Revés a Macron: l'Eurocambra tomba la seva candidata a comissària

Brussel·lesA cada estat de la Unió Europea li correspon un comissari amb una cartera diferent dins l'anomenat govern de la UE, és a dir, la Comissió Europea. Són perfils nomenats pels estats, que després el Parlament Europeu ha d'examinar, en un procés que aquesta vegada s'ha convertit en revenja de l'Eurocambra en contra de la fins ara intocable França de Macron. Després de fer-li passar un llarg tràngol, l'Eurocambra ha tombat definitivament aquest dimecres Sylvie Goulard, la candidata del president francès Emmanuel Macron, designada per ser una potent comissària per a la cartera de Mercat Interior, exeurodiputada i exministra. Goulard té pendent una investigació de l'Oficina Antifrau Europea i, a més, és l'última víctima d'una lluita d'equilibris de poder entre les tres grans famílies polítiques. Fins ara dos candidats no havien passat el filtre de l'Eurocambra, una de socialista (Romania) i un de popular (Hongria). En faltava, doncs, un de liberal, i ha caigut el pes més pesant, la candidata de Macron.

Després que el Partit Popular guanyés però sortís debilitat de les eleccions europees, els líders dels estats no van respectar la fórmula del candidat oficial (spitzenkandidat) que defensa l'Eurocambra i per la qual és el candidat que fa campanya de cada família política qui hauria de presidir la Comissió. S'atribueix a Macron la principal responsabilitat d'haver ignorat aquest sistema i d'haver maniobrat imposant el seu criteri perquè al final fos una candidata a l'ombra, Ursula von der Leyen (de la família conservadora), qui fos escollida com la futura presidenta de la Comissió Europea en substitució de Jean-Claude Juncker.

I aquest dijous una Eurocambra ressentida ha tombat la designació de Goulard, que ja havia caigut com a ministra francesa perquè tenia oberta una investigació per part de l'Oficina Antifrau Europea (OLAF) per haver pagat amb fons europeus els sous d'uns assistents parlamentaris que ja no exercien com a tals. A més, també va amagar que havia rebut 10.000 euros mensuals d'un think tank americà quan treballava per al Parlament Europeu. Durant les dues compareixences orals de més de tres hores respectivament que ha hagut de viure en les últimes setmanes, la francesa s'havia compromès a abandonar el càrrec si és condemnada però amb això no n'hi havia prou. Ha caigut per 82 vots en contra i només 29 a favor, que són principalment els de la seva família. En total 119 persones tenien dret a vot.

L'argument oficial és que no es pot jugar amb doble estàndards. Que si Goulard va dimitir com a ministra de Defensa de Macron per aquests casos, no és apta tampoc per ser comissària, malgrat el seu discurs europeista i la seva carrera política. Preguntada justament per aquesta qüestió, Goulard ha defensat que a les institucions europees "no hi ha el costum de dimitir" quan hi ha una investigació en marxa, mentre que a les institucions franceses sí. Val a dir, també, que hi ha hagut altres candidats sota la lupa també amb investigacions pendents (com el belga Didier Reynders, per exemple, que sí que ha tirat endavant). Els equilibris polítics, les lluites entre famílies i el ressentiment contra Macron, doncs, hi han jugat un paper clau. "Goulard ha sigut objecte d'un joc polític que tindrà conseqüències a tota la Comissió", sentencia el govern de Macron en un comunicat. El mateix president francès se n'ha espolsat les culpes, assegurant que havia posat sobre la taula de Von der Leyen dos noms més a banda del de Goulard, de qui va avisar que tenia assumptes pendents. Segons Macron, va ser Von der Leyen qui va escollir Goulard, amb qui havia compartit taula perquè ambdues han estat ministres de Defensa i va assegurar-li que els caps dels partits de l'Eurocambra li donarien el sí. Però a l'hora de la veritat, el Parlament s'ha rebel·lat en contra aquesta lògica de negociacions.

El Parlament Europeu ja ha transmès la seva decisió a la presidenta Von der Leyen que aquesta tarda s'ha reunit amb els presidents de cada grup polític i també el de l'Eurocambr. En un comunicat, admet que tres candidats no han aconseguit el suport necessari però defensa que s'ha tractat d'un procés democràtic evitant el conflicte institucional. Ara, previsiblement, Von der Leyen haurà de demanar-li a Macron que presenti una nova proposta tenint en compte, a més, que la futura presidenta es va comprometre a tenir un executiu paritari i que, per tant, preferiblement hauria de ser una dona. Tot plegat complica el calendari de la presidenta, que en el comunicat d'ahir demana accelerar el procés. La votació conjunta de tots els membres de la Comissió Europea està prevista per al dia 23 d'octubre, però abans els nous candidats (encara no notificats) de Romania, Hongria i França han de tornar a passar els exàmens parlamentaris.