L’oposició a Westminster refusa les eleccions que ofereix Johnson

LondresBoris Johnson va desafiar ahir a la nit Jeremy Corbyn a entomar la celebració d’eleccions generals avançades després que, per segon dia consecutiu, el primer ministre britànic perdés dues altres votacions claus més per al laberíntic procés del Brexit. Dues noves derrotes que han fet descarrilar en part la seva estratègia per sortir de la Unió Europea (UE), i que han obert un gran interrogant en la seva promesa estrella durant les primàries tories del passat mes de juliol: sortir-ne el 31 d’octubre peti qui peti. Corbyn, però, va refusar la celebració d’eleccions. “L’oferta d’avui és una mica com la d’una poma a la Blancaneus per part de la reina malvada. Perquè el que està realment oferint [el primer ministre] no és una poma, ni tan sols unes eleccions, sinó el verí del no-acord. Per tant, repeteixo el que vaig dir la nit anterior: deixem que s’aprovi la llei i després donarem suport a unes eleccions.”

El resultat de la votació -298 a favor i 58 en contra- va quedar molt lluny de les xifres que necessitava Johnson per donar per finalitzada la legislatura: 2/3 de la cambra, més de 420 vots. Ara Johnson haurà de buscar vies alternatives per convocar els comicis i ho haurà de fer de pressa, abans que Westminster quedi suspès la setmana vinent.

La llei a què es va referir Corbyn en el moment de refusar l’oferiment de Johnson -aprovada per 327 vots a favor i 299 en contra- l’obliga a demanar una pròrroga del Brexit a la UE fins al 31 de gener del 2020 si abans del 19 d’octubre Londres i Brussel·les no han arribat a cap pacte sobre els termes del divorci.

Per al govern, segons Johnson, la llei aprovada “acaba, efectivament amb la negociació” amb la UE, en tant que lliga les mans del primer ministre. Unes converses i una hipotètica negociació, però, que des de la seva pròpia bancada ahir van ser molt qüestionades.

Per afegir confusió a l’embolic, el text aprovat als Comuns va incloure una esmena presentada per disset diputats laboristes que obliga el govern a utilitzar els tres mesos de retard en el Brexit per intentar que s’aprovi l’anterior projecte de llei de retirada de la Unió Europea que havia elaborat el govern de Theresa May. Aquest projecte recollia les conclusions de les converses entre laboristes i tories de l’abril, quan els dos grans partits van intentar arribar a un acord sobre la base del pacte fet per la premier amb la UE.

Després que els Comuns aprovessin en tercera lectura l’esmentada llei per aturar el no-acord, o com a mínim per retardar-lo, la proposta va passar a la Cambra dels Lords. L’aprovació d’aquesta cambra és igualment necessària abans que el govern, si s’aprova com és previsible, la presenti a la reina perquè atorgui el seu consentiment.

El govern no té majoria als Lords, institució dominada pels remainers. Ahir a la nit, d’entrada, ses senyories van debatre una moció -que va ser aprovada després d’hores de sessió- perquè la llei que van rebre dels Comuns es debatés només entre dijous i divendres. Amb tot, el sector brexiter dels Comuns està decidit a entorpir al màxim el procés. Per això els conservadors van presentar més de 90 esmenes, tot un rècord per a una llei d’unes poques pàgines.

L’únic objectiu real de tanta cura en el text de la llei és fer filibusterisme parlamentari i retardar al màxim possible l’aprovació i eventualment impedir-ho abans de suspendre el Parlament la setmana que ve. Tot i l’ús d’aquestes tàctiques, la majoria dels especialistes consideren que dilluns vinent la llei serà ratificada per Elisabet II.

En previsió de les jornades maratonianes que tenen al davant, i amb la possibilitat que la jornada d’ahir s’allargués fins a la matinada o les primeres hores del matí, alguns dels membres de la Cambra dels Lords van acudir al Palau de Westminster amb sacs de dormir i menjar

Catàstrofe natural

D’altra banda, la Comissió Europea va admetre ahir que considerava el Brexit sense acord com una catàstrofe natural. Així ha argumentat l’activació del Fons de Solidaritat, l’instrument creat al 2002 amb el propòsit de prestar ajuda d’emergència als estats membres afectats per inundacions, terratrèmols, erupcions volcàniques, incendis o sequeres greus.

Brussel·les ha proposat reservar 600 milions d’euros -la meitat de la dotació anual del Fons de Solidaritat- per tal de cobrir els costos “directament imputables” a una sortida del Regne Unit a la valenta. Els diners s’utilitzarien per rescatar empreses, prendre mesures de recolzament a l’ocupació i per garantir el funcionament dels controls duaners i sanitaris a les fronteres.

La Comissió també proposa dedicar 180 milions més per ajudar a recol·locar els treballadors acomiadats com a conseqüència d’un Brexit caòtic. En total, 780 milions d’euros per solucionar l’impacte d’un divorci que cada dia que passa sembla tan inevitable com potencialment brutal.