Jeremy Corbyn, suspès de militància laborista per un informe sobre l'antisemitisme al partit

LondresLa continuïtat de Jeremy Corbyn al Partit Laborista, que va liderar entre el 2015 i aquesta primavera passada, penja d'un fil. El seu successor al capdavant de la formació, Keir Starmer, ha anunciat aquest dijous que l'expulsava del grup parlamentari i que el suspenia de militància pendent d'una imminent investigació interna. Starmer, que va guanyar les primàries laboristes l'abril passat, va ser durant tota l'etapa Corbyn el seu ministre a l'ombra per al Brexit.

L'exlíder paga així el preu de l'enorme tempesta política desfermada per la publicació, també aquest dijous, d'un devastador informe de 130 pàgines de la Comissió d'Igualtat i Drets Humans –un òrgan oficial que investiga abusos contra les lleis antidiscriminació– en què se l'acusa de "greus deficiències de lideratge" i d'"interferència política" en el procés de resolució de les queixes internes del partit relatives a les denúncies d'actituds antisemites. Nou diputats van abandonar la formació dirigida per Corbyn per aquests motius.

Per desmentir les duríssimes conclusions, Corbyn ha assegurat que les preocupacions sobre l'antisemitisme dins del laborisme s'havien "exagerat dramàticament per raons polítiques".

Starmer ha pres la decisió –que aboca el laborisme a la guerra civil– de suspendre'l de militància justament després d'aquesta reacció, i també davant l'enorme pressió exercida, entre altres col·lectius, pel Moviment Laborista Jueu. Inicialment, però, en una compareixença en què Starmer ha qualificat la jornada de "dia de la vergonya" per al partit, l'actual líder havia assegurat que no era partidari de centrar la polèmica en Corbyn. I ha insistit que l'informe no es dirigia directament ni contra el seu antecessor ni contra cap membre en concret del seu equip.

En el curs de la seva intervenció, però, Starmer també ha afirmat que els militants que pensin que "no hi ha cap problema amb l'antisemitisme al Partit Laborista", que tot era una "exageració" i que es tractava d'un "atac partidista" també són "part del problema". Justament l'excusa que havia donat Corbyn i la que ha tingut Starmer per anunciar la investigació.

En relació al lideratge concret, l'informe assegura: "Hem trobat exemples específics d'assetjament, discriminació i interferència política", una preocupació difícil de "conciliar amb el seu compromís declarat [de Corbyn] sobre la tolerància zero amb l'antisemitisme". Amb tot, objectivament, no es designa cap persona específica com a responsable, però sí que es critica àmpliament la màxima jerarquia del partit per no haver pres mesures decisives.

L'estudi revisa 70 expedients de queixes sobre antisemitisme exercides entre el març del 2016 i el maig del 2019 entre les quals localitza 23 casos d'interferència política per part del personal de l'oficina del líder. L'òrgan de vigilància de la igualtat i els drets humans conclou que aquestes implicacions "eren indirectament discriminatòries i il·legals", i considera que el partit laborista n'era el responsable subsidiari.

Trencament en relació amb l'herència de Tony Blair

Malgrat tot, les paraules de Corbyn no deixaven de tenir una part de raó perquè, tot i els molts errors del partit a l'hora de tallar d'arrel els símptomes d'atac o discriminació contra els jueus –i que el mateix Corbyn ha reconegut en el seu comunicat de reacció–, els diferents episodis d'antisemitisme van servir de munició tant als conservadors com a la premsa pro tory per desprestigiar el corbynisme, vist com una deriva populista i d'ultraesquerra del tradicional laborisme heretat de Tony Blair. Alhora, aquests episodis també van ser aprofitats des de l'oposició interna a Corbyn, de tarannà centrista i blairista, per soscavar la seva autoritat.

Fa 37 anys que Corbyn és diputat per un districte del nord de Londres, una història marcada per la seva contínua rebel·lia contra la direcció. Fins arribar a la màxima posició, va votar en contra de les instruccions del partit més de cinc-centes vegades. Corbyn va aconseguir contra pronòstic el lideratge del partit ajudat per l'onada de quasi mig milió de militants molt joves que van ingressar el 2015 en el moviment laborista, després de la segona derrota consecutiva del partit en unes eleccions generals, quan Ed Miliband va caure a mans de David Cameron.

Una altra investigació interna del laborisme, també per denúncies d'antisemitisme, en aquest cas contra l'exalcalde de Londres, Ken Livingstone, es va saldar amb la seva renúncia a la militància el maig del 2018, després d'haver sigut suspès l'abril del 2016.

Amb l'informe d'avui, el viacrucis a què Jeremy Corbyn ha sigut sotmès –a causa de l'amenaça que representava des de l'esquerra per a un establishment que, a la pràctica, és hereu no només de Blair sinó de polítiques impulsades per Margaret Thatcher, i assumides tant per la dreta com per l'esquerra política britànica– és més a prop d'acabar en crucifixió.