Internacional19/02/2015

Protesta massiva a Buenos Aires per la mort no aclarida del fiscal Nisman

Més de 400.000 persones, segons fonts policials, se sumen a la manifestació silenciosa convocada un mes després de la mort del fiscal que va denunciar la presidenta Crsitina Fernández

Efe
i Efe

Buenos AiresLa marxa del silenci, que molts han batejat ja com la "marxa dels paraigües", va inundar ahir dimecres a la tarda el centre de Buenos Aires sota una pluja torrencial. La convocatòria es va fer en homenatge al fiscal Alberto Nisman el dia que es complia un mes de la seva mort, quatre dies després de denunciar la presidenta argentina, Cristina Fernández.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La pluja va esclatar minuts abans que comencés la marxa, que va arrencar puntual presidida per la família de Nisman i diversos dels seus companys fiscals, i va obligar els manifestants a substituir les pancartes i les banderes pels paraigües.

Cargando
No hay anuncios

Enmig d'un fort dispositiu policial, els venedors ambulants de paraigües i ponxos van treure profit entre els desprevinguts dels més dels una mica més de 400.000 assistents, segons xifres de la Policia Metropolitana.

A les xarxes socials els argentins parlaven de "Marxa dels paraigües", un nom amb què ja es va batejar una altra històrica marxa realitzada el 1994, en repudi a l'atemptat contra la mútua jueva AMIA, que va deixar 85 morts.

Cargando
No hay anuncios

La investigació d'aquest atac terrorista, que gairebé 21 anys després segueix sense haver estat aclarit, estava precisament a càrrec d'Alberto Nisman.

"Homenatge al fiscal Nisman. Marxa del silenci", deia concisament la pancarta negra que encapçalava la manifestació, en mans dels companys de Nisman.

Cargando
No hay anuncios

Darrera d'ells, caminava l'exdona del fiscal mort, la jutgessa Sandra Arroyo Salgado, vestida de negre i acompanyada de la major de les dues filles que va tenir amb Nisman.

La marxa havia estat convocada per un grup de fiscals argentins, amb el silenci com a principal consigna, que només va ser interromput per aplaudiments, reclams de "Justícia" o crits com "Nisman present", "Mai més" i l'himne nacional.

Cargando
No hay anuncios

Els manifestants van complir i, tal com havien demanat els convocants, van evitar les consignes polítiques per retre homenatge a Nisman sense biaixos partidistes.

Banderes argentines i cartells on es llegia "Justícia", "Jo sóc Nisman" o "Tots som Nisman" sobresortien de la marea de paraigües que va desbordar l'emblemàtica Avinguda de Maig que enllaça el Congrés amb la Plaça de Maig, el recorregut de la marxa .

Cargando
No hay anuncios

"Volem que hi hagi justícia a l'Argentina, volem un país millor per a nosaltres per als nostres fills on es pugui viure amb esperança", ha dit Franco Armelin, un dels manifestants, que va apuntar que encara que "hi ha moltes pressions" tota "la ciutadania vol que això es resolgui".

"Sóc aquí perquè vull Justícia (...). El que està passant en aquest país ja ho vam viure en altres oportunitats i no vull que es torni a repetir, perquè vull justícia i que la justícia sigui independent", ha apuntat Magdalena Pereira.

Cargando
No hay anuncios

En arribar a la Plaça de Maig, davant de la Casa Rosada, els fiscals convocants van pujar a una tarima i van demanar un minut de silenci "acompanyant el sentiment de la família".

Una plaça a vessar es va arrencar a cantar l'himne argentí i des de la capçalera de la manifestació es va demanar la dissolució de la marxa "de manera ordenada i pacífica".

Cargando
No hay anuncios

Alberto Nisman, fiscal especial de la causa sobre l'atemptat contra la mútua jueva AMIA, que va deixar 85 morts el 1994, va morir el passat 18 de gener d'un tret al cap, quatre dies després de denunciar la presidenta argentina per un suposat complot per encobrir els terroristes iranians autors de l'atemptat a canvi d'un acord comercial amb l'Iran0.

Les circumstàncies de la mort de Nisman encara no s'han aclarit i es multipliquen els dubtes sobre l'eficàcia de la investigació, que un mes després no ha pogut confirmar que es tractés d'un suïcidi tot i que les primeres proves pericials descartaven la intervenció de terceres persones, segons la versió oficial.