El Parlament Europeu torna a donar suport a Juan Guaidó un any després

Brussel·lesEls eurodiputats segueixen apostant per mostrar-se propers a la Veneçuela de Juan Guaidó. El 31 de gener del 2019 el Parlament va ser la primera institució europea en estendre-li la mà amb el seu reconeixement i un any després ho torna a repetir. Aquest migdia, Estrasburg ha aprovat una resolució per 471 vots a favor, 101 en contra i 103 abstencions en la qual reafirma el seu suport a l’autoproclamat president i condemna l’intent de “cop d’estat parlamentari orquestrat pel règim il·legal de Nicolás Maduro”.

El 5 de gener els militars van impedir el pas de Guaidó a l’Assemblea Nacional per evitar la seva reelecció com a president. Aquest òrgan és l’únic que reconeix la Unió Europea com a legítim. El polític veneçolà va acabar enfilant-se a la tanca per poder entrar. L’alt representat de la Unió Europea per a Afers Exteriors, el català Josep Borrell, va defensar dimarts passat en un debat parlamentari que el que va passar a principis de gener va ser un “atac escandalós contra el funcionament constitucional i democràtic de l’Assemblea Nacional”.

Per a l’eurodiputat de Ciutadans i ponent principal de l’informe, Jordi Cañas, el text “denuncia el règim tirànic de Nicolás Maduro en un moment clau per al país”. El català, vicepresident de l’Assemblea Parlamentaria Euro-Llatinoamericana, també ha parlat de l’Assemblea Nacional veneçolana com “l’única cambra de representació democràtica”. Segons Cañas, “és intolerable que el dictador [en referència a Maduro] assetgi i agredeixi els parlamentaris per controlar una institució democràtica que evidencia la farsa del chavisme”.

L’Eurocambra també envia un missatge a Borrell i li demana que insti la Unió Europea a treballar per “restaurar la democràcia” a Veneçuela. Però el Parlament també aposta per augmentar les sancions individualitzades –un mecanisme que imposa càstigs a persones o entitats concretes per evitar que afectin tota la població del país– i estendre-les a familiars. Actualment la UE està aplicant 25 d’aquestes penes a individus o entitats properes a Maduro i inclouen mesures com la restricció de moviment per viatjar a la Unió Europea i la congelació d’actius dins de l’espai comunitari. Aquestes sancions també s’apliquen de manera individualitzada en països com Rússia, l'Iran o Corea del Nord.

És la tretzena vegada que l’Eurocambra aprova una resolució sobre Veneçuela en els últims anys. La situació al país llatinoamericà ha motivat multitud de debats al plenari, sobretot des que Juan Guaidó va autoproclamar-se president interí. De fet, el Parlament va ser la primera institució europea que va mostrar el seu suport a Guaidó fa un any. El Consell de la Unió Europea també va emetre un reconeixement per a l’autoproclamat president interí, però no comptava amb la unanimitat de tots els membres. Itàlia, Grècia i Eslovàquia van ser els tres països que van preferir restar-ne al marge. Tot i que ara l’Eurocambra els ha instat a reconèixer Guaidó com a president legítim de Veneçuela.