El Parlament d'Edimburg dona suport a un segon referèndum d'independència

Londres"En el centre del debat hi ha un fet bàsic. El Brexit, i tot el que se'n deriva, té lloc contra la voluntat de la gran majoria del poble escocès, és un afront a la democràcia i representa un canvi material en les circumstàncies a què fèiem front en el referèndum d'independència del 2014." Així ha resumit aquest dimecres a la tarda la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, les raons per les quals ha demanat al Parlament d'Edimburg que doni suport a una moció sobre el futur d'Escòcia que no reclama tant explícitament la demanda d'un segon plebiscit, que també, sinó tenir el principi fonamental del dret a l'autodeterminació, sense que depengui de Westminster, en tant que "el futur d’Escòcia hauria de ser determinat per tots els que hi viuen", ha dit.

Com era d'esperar, i com ja va passar el 28 de març del 2017, un dia abans que Theresa May activés el procés de sortida del Regne Unit de la Unió Europe (UE), la cambra ha aprovat la moció per 64 vots a 54. El Partit Nacionalista Escocès (SNP) i els Verds hi han donat suport.

Sturgeon s'ha compromès a presentar aquest divendres, quan s'acomplirà el Brexit, el nou full de ruta per aconseguir la celebració de la consulta que, de moment, Londres nega, al·legant que el plebiscit del 2014 va ser un fet extraordinari, vàlid per a una generació, i que ara, quan està a punt d'iniciar-se la segona fase del Brexit, no és el moment de "més divisions", com ha afirmat el líder conservador a la cambra d'Edimburg, Jackson Carlaw.

En un debat per moments prou agre, i que s'ha allargat més de tres hores, la primera ministra ha insistit que l'SNP "ha guanyat tres eleccions consecutives [la primera el 2007] amb un programa que prometia als escocesos poder triar el seu futur", donant clarament a cadascun dels comicis un mandat per tirar endavant l'ara anomenat popularment indyref2. "Per tant, és hora de posar el futur d'Escòcia en mans dels escocesos", ha continuat, i ha instat els parlamentaris a "donar suport al principi que les persones tenen el dret d'escollir i el dret a canviar d'opinió", en referència al resultat del 2014, en què l'opció de quedar-se al Regne Unit es va imposar per poc més de deu punts de distància.

Els representants del tres grups unionistes de la cambra, el Partit Laborista, el Partit Conservador i el Liberaldemòcrata, han carregat durament contra Sturgeon i l'SNP, amb unes idees que evocaven, sovint, les mateixes que tenen lloc al Parlament de Catalunya. Així, Willie Rennie, líder dels liberaldemòcrates, ha parlat de "l'obsessió" per la independència que exhibeix el govern de Sturgeon.

Per la seva banda, Jackson Carlaw ha fet una crida a parlar "d'accions sobre l'educació, la delinqüència i l'economia". En canvi, ha assegurat, els funcionaris públics estan permanentment orientats a "dedicar temps als plans per a un altre referèndum i, en lloc de guarir les divisions del 2014, aquest govern les ha agreujat". Al seu torn, el líder dels laboristes, Richard Leonard, ha assegurat que els escocesos no "volen en cap moment un altre referèndum d'independència" i que la primera ministra Sturgeon "està jugant un partit en què ja ningú no creu".

El debat sobre el referèndum ha tingut un preàmbul si més no sorprenent. Els parlamentaris també han debatut sobre la conveniència o no de mantenir la bandera de la Unió Europea als afores del Parlament després del Brexit. En una nova mostra de desafiament del poder de Holyrood al de Downing Street, 64 parlamentaris contra 54 han donat suport al manteniment de la bandera de la UE a les portes de l'edifici d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue.