El Parlament britànic torna a refusar el pacte del Brexit de Theresa May

LondresUna anècdota, però també una metàfora oportuna. Theresa May va defensar ahir, amb una afonia angoixant, el pacte del Brexit que havia maquillat a última hora de dilluns amb una trobada a Estrasburg amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. I amb el mateix fil de veu, trencada i rogallosa, símptoma potser de l’esgotament d’un procés tan feixuc com interminable i cada vegada més sense un nord concret, va haver d’admetre la segona derrota en l’intent de segellar la sortida de la Unió Europea (UE) amb l’acord que fa dos anys que negocia.

Aquesta vegada la magnitud del desastre no va ser la xifra rècord del 15 de gener (230 vots de diferència), però va adquirir caràcter d’aclaparadora, ja que va arribar a 149 vots. A favor de l’acord van pronunciar-se 242 diputats; en contra, 391. Una quarantena van canviar de parer en relació amb la primera volta. Els 10 diputats dels unionistes nord-irlandesos, socis del govern, i 75 parlamentaris tories van ser claus en la nova desfeta de May.

Llibertat de vot

Immediatament després de saber-se l’abast del refús, May va anunciar que, tal com va prometre la setmana passada, avui tindrà lloc un altre debat i una votació clau. En aquest cas, per decidir si el Parlament s’inclina per sortir de la Unió Europea sense acord. Significativament, May va avançar també que el govern no imposaria cap disciplina de vot als seus diputats, coneixedora de la divisió existent en el sí dels tories i que, si ho fes, provocaria una revolta i, encara més greu, potencialment una onada de dimissions dins del seu govern.

En l’angoixant declaració feta després de saber de quin mal havia mort, Theresa May va afirmar: “Crec apassionadament en fer realitat el resultat del referèndum, però de la mateixa manera crec apassionadament també que la millor manera de fer-ho és ordenadament, amb un acord, i encara crec que hi ha una majoria en aquesta cambra per fer-ho així”. Aquestes paraules denoten que May no té, de moment, intenció de tirar la tovallola.

Tot i així, va anunciar la llibertat de vot per als seus diputats, i de les seves paraules es va deduir perfectament quin serà el sentit del seu pronunciament aquesta nit. “Com a primera ministra de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord [considero que] sortir de la UE sense acord pot causar un potencial perjudici per al Regne Unit”.

Els Comuns, doncs, s’encaminen probablement cap a una extensió de l’article 50 i un retard efectiu en la data del Brexit, que hauria de ser, en principi, el 29 de març i que la setmana vinent, en la cimera comunitària, es podria acordar retardar-la. Aquesta extensió, però, hauria de tenir un propòsit clar. Sobre aquest punt, la premier va assegurar als diputats: “Si la cambra ho considera, el govern la demanarà a la UE i tirarà endavant la necessària legislació per fer-la possible i canviar el dia de sortida [de la UE]. Però deixeu-me ser clara. Votar contra la sortida sense acord, i per una extensió, no resol els problemes a què ens enfrontem. La UE vol saber per què volem l’extensió, i aquesta cambra haurà de respondre a aquesta pregunta. ¿Això suposa revocar l’article 50 [suspendre o cancel·lar el Brexit], suposa que vol un segon referèndum o suposa sortir amb acord però no amb aquest acord?”

Per garantir que els parlamentaris estiguin plenament informats a l’hora de decidir aquest vespre si volen el no acord o el rebutgen, el govern publicarà aquest matí noves dades sobre l’impacte que aquesta opció tindria sobre el Regne Unit. En aquest cas l’anàlisi se centrarà, especialment, en les tarifes aranzelàries i les conseqüències sobre la frontera d’Irlanda del Nord.

Al seu torn, el cap de l’oposició, Jeremy Corbyn, va anunciar que tornarà a presentar el seu pla per a un Brexit tou. Ras i curt, “suposa negociar una unió duanera, el màxim accés possible al mercat únic i protegir els drets dels treballadors i mediambientals. Creiem que potser hi ha una majoria per a això”. Corbyn, a més, va tornar a demanar la convocatòria d’eleccions generals davant la paràlisi en què es troba el país.

La desfeta de May es va estar covant tot el dia, des que a mig matí el fiscal general del regne, Geoffrey Cox, va emetre el seu dictamen legal sobre els diferents documents que May havia portat del continent la nit anterior. “Deixi’m dir-ho clarament –va dir al Parlament–, el risc legal, tal com ja vaig dir en el meu escrit del 13 de novembre, es manté sense cap alteració”. Era la confirmació de l’últim paràgraf de les tres pàgines del seu veredicte. El risc a què Cox es referia és la possibilitat que el Regne Unit quedi atrapat contra la seva voluntat en la unió duanera de manera permanent, una possibilitat coneguda com a backstock. Aquesta clàusula es preveu en el tractat de divorci en la mesura que és una garantia que, passi el que passi en les futures negociacions comercials entre el Regne Unit i la Unió Europea, no hi haurà mai una frontera dura a l’illa d’Irlanda entre la república i la província de l’Ulster.

En la intervenció de primera hora de la tarda, May va fer broma amb l’afonia que patia, adreçant-se als diputats que també en van fer, interpretant-la com una prova de la seva feblesa. “D’acord [he perdut la veu], però hauríeu de sentir la de Jean-Claude Juncker com a resultat de les nostres converses”. Ahir May va perdre molt més que la veu. I avui i demà la derrota encara pot ser pitjor, fins al punt que pot perdre el control sobre els esdeveniments. Però la premier és molt tossuda i no caurà fàcilment. O no fins que no completi el Brexit.