El Parlament britànic haurà de votar sobre la sortida de la UE

LondresEl govern britànic va perdre ahir el cas constitucional més important en dècades en la història del Regne Unit. El Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les va dictaminar que la primera ministra del país, Theresa May, no pot engegar el mecanisme de sortida de la Unió Europea, la invocació de l’article 50 del Tractat de Lisboa, sense l’aprovació del Parlament.

Downing Street va anunciar de forma immediata que recorrerà la decisió al Suprem, en una vista que tindrà lloc al desembre, i el veredicte de la qual es donarà a conèixer, probablement, el gener del 2017. Per primer cop els onze membres del Suprem veuran la vista i es pronunciaran de manera conjunta. May s’ha resistit fins ara a dur la invocació de l’article 50 als Comuns, després d’anunciar que ho faria a finals de març de l’any vinent.

La decisió presa ahir posa en qüestió l’estratègia del govern tory, que ha sigut molt refractari a detallar com encararà la negociació amb Brussel·les i quin Brexit vol, si dins o fora del mercat únic. May, doncs, ha perdut el control del tempodel procés. Perquè si el Suprem ratifica l’acord d’ahir, i a més obliga a presentar una nova llei, aquesta llei hauria de superar els tràmits als Comuns i a la Cambra dels Lords. Del març del 2017 es podria passar a finals de l’any vinent, cosa que crearia enormes complicacions. El procés no es podria completar abans de finals del 2019, quan hi ha previstes eleccions europees.

Però el més preocupant per al govern no és el resultat de la hipotètica votació de la llei de l’article 50, que seria aprovada, ja que només el Partit Nacionalista Escocès (SNP) i els liberaldemòcrates s’hi oposen. La paradoxa és que la llei seria susceptible d’incloure esmenes dels parlamentaris. I, per exemple, podrien obligar el govern a introduir clàusules en la negociació per mantenir-se dins del mercat únic, encara que això obligués a acceptar la lliure circulació de persones, un dels pilars de la Unió però també una de les raons del vot contrari que els britànics van emetre el juny.

La portaveu de Downing Street va considerar “decebedora” la decisió del Tribunal però va assegurar que el govern “continua determinat” a honorar el referèndum i a “complir el calendari previst”.

Els impulsors de la demanda

El veredicte de l’alt tribunal és fruit de la demanda de Gina Miller, una gestora d’inversions, i d’un grup d’activistes, que consideraven que només una nova llei del Parlament -en aquest cas la invocació de l’article 50- pot revocar-ne una d’anterior, la d’annexió al Mercat Comú, aprovada el 1972. El govern, però, considerava que una prerrogativa reial que data de l’Edat Mitjana el facultava per prendre la decisió.

En el fons del debat hi ha una qüestió constitucional i política: ¿rau la sobirania britànica en el Parlament o en el poble, tenint en compte que el referèndum no era legalment vinculant, només consultiu? ¿Té la cambra el dret a escrutar una decisió tan rellevant com la sortida de la UE?

L’esperança de May és que el Suprem revoqui la decisió o, com a mal menor, que la decisió final de la justícia no requerís imperativament la introducció d’una nova llei.

L’exlíder del UKIP alerta contra una “traïció” a l’electorat

Nigel Farage, l’exlíder del xenòfob UKIP, va protagonitzar la reacció més irada al veredicte. En declaracions a BBC Radio 5, va assegurar: “Ens dirigim cap a un Brexit a mitges. Veig els parlamentaris de tots els partits dient que en realitat hem de continuar sent part del mercat únic, que hem de continuar amb les nostres contribucions financeres [a la UE]. Amb aquesta decisió podem ser al principi d’un procés deliberat de la nostra classe política per trair 17,4 milions d’electors”. Farage va anunciar que, “si el Regne Unit no ha sortit de la UE la primavera del 2019”, tornaria “a fer campanya a temps complet”.