El Parlament Europeu aprova suspendre la venda d’armes a Riad

BarcelonaDesprés que ahir el Parlament Europeu votés a favor d’imposar l’embargament conjunt a la venda d’armes a l’Aràbia Saudita, la pilota és ara sobre de la teulada dels països membres de la Unió Europea. La votació no és vinculant però suposa una càrrega de pressió per a governs com el de l’espanyol Pedro Sánchez, que defensava mantenir els contractes i el comerç amb la petromonarquia fins que Brussel·les tingués una sola veu per respondre a l’assassinat del periodista saudita Jamal Khashoggi al consolat d’Istanbul.

La resolució, consensuada pels grans grups, va posar en evidència la divisió interna que genera la crisi amb els saudites, en què hi ha en joc milions de dòlars i la defensa dels drets humans. Els eurodiputats del PSOE i el PP van decantar-se majoritàriament per l’abstenció, tot i que es van veure posicions dissidents, un pas que refreda la negativa de dilluns al Congrés de Diputats. En canvi, Ciutadans va mantenir amb la seva abstenció el mateix posicionament que a Madrid, igual que Podem, IU, ERC i el PNB, que van votar a favor del veto.

El text, que arriba després d’un debat en el ple de l’Europarlament sobre el crim d’Istanbul, reclama una investigació imparcial per aclarir l’assassinat de Khashoggi i la col·laboració plena de les autoritats saudites. Els eurodiputats també volen que l’embargament s’ampliï a la venda de sistemes de vigilància i altres productes militars que podrien ser utilitzats amb finalitats repressives a l’Aràbia Saudita.

Com que no és una decisió vinculant, cal que els governs dels Vint-i-vuit arribin a un acord per ordenar sancions contra el règim teocràtic dels Saud. L’Alemanya d’Angela Merkel és, de moment, l’únic soci que ha anunciat que atura els tractes militars amb Riad, que suposen un petit percentatge del comerç germànic. A més, la meitat dels socis comunitaris fa mesos que ja no exporten armes a l’Aràbia, mentre que la resta mantenen els seus contractes vius, com per exemple Espanya.

El dia que es va anunciar que el cineasta ucraïnès Oleg Sentsov, empresonat per Rússia, és el premi Sakhàrov de drets humans, l’Eurocambra va reclamar a Riad que alliberi el bloguer Raif Badawi, distingit amb el guardó fa anys, alhora que va instar les autoritats saudites a establir una moratòria a la pena de mort. Segons Amnistia Internacional, el 2017 almenys 147 persones van ser executades al país del Golf.

Riad va tancar ahir el fòrum internacional de negocis conegut com el Davos del desert, deslluït en aquesta ocasió per la crisi i les sospites de participació del príncep hereu, el totpoderós Mohamed bin Salman, en l’assassinat de Khashoggi. Sorprenentment, la Fiscalia General de l’Aràbia Saudita va admetre per primer cop que el crim del periodista va ser premeditat, contradint la versió de Riad que va morir en una “baralla”. Així, dona per bona la versió del president turc, Recep Tayyip Erdogan, erigit com l’adalil de la justícia per a Khashoggi, obviant els 130.000 funcionaris purgats i els periodistes represalitats al seu país.

Salah Khashoggi, fill del periodista assassinat, no va tenir temps de sentir la decisió de la Fiscalia perquè ha abandonat l’Aràbia Saudita amb la seva família, segons va anunciar l’ONG Human Rights Watch (HRW) citant fonts familiars, i dos dies després de rebre el condol del rei saudita i el príncep l’hereu amb cara de circumstàncies.