El partit de Merkel arriba als primers comicis del 2021 esquitxat per casos de corrupció

BerlínEls resultats a les primeres eleccions regionals del 2021, a la rica i poblada Baden-Württemberg i a Renània-Palatinat, a l'oest del país, començaran a prendre el pols sobre com podria ser l'Alemanya sense la cristianodemòcrata Angela Merkel (CDU), després de les parlamentàries del 26 de setembre, on es votarà qui substituirà la cancellera. El 2021 no és només l'any en què el país s'acomiadarà de Merkel 16 anys després que derrotés el seu rival Gerhard Schröder (SPD), sinó també un any carregat de comicis regionals. Res gaire anormal, si no fos per la crisi del coronavirus, que ha passat a ser tema de campanya, i pels casos de corrupció que estan tacant els conservadors alemanys.

Dos diputats dels partits germans CDU i CSU s'haurien embutxacat sumes de sis xifres mitjançant negocis de mascaretes per combatre la pandèmia. Aquests dies han abandonat els seus partits i, amb estira-i-arronses, també han renunciat al seu escó al Bundestag, el Parlament alemany. Un altre diputat federal de la CDU dimitia acusat d'haver rebut diners de l'Azerbaidjan a través d'anuncis a la premsa. No es descarta que surtin més casos a la llum: el partit havia donat de termini fins divendres al vespre a les seves files perquè declaressin per escrit si s'han enriquit amb la pandèmia.

Fa just dues setmanes, els dos socis del govern federal, la CDU-CSU i l'SPD, tancaven l'acord per a un registre de lobbys a Alemanya: ara serà obligatori revelar relacions entre polítics i grups d'interès, sota amenaça de multa de fins a 50.000 euros. Aquesta llei ha costat anys de negociacions perquè per a uns partits s'exigia massa (CDU) i per a d'altres massa poc (SPD i oposició). També s'ha obert el debat sobre la transparència i el llindar d'honoraris paral·lels dels polítics.

Les pressions des de la cúpula de la CDU es deixen notar: el nou cap de partit, Armin Laschet –que per ara segueix presidint la regió del Rin del Nord-Westfàlia, si bé s'especula que és un possible candidat a canceller–, no pot perdre cap punt davant d'un electorat que segueix ancorat a Merkel i no necessàriament al programa dels conservadors. De fons i fent bullir les enquestes de popularitat, el president bavarès Markus Söder (CSU) va escalfant motors perquè, a l'ombra i sense enganxar-se gaire els dits a primera fila, té opcions de convertir-se en candidat a canceller conservador.

“Söder té un estil molt més clar que Laschet, tot i que no tanta capacitat de decisió. Si la CDU tira massa cap a la dreta, però, perdrà vots a favor dels Verds: si volen mantenir els vots de Merkel, els conservadors hauran de fer la mateixa política que la cancellera“, diu el politòleg de la Universitat Humboldt de Berlín, Herfreid Münkler. A Merkel la voten seguidors de tots els partits pel seu tarannà moderat i de centre. Igual que al president de la regió de Baden-Württemberg, l'ecologista Winfried Kretschmann, que el voten un 60% de votants conservadors.

A Baden-Württemberg, amb Stuttgart com a capital, s'espera que es consoli el carismàtic Kretschmann (Verds), que governa amb la CDU i ja ha anunciat que voldria repetir soci. A Renània-Palatinat, amb Mainz com a capital, els sondejos donen un ajustat frec a frec entre l'actual presidenta Malu Dreyer (SPD) i la CDU, però és una regió que s'ha mantingut socialista des del 1991 i els casos de corrupció dels últims dies entre les files conservadores no haurien d'ajudar a desbancar Dreyer, que té bona popularitat. Governa en coalició semàfor, com es coneix l'acord entre l'SPD, els Verds i els liberals (FPD). Aquesta regió és una de les poques zones d'Alemanya on els socialdemòcrates no perden l'esperança, malgrat que és un terreny on tant regionalment com federalment fa anys que a les urnes estan perdent lentament la batalla.

Els Verds, amb caps de partit pragmàtics i poc ideològics, són els que tant a nivell regional com a nivell federal s'han beneficiat dels discursos i moviments contra el canvi climàtic, i s'espera que es mantinguin com a segona força més votada, per davant de l'SPD. El catedràtic en ciències de la comunicació de la Universitat de Hoffenheim Frank Brettschneider considera que els Verds seguiran a l'alça “si la protecció del medi ambient torna a guanyar visibilitat, però si el covid-19 i les seves conseqüències socials i econòmiques passen a centrar la campanya electoral tenen les de perdre“. Tot i estar vigilat pels serveis secrets que vetllen per la Constitució, l'ultradretà partit Alternativa per a Alemanya (AfD) és de les formacions que més vots pot rebre dels descontents que drenin dels errors dels grans partits.