ESTATS UNITS

El futur del Partit Republicà i de Biden passen per Geòrgia

Els demòcrates controlaran el Senat si guanyen les dues eleccions

El futur del Partit Republicà  i  de Biden passen per Geòrgia
Carlos Pérez Cruz
04/01/2021
3 min

WashingtonDos mesos després de l’inici, la llarga nit electoral nord-americana arriba al final. A l’estat de Geòrgia es juga aquest dimarts el control republicà o demòcrata del Senat. I dimecres el Congrés està cridat a posar fi al sainet colpista de Donald Trump. Però en aquest 2021, que tant s’assembla de moment al 2020, és difícil garantir que els resultats dels dos seients del Senat pendents d’adjudicar es resolguin en una sola nit de recompte, especialment si, com s’espera, el resultat és ajustat. Com tampoc es pot garantir que el Capitoli visqui dimecres una jornada convencional amb el segellat burocràtic de la victòria de Joe Biden a les presidencials: la revolta dels aliats de Trump al Congrés i els manifestants convocats pel president a Washington per a una protesta “salvatge”, segons la seva pròpia definició, auguren serioses turbulències.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Dimarts Geòrgia comença a definir la sort de la presidència de Biden. Els comptes són senzills: els demòcrates necessiten aconseguir els dos seients en joc per al Senat per poder tenir el control de la cambra alta. Els republicans en tenen prou amb una victòria. En el primer escenari, el Senat quedaria amb 50 membres republicans i 50 de demòcrates, per la qual cosa la vicepresidenta, Kamala Harris, podria desempatar votacions que requereixin majoria simple en la seva qualitat de presidenta de la cambra. Només així Biden podria aconseguir que el Congrés, on els demòcrates conserven la majoria, aprovi alguns dels seus plans més ambiciosos. En cas contrari, i com a mínim fins a les eleccions de mig mandat del 2022, aquests projectes quedarien a càrrec del líder republicà, Mitch McConnell.

Més trumpisme o canvi de rumb

El veterà senador republicà també s’hi juga molt. No només, òbviament, el control del Senat, en el qual ha fonamentat el seu enorme poder, sinó també el control d’un Partit Republicà dividit en faccions segons la seva disposició a seguir fins al precipici el colpisme de Trump.

A McConnell l’admissió de la victòria de Biden després de la certificació del Col·legi Electoral li ha suposat ser objecte dels atacs del president. Perdre a Geòrgia i, per tant, perdre la majoria al Senat, agreujaria encara més si és possible la guerra interna republicana en la lluita pel poder entre els que s’aferren a Trump i a la seva base per impulsar les seves opcions en futures eleccions i els que pretenen girar full d’un dels episodis més convulsos de la política nord-americana.

El que passi aquest dimarts ajudarà a inclinar la balança cap a un Partit Republicà definitivament populista i antisistema o, potser, cap a un de més respectuós amb les institucions i la democràcia. Ironies de la política, per liderar el partit en el posttrumpisme McConnell necessita que la base trumpista es mobilitzi a Geòrgia. Aquesta matinada, de fet, estava previst que Donald Trump participés en un míting de suport als dos candidats republicans. Tot i així, ja va anunciar que seria més aviat una ocasió per airejar teories conspiratives sobre la seva pròpia derrota al novembre que no pas per mobilitzar el vot.

Els republicans temen que el deliri conspiranoic de Trump deprimeixi el vot conservador si el president convenç els seus seguidors que el sistema no és fiable i que, per tant, no val la pena votar si les eleccions estan manipulades. La seva visita va estar precedida d’una polèmica trucada telefònica dissabte amb el secretari d’Estat de Geòrgia, Brad Raffensperger, en què Trump li va demanar que “trobi” els vots que necessita per revertir la seva derrota en aquest estat.

El repte demòcrata

Per al Partit Demòcrata les eleccions són una oportunitat de comprovar la solidesa del gir polític d’un estat que en les últimes dues dècades han dominat els republicans i on l’última victòria dels demòcrates a les presidencials, fins a l’obtinguda per Biden al novembre, s’havia produït el 1992, amb Bill Clinton.

Un jove productor de documentals de 33 anys, Jon Ossoff, i un reverend afroamericà de 51, Raphael Warnock, són les opcions demòcrates davant de Kelly Loeffler, de 50 anys, i David Perdue, de 71, una dona i un home de negocis que durant la campanya han mesurat les seves paraules per donar suport a les teories conspiratives de Trump sense enganxar-s’hi excessivament els dits.

stats