El laborisme, en guerra civil al voltant de la figura de Jeremy Corbyn

Els grups corbynistes acusen la direcció del partit d'atacar l'ala esquerra i soscavar-ne la unitat

Keir Starmer i Jeremy Corbyn en una imatge de desembre de l'any passat, quan el segon era líder laborista i el primer el ministre del Brexit a l'ombra
Quim Aranda
18/11/2020
3 min

LondresSi fa uns dies la guerra civil es lliurava dins del Partit Conservador britànic, aquest dimecres ha tornat a esclatar al Laborista. El líder de la formació, Keir Starmer, ha decidit tancar la porta al seu predecessor, Jeremy Corbyn, i no l’ha readmès al grup parlamentari, tot i que ahir el comitè nacional executiu li va aixecar la suspensió de militància, després de 19 dies, per haver fet unes polèmiques declaracions arran de la publicació d’un informe sobre la forma en què havia fet front a les denúncies d’antisemitisme mentre va ser al capdavant de la formació.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Els grups del partit partidaris de Corbyn han insistit al llarg de tot el dimecres que la recuperació de la militància comporta, també, la de la condició de diputat del grup laborista. Però aquest extrem ha sigut menystingut per Starmer, que considera que fer-ho suposaria un soscavament de la confiança en els processos disciplinaris del partit. La marginació de Corbyn pot provocar una escissió per l'ala esquerra.

En un comunicat, Starmer ha assegurat: "Des que vaig ser elegit líder laborista he tingut com a missió erradicar l'antisemitisme. Seré jutjat per les meves accions, no per les meves paraules. Les accions de Jeremy Corbyn en resposta a l’informe de la comissió d’igualtat i drets humans van soscavar la nostra tasca per restablir la confiança en la capacitat del Partit Laborista per combatre l’antisemitisme. En aquestes circumstàncies, he pres la decisió de no restituir Jeremy Corbyn al grup parlamentari".

Una decisió que ha provocat una dura resposta de diputats com Diane Abbott, John McDonnell o Richard Burgon, que han acusat Starmer de posar en perill la unitat del partit. Andrew Scattergood, el copresident del grup Momentum, l'esquerra del partit que donava suport incondicional a Corbyn, també ha acusat l'actual líder de disparar un torpede a la línia de flotació de la unitat: "Això no només és una farsa incompetent, és un flagrant atac polític a l'esquerra en un moment en què els laboristes haurien d'estar units per derrotar els conservadors".

Un altre aliat clau de Corbyn durant el seu període com a cap, Len McCluskey, secretari general del sindicat Unite, un dels importants donants del partit, ha denunciat la decisió de Starmer com una “acció venjativa que despulla la democràcia interna". McCluskey considera que "tant la unitat com la integritat del Partit Laborista estan en perill".

Xantatge mediàtic

Starmer, en tot cas, ha acceptat el xantatge dels grans mitjans de comunicació britànics –que tenen Corbyn en el punt de mira per haver gosat qüestionat l'statu quo– i de la dreta del partit, que han agafat l'exlíder laborista com a cap de turc per fer neteja de l'ala esquerra i donar una lliçó, amb l'excusa de les deficiències estructurals al partit en relació amb l'antisemitisme que l’exlíder no va saber combatre amb prou decisió.

Amb tot, hi va haver també associacions jueves de l'esquerra del partit que van donar suport a Corbyn durant el seu lideratge.

Fonts del partit i els aliats de Corbyn propers al comitè executiu nacional consideren que la decisió de Starmer de no restituir-lo com a membre del grup parlamentari s’ha pres per la pressió dels sectors més moderats políticament de les associacions jueves.

La gran paradoxa de la situació és que després de cinc anys de combatre el corbynisme des de l’oposició interna, els sectors més moderats del laborisme són a un pas d’aconseguir aprofundir en la bretxa que els tories ja van obrir l’any passat arran de la victòria electoral de Boris Johnson.

El primer ministre, que ha tingut una setmana terrible per les diferents crisis al voltant del seu partit, veu com el veí del davant es pot desfer com un terrós de sucre, potser per la manca d’energia i personalitat de Starmer a l'hora de posar punt final a una cacera que té més a veure amb la revenja política que no pas amb cap pecat d'antisemitisme.

La marginació de Corbyn, i el que pot suposar, és la purga més gran que viu el partit des que Neil Kinnock va expulsar, als primers anys vuitanta, el grup d'inspiració trotskista Militant.

stats