El Parlament veta una nova votació del pla de May

L’‘speaker’ dels Comuns dicta que l’acord amb la UE no torni a la cambra sense canvis “substancials”

John Bercow, 'speaker' (president) de la Cambra dels Comuns, en un moment del debat que està tenint lloc aquest dimecres
Quim Aranda
18/03/2019
3 min

LondresNou gir de guió en el forassenyat drama del Brexit. La crisi política sense precedents que travessa el Regne Unit, incapaç de trobar la porta de sortida de la Unió Europea (UE), va agreujar-se encara més ahir i va adquirir la categoria de crisi constitucional després que John Bercow, l’ speaker (president) de la Cambra dels Comuns, dictaminés que el govern no pot tornar a presentar l’acord de divorci a votació per tercera vegada si no conté “canvis substancials” en relació amb el que es va votar dimarts passat.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Bercow es va acollir a precedents legals que es remunten al 1604 per emetre el seu veredicte. Com que la Constitució britànica no està escrita, és el president de la Cambra dels Comuns el màxim intèrpret de les regles sota les quals es governa el Parlament. Bercow va ser meridianament clar: “Ni el mateix ni substancialment el mateix”, va dir.

Bercow també va suggerir que els “canvis substancials” s’haurien de produir en el text de l’acord amb la UE. No n’hi hauria prou amb una “nova reinterpretació sobre les modificacions” que la primera ministra, Theresa May, i el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, van establir l’11 de març.

El comunicat del president Bercow és conseqüència de la demanda d’una diputada laborista sobre el possible veto a la tercera votació, fonamentada en l’esmentada tradició.

Protesta anti-Brexit a les portes del Parlament britànic

Amb tot, en teoria el govern tindria encara dues opcions per intentar parar el cop mortal de Bercow. En primer lloc, podria presentar una moció ad hoc perquè la tradicional convenció de quatre-cents anys invocada per Bercow fos eliminada. Per fer-ho, però, hauria de tenir una majoria clara que hi donés suport, possibilitat no gens segura.

La segona opció per salvar els mobles seria procedir al tancament tècnic del Parlament, que hauria de dur a terme la reina. Després l’hauria de tornar a obrir i s’entraria així en un nou any parlamentari. Només aleshores podria tornar a presentar l’acord per ser votat. Cap alternativa, però, sembla realista.

Davant els rumors que, al llarg del cap de setmana, s’han succeït en el sentit que Downing Street tiraria endavant una nova votació si podia assegurar-se el sí dels unionistes nord-irlandesos i dels rebels del partit, Bercow -conegut per les seves posicions partidàries de quedar-se a la UE, que li han valgut els atacs continuats dels brexiters- va tornar a jugar un paper protagonista com en anteriors sessions.

El dictamen del president és vinculant i les opcions de la premier són ara cada vegada més escasses.

La setmana passada, després de perdre la segona votació, May va assegurar al Parlament que si abans de la cimera comunitària que s’obre demà passat a Brussel·les aconseguia aprovar el pla, demanaria als 27 estats membres un ajornament tècnic del Brexit fins al 30 de juny, temps per aprovar la legislació que convertiria en llei l’acord.

Però ara és impossible que arribi a Brussel·les dijous amb l’acord aprovat. Per tant, en principi, no podria demanar l’extensió curta. Ans al contrari. D’acord amb les seves paraules, en cas que el seu acord s’hagués refusat per tercer cop, May va advertir els diputats que hauria de demanar un ajornament de més temps. Fonts de Westminster apuntaven a un mínim de nou mesos. Downing Street va confirmar ahir que la premier demanaria la pròrroga abans de la cimera. Però no va especificar per quant de temps.

Qui cedirà abans?

En principi, la UE no afavoriria la pròrroga de tres mesos llevat que tingués la seguretat de l’aprovació de l’acord. De moment, Westminster només projecta caos i divisió. Però l’extensió de nou mesos sembla també curta, perquè la Unió està a punt de dissoldre les seves institucions i d’entrar en període electoral. En qualsevol cas, nou mesos o més implicarien la quasi segura necessitat que el Regne Unit prengués part en les eleccions europees.

Quines són les opcions reals de May? Descartada una modificació substancial de l’acord -i, si n’hi hagués, serà l’speaker qui decidirà si ho és-, l’únic que pot fer la premier és pregar als encara socis europeus que hi hagi algun maquillatge més, a tot estirar a la declaració política, que li permeti tornar al Parlament per posar més carn a la graella de Bercow i tornar a fer xantatge als seus diputats. I dir-los, per exemple: “O dos anys d’extensió i, per tant, participar en les eleccions europees, o el sí al meu acord”. ¿Cedirà finalment la Unió? El Brexit, a més d’absurd, sembla el joc de la gallina.

stats