La policia es revolta contra Evo Morales a Bolívia

El president ofereix “diàleg” a l’oposició després que els agents se sumin a les protestes pel resultat electoral

Alguns dels policies sublevats a la ciutat de Cochabamba, al centre de Bolívia.
Diego Aitor San José
09/11/2019
4 min

La PazUn policia puja amb la cara tapada a les tanques metàl·liques del pati de la Unitat Tàctica d’Operacions Policials i penja una bandera vermella, groga i verda: la tricolor boliviana. Darrere d’una barrera a pocs metres de distància, desenes de persones aplaudeixen el gest i llancen crits contra el govern d’Evo Morales. L’acció confirma el replegament de la policia a La Paz, la capital boliviana, que se suma als amotinaments que divendres a la nit es van produir en les principals ciutats de set dels nou departaments del país. Per a alguns, és un cop d’estat; per a altres, una protesta en pro de la democràcia. Però que segur que agreuja la crisi política que viu Bolívia i dificulta una sortida a curt termini.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El motí policial barreja motius sindicals i d’alineació amb les manifestacions opositores. Els agents demanen una pujada del salari per acostar-se als sous dels militars -els policies cobren uns 2.500 bolivians al mes (uns 318 euros), enfront dels 5.000 (637 euros) dels militars-, però també entonen crits contra el frau electoral que denuncia l’oposició i lemes com “la policia amb el poble” i “contra el dictador Evo Morales”. També exigeixen una jubilació amb una pensió del 100% del seu sou i critiquen Evo Morales per “haver oblidat totes les nostres reivindicacions durant 15 anys”. També hi ha molt malestar entre els uniformats per com han hagut de respondre a les manifestacions i els enfrontaments entre grups a favor i en contra del govern, que s’han repetit al país des de les eleccions del 20 d’octubre passat i que han deixat tres morts.

Per tant, la policia ha unit les seves reivindicacions laborals amb les de l’oposició en un dels moments de més debilitat del govern socialista, en què una part important de la societat demana la renúncia del president, a qui acusen de frau electoral. Precisament durant les marxes de l’última setmana els manifestants demanaven a la policia que se sumés a les seves reivindicacions. El govern ha demanat als policies negociar les seves demandes, però un suboficial del cos de La Paz ha assegurat al diari ARA que els agents no s’aturaran encara que l’executiu atengui les seves reivindicacions sindicals.

Tot va començar divendres a la tarda a Cochabamba, una de les ciutats on més tensió s’ha viscut en les més de tres setmanes que fa que duren les protestes contra el resultat de les eleccions presidencials. Els policies d’aquest departament es van tancar a la seva seu i van mostrar per les finestres banderes bolivianes, per unir-se així a les protestes de l’oposició. Més tard van ser els agents del departament de Beni i de les ciutats de Santa Cruz -la més poblada del país i bastió opositor a Evo Morales-, Sucre, Potosí, Oruro i Tarija. Els ulls es van posar aleshores en La Paz, no només per saber si la policia se sumaria a la revolta, sinó també per si el govern trauria l’exèrcit al carrer, cosa que no va passar.

Ja des de la nit el ministeri d’Afers Estrangers va denunciar a la comunitat internacional un intent de cop d’estat en un comunicat que estava signat amb la data del dia anterior i que no parlava de l’amotinament dels policies. Ahir, quan la situació era més fràgil amb la insurrecció dels policies de La Paz que custodiaven la plaça Murillo, on hi ha la seu presidencial, un nou comunicat mencionava directament aquests fets i tornava a avisar d’un cop d’estat. El matí va avançar entre l’arribada de més uniformats que s’unien a la revolta a La Paz, el llançament de petards als carrers per expressar el suport a les protestes, càntics dels universitaris contra Morales i a favor de la policia i demandes perquè els militars s’unissin a la sublevació. Els alcaldes de Potosí i Sucre -tots dos del partit de Morales- van dimitir. També arribaven notícies de mobilitzacions des d’altres parts del país cap a la capital boliviana.

De fet, una caravana d’autobusos de l’oposició que es dirigien a La Paz des de les regions de Chuquisaca i Potosí va ser atacada ahir a la zona andina. Un líder dels comitès cívics que dirigeixen les protestes contra Morales va relatar en un vídeo a les xarxes socials que la caravana va patir una emboscada prop de la localitat rural de Vila Vila: els atacants van tirar gasos lacrimògens i pedres contra els autobusos. Des de l’oposició apunten cap als seguidors de Morales com a possibles responsables.

L’exèrcit es desmarca

Morales continuava defensant ahir que la revolta policial és un intent de cop d’estat i va demanar als policies que compleixin amb el seu deure constitucional de garantir la seguretat. A més, el govern va respondre a aquesta crisi amb la convocatòria d’una taula de diàleg “immediata” entre els partits que van obtenir representació a les passades eleccions, i va convidar el Papa i organismes internacionals a fer un seguiment d’aquestes converses.

L’oposició va criticar la proposta del president, al considerar que acceptar-la seria reconèixer unes eleccions que consideren il·legals. Tampoc accepta que els comitès cívics no siguin convocats a la taula de diàleg. Per la seva banda, el comandant de l’exèrcit va llegir un comunicat en què rebutjava enfrontar-se al poble i demanava que els problemes polítics siguin resolts per la via política. L’exèrcit, per tant, es nega a reprimir el poble però també es desmarca de les peticions de l’oposició de desobeir el govern.

stats