Macron imposa per decret la reforma de les pensions i es prepara per a més protestes

ParísDesprés de setmanes de mobilitzacions històriques als carrers de França contra la reforma de les pensions, el president, Emmanuel Macron, ha aprovat la llei que allarga l'edat de jubilació dels actuals 62 anys fins als 64 sense el vot de l’Assemblea Nacional, una decisió arriscada que pot tenir un alt cost polític i que ha desencadenat noves protestes ciutadanes. Macron, acorralat perquè no tenia garantida la majoria suficient al parlament, ha considerat que evitar la votació era el mal menor. L'alternativa era perdre la votació, una situació que hauria suposat una humiliació per al president, que s'ha mantingut ferm fins a l'últim moment en el seu afany per modificar l'edat de jubilació malgrat les històriques protestes ciutadanes. La decisió, però, pot provocar un enduriment de les mobilitzacions i un terrabastall polític de conseqüències incertes.

La jornada ha estat d'infart. A l’últim moment, poc abans de l’inici de la sessió a l’Assemblea Nacional per votar la reforma i quan la majoria de diputats ja estaven a l'edifici, el president ha convocat a l'Elisi un consell de ministres d’urgència per activar l’article 49.3 de la Constitució, que atorga poders al govern per aprovar lleis sense el vot del Parlament. És una eina semblant al reial decret espanyol, però en el cas francès l'Assemblea no ha de ratificar el text. La seva aprovació és definitiva i el parlament no pot revocar-la. Tot i que es considera una mesura excepcional, l'actual govern -que no té majoria a l'Assemblea- l'ha utilitzat en una desena d'ocasions en la present legislatura. 

Després d’una marató de reunions, el president de la República ha vist que no tenia garantida la majoria per poder aprovar la reforma i ha tirat pel dret, tot i la factura política que pot suposar imposar la reforma. "És una decisió col·lectiva que hem pres quan hem constatat que no ens podíem jugar el futur d'una reforma essencial especulant sobre possibles canvis de posició de diputats de l'oposició", ha justificat la primera ministra, Elisabeth Borne, en una entrevista a TF1, en al·lusió als diputats d'Els Republicans. La dreta moderada havia de donar suport al text però no tots els diputats del grup estaven disposats a votar-hi a favor, fet que afegia incertesa al resultat. No tenir garantit el suport de tots els membres de la dreta moderada explica en bona mesura la decisió de Macron.

Peticions de dimissió de la primera ministra

Una de les conseqüències polítiques d'haver evitat la votació podria ser la dimissió de Borne, tot i que a l'entrevista no n'ha donat cap pista. La petició l'han fet partits de l'oposició, d'esquerra i d'extrema dreta, que també han anunciat mocions de censura. A hora d'ara és una incògnita si alguna de les mocions podria tenir èxit, però el malestar dels partits de l'oposició aquest dijous era evident. El líder de La França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, considera que la reforma "no té cap legitimitat parlamentària" i suposa un "fracàs monumental" per a Macron, mentre que la líder d'extrema dreta, Marine Le Pen, ha demanat la dimissió de Borne. La decisió de renunciar a l'aval del parlament també ha indignat els sindicats, que adverteixen que hi haurà noves mobilitzacions.

La sessió a l’Assemblea s’ha iniciat enmig d’una gran crispació, amb els diputats de França Insubmisa cantant La marsellesa i evitant que Borne pogués parlar. La presidenta de la cambra ha optat per suspendre uns minuts la sessió, però quan ha arrancat de nou, els crits dels diputats d'extrema dreta, que demanaven la seva dimissió, i els càntics han continuat fins al final de la sessió, que no ha durat ni 15 minuts. "La reforma és necessària", ha defensat Borne en el seu discurs per anunciar l'activació de l'article 49.3. La primera ministra ha assegurat estar "molt sorpresa" per l'actitud dels diputats, que pràcticament no l'han deixat parlar.

El president Macron havia multiplicat els contactes parlamentaris aquestes últimes hores i dimecres a la nit va reunir a l'Elisi la primera ministra i els ministres implicats en la reforma de les pensions. Havien d'estudiar tots els escenaris possibles. Macron es trobava davant un dilema difícil: arriscar-se a una votació que podria perdre o evitar la votació i assegurar-se l'aprovació de la reforma activant l'article 49.3 de la Constitució. Finalment, ha triat aquesta última opció. Hores abans, aquest mateix dijous, el Senat ha votat i ha aprovat la reforma.

Els sindicats ja han anunciat una nova mobilització pel 23 de març. Aquest dijous ja hi ha hagut protestes espontànies a París i altres ciutats del país. A la plaça de la Concòrdia de la capital s'hi han aplegat unes 6.000 persones. Alguns dels manifestants han cremat mobiliari urbà, i com a mínim 120 persones han estat detingudes. Els sindicats han criticat durament la reforma des del principi i especialment la inflexibilitat de Macron, a qui acusen de no escoltar el carrer i convertir "en una qüestió personal" la reforma de les pensions.