, Catherine Perret, a France Info. Tant a París com a altres ciutats, ahir a la nit es van cremar contenidors i muntanyes de bosses d'escombraries que eren a la vorera per la vaga del personal de recollida de la brossa. Els sindicats han fet una crida a una nova jornada de protesta per al 23 de març, però hi ha sectors -com l'educatiu- que han anunciat vagues a partir de dilluns.
