Paritari i amb una vice primera ministra trans: el nou govern de Bèlgica 650 dies després

Brussel·lesBèlgica ha aconseguit formar govern després de 650 dies amb l'executiu federal en funcions. Bat així el seu propi rècord, el de 541 dies sense govern entre el 2010 i el 2011. I la fita no només és remarcable perquè ha aconseguit posar d'acord fins a set partits, sinó perquè la composició del nou executiu federal és especialment diversa. No només hi ha francòfons i neerlandòfons, com ja és habitual en un país acostumat a les coalicions, sinó que també és un govern paritari: compta amb 10 homes i 10 dones. A més, una de les persones a càrrec d'una de les set vicepresidències (n'hi ha tantes com partits conformen el gabinet) és transgènere. I, per acabar, dos dels seus membres tenen arrels marroquines i un iraquianes.

L'executiu està iderat pel liberal flamenc Alexander De Croo, fins ara ministre de Finances, amb la política als gens. És fill de Hermand De Croo, que va ser membre del Parlament flamenc fins a l'any passat. El seu partit representa la sisena força més votada, però la coalició que liderarà representa un ampli espectre de colors polítics: socialistes, liberals, democristians i ecologistes. D'aquí que se l'hagi anomenat com la coalició Vivaldi, pels colors de les quatre estacions de l'any que representen, que han aconseguit deixar fora de l'executiu el partit més votat, els nacionalistes flamencs de la N-VA, tradicionals aliats dels polítics independentistes catalans exiliats al país.

Qui fins ahir havia estat primera ministra en funcions, Sophie Wilmès, passa a ser ministra d'Exteriors. En abandonar ahir el càrrec des del qual va gestionar la primera onada de la pandèmia va rebre una àmplia ovació del seu equip. Wilmès va substituir en el seu moment l'actual president del Consell Europeu, Charles Michel.

Bèlgica està més que acostumada a coalicions fràgils i diverses, però el que era inèdit fins ara és que una persona transgènere arribés a tenir un càrrec de responsabilitat com el de vice primera ministra. Es tracta de Petra De Sutter, fins ara eurodiputada del grup dels Verds, ginecòloga i coneguda pel seu activisme feminista en favor dels drets reproductius de les dones i dels col·lectius LGTBI. Mai ha fet bandera de la seva condició de persona transgère i de fet la notícia no ha acaparat titulars a Bèlgica en un "senyal poderós de progrés", com explica Katrin Hugendubel, directora de promoció de l'Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Intersexuals Europea en un article a Politico.

"No vull ser reduïda al meu passat transgènere, és només part de la meva identitat", va dir en una entrevista al Sisters of Europe durant la campanya electoral europea. "Vull que la gent parli de mi per la meva feina i les meves accions polítiques", va afirmar en la mateixa entrevista, on explicava breument que va fer la transició quan tenia 40 anys.

De Sutter va ser la primera política transgènere belga a ser eurodiputada i també senadora, però no és la primera persona transgènere amb càrrecs de responsabilitat política a Europa. La primera persona obertament transgènere a ser parlamentària a europa va ser Vladimir Luxuria, a Itàlia el 2006. Abans, però, Christian Schenk havia estat membre del Bundestag entre el 1990 i el 2002, però va fer la transició de gènere posteriorment a ocupar el càrrec. Guillem Montoro va ser el primer regidor transsexual d'Espanya a Paiporta (País Valencià), però n'hi ha altres exemples, com Carla Antonelli, diputada de l'Assemblea de Madrid.