La parella afganesa refugiada a Barcelona: "Els talibans ens van amenaçar de mort"

El Nasim, de 30 anys, i la Zainab, de 27, es van escapar de l'Afganistan el 27 de juliol en vols que els van portar primer de Kabul a Istanbul i després a Barcelona. Abans havien fugit de la seva ciutat, Mazar-e-Xarif, una de les últimes a ser conquerides pels talibans, fins a la capital afganesa, que aquells dies era encara un dels llocs més segurs per als desplaçats interns. "El meu germà gran era diputat a Kabul i els talibans de la meva regió ho sabien i havíem rebut amenaces de mort", explica el Nasim. Quan van marxar de casa seva, tot l'entorn de Mazar-e-Xarif ja estava controlat pels fonamentalistes.

El seu germà també va aconseguir fugir, més o menys al mateix temps que ell, en el seu cas cap a l'Iran. Se sap un privilegiat, almenys en comparació amb els vídeos sobre el caos de l'aeroport de Kabul, per fugir de la capital presa pels talibans. Això si es pot considerar privilegi una vida marcada pel terror dels talibans, que van matar el pare de la Zainab l'any 1998 en l'anterior conquesta de la seva ciutat i un altre germà del Nasim, que era diplomàtic al consolat afganès del Pakistan, l'any 2017, segons relata.

Un nadó català

El pròxim fill o filla de la Zainab, que està embarassada de sis mesos, naixerà molt probablement a Barcelona. Ni ella ni els seus pares hauran de patir la persecució dels talibans, que, segons el Nasim, "han anat a buscar primer els que treballaven amb el govern". La parella explica que la noia havia vist manifestants executats a les carreteres dels afores de la seva ciutat. "Els últims dies no es podia entrar ni sortir de la ciutat perquè tota la província estava presa pels talibans", relata el Nasim. Ell vesteix roba occidental; ella, que parla poc, sí que porta vel i un vestit tradicional. Ha estudiat magisteri i el seu marit assegura que "els talibans volen dones sense educar i això és dolent per a la nostra civilització". La traducció la fa Bashir Eskandari, activista i escriptor afganès que fa dotze anys que viu a Barcelona, perquè ells no parlen anglès. Es fa difícil captar les emocions en la conversa, però tots dos semblen tranquils.

La parella està ara dins d'un programa de demanda d'asil amb l'ajut de la Creu Roja, que els ha proveït també d'un pis. Van estar, diuen, uns dies dormint a l'aeroport perquè no els deixaven entrar al país però tampoc els deportaven; fins que van comprovar la seva identitat i es va constatar que la situació al seu país d'origen es complicava. L'any passat Espanya va concedir 174 permisos d'asil a afganesos i, amb la situació actual, és probable que augmentin les peticions, tot i que el govern de Madrid encara no ha donat una xifra de quants afganesos està disposat a acollir, a diferència per exemple del Canadà, que va dir que n'acollirà 20.000. La Unió Europea ha expressat recentment que no pot donar resposta a la crisi migratòria, i els seus estats membres tenen posicions diferents: Alemanya, França, Holanda i Dinamarca han anunciat que els afganesos sense papers deixaran de ser deportats al seu país, mentre que el govern conservador austríac ha dit que no aturarà les devolucions forçoses.

La parella ha escollit Espanya perquè creu que "es respecten els drets humans" i perquè té bones referències de com les tropes espanyoles s'han comportat amb els afganesos. Pel que fa als talibans, no sap quant duraran al poder, però veu difícil que "la població civil es pugui rebel·lar contra ells" i "els homes armats ja han abandonat les ciutats". Pel que fa a la ràpida rendició davant l'avenç fulminant els talibans, el Nasim diu que "els soldats no tenien permís per defensar-se perquè s'estaven celebrant converses de pau" i que "la població civil no tenia armes".