L'ultraconservador Ebrahim Raisi guanya les eleccions a l'Iran

BeirutNo hi ha hagut sorpresa i, de fet, ningú l'esperava. L'ultraconservador Ebrahim Raisi, actual cap del poder judicial, s'ha convertit en el tretzè president de l'Iran després de guanyar amb claredat les eleccions presidencials celebrades divendres. Així ho indiquen els resultats oficials publicats aquest dissabte, que atorguen a Raisi el 61,9% dels vots, és a dir gairebé 18 milions de paperetes. Tot plegat, en un dels comicis més impopulars de la història del país que, tal com es preveia, han acabat amb una abstenció històrica: la participació s'ha quedat en un 48,8%, la xifra més baixa de totes les presidencials celebrades des del triomf de la Revolució Islàmica el 1979. Després de vuit anys de mandat d'un moderat, el president Hassan Rouhani, el poder a l'Iran torna a les mans dels ultraconservadors.

Per darrere de Raisi se situa l'excap de la Guàrdia Revolucionària, Mohsen Rezai, amb un 11,7% dels vots, per davant del candidat del sector moderat i president del Banc Central, Abdul Nasser Hemati (8,3%), i del diputat Amir-Hossein Ghazizadeh Hashemi (3,4%). Hores abans que es donessin a conèixer els resultats oficials, la majoria de rivals de Raisi ja el van felicitar donant per feta la seva victòria. També l'actual president, Hassan Rouhani, va fer-ho, tot i que sense anomenar-lo directament, ja que, per llei, el president sortint ha d'esperar l'anunci oficial dels resultats. "És clar qui ha triat la gent. [...] Esperem que en els pròxims 45 dies hi hagi millores per al govern vinent, tant en matèria de sancions com de coronavirus", deia al·ludint a alguns dels problemes del país que Rouhani està intentant solucionar a la fi del seu mandat. Les primeres paraules de Raisi després de conèixer el seu triomf van ser: "Ens esforçarem al màxim per complir amb la complicada feina que la població ens ha encarregat".

Però que tants iranians hagin optat per quedar-se a casa és una mostra més del desencís amb la classe política. Pesa la desil·lusió cap a les polítiques neoliberals dels reformistes, que van posar totes les esperances en el creixement econòmic com a resultat de l'acord nuclear del 2015, però la tornada de les sancions de la mà de l'administració de Donald Trump ha fet més profunda la crisi financera que sacseja el país i martiritza especialment els joves.

I és que l'arribada de Raisi es produeix en un moment especialment delicat, enmig de les negociacions nuclears per intentar rescatar l'acord nuclear, molt debilitat a causa de la retirada unilateral dels EUA el 2018 i pel posterior incompliment de Teheran dels seus compromisos. Tot i que el futur president ultraconservador, de 60 anys, ha assegurat que respectarà el pacte i la política nuclear, això no depèn exclusivament del govern sinó de les altes esferes de sistema teocràtic. De Raisi, és evident el seu recel cap a Occident i, especialment, cap als Estats Units.

En aquest sentit, Raisi ja havia declarat en campanya electoral que el seu objectiu és arreglar l'economia i impulsar l'aixecament de les sancions dels EUA, i com a candidat presidencial el 2017 havia afirmat que qualsevol administració iraniana entrant hauria d'estar compromesa amb l'acord nuclear.

Amb sancions prèvies

No obstant això, Raisi es presenta davant la nova administració dels Estats Units com un líder amb poca atracció popular, de manera que a l'hora de revifar l'acord nuclear jugaria amb desavantatge davant futures negociacions amb el president Joe Biden. A més, es tracta del primer president iranià electe sancionat per Washington fins i tot abans d'assumir el càrrec: se li van imposar sancions per la seva participació en l'execució massiva de presos polítics el 1988.

A nivell intern, amb Raisi al poder, els polítics de la línia dura de l'Iran intentaran establir un sistema purità de govern islàmic. Això significa més controls sobre les activitats socials, menys llibertats i llocs de treball per a les dones i un control més estricte de les xarxes socials i la premsa.