Papandreu clava una puntada al Pasok i funda un nou partit
L’ex primer ministre critica el pacte dels socialistes amb la dreta
BarcelonaTot són males notícies a casa del pobre. La casa és el Moviment Socialista Panhel·lènic, conegut com a Pasok, i la mala notícia és que des d’ahir té un altre rival a les eleccions anticipades del 25 de gener. Si les enquestes ja li atorgaven una baixíssima intenció de vot -al voltant del 5%-, la decisió de l’històric Iorgos Papandreu d’abandonar la formació i crear-ne una de nova amb la qual presentar-se als comicis pot ser l’empenta necessària i última perquè els socialistes quedin soterrats en l’ostracisme polític. El punt final per a un partit que ha tingut altes quotes de poder a Grècia, però que ha anat perdent un llençol en cada bugada electoral arran de la crisi financera i les draconianes retallades imposades per la troica.
A Grècia Iorgos Papandreu i el Pasok han anat plegats des de fa quatre dècades, gairebé fins a no distingir-se l’un de l’altre. Papandreu, de 63 anys, és fill del fundador del partit i ex primer ministre Andreas Papandreu, i nét d’un altre dirigent que va ser fins a tres vegades primer ministre. Papandreu va justificar ahir el cop de porta als seus i la constitució del Moviment dels Demòcrates Socialistes per la necessitat dels progressistes de recuperar espai. El ja exsocialista va afirmar que el país necessita “un nou pla que no imposi ningú per dir als creditors sí als canvis però no a l’austeritat”, informa Efe.
En el diagnòstic dels problemes grecs, Papandreu va criticar els pactes del Pasok amb la conservadora Nova Democràcia del president Andonis Samaràs, que, al seu parer, no només ha fet que Grècia sigui “vulnerable als mercats” i que hagi augmentat el dèficit, sinó que l’ha portat “a prop de l’infern”.
La caiguda del Pasok i de Grècia la va començar el mateix Papandreu el 2010. Només un any abans els socialistes havien aconseguit una còmoda majoria absoluta, amb el 44% dels vots. El somni es va trencar quan la prima de risc de Grècia va trontollar i inversors i bancs van començar a dubtar de la solvència de l’economia grega per tornar els deutes adquirits. Papandreu no va tenir cap més remei que reconèixer que els comptes oficials del govern havien sigut maquillats i que, en realitat, els pressupostos no quadraven per enlloc. Fins i tot es va saber que l’executiu encara pagava les nòmines -moltes- a funcionaris que en realitat eren morts.
El descobriment de la manipulació de les xifres va desencadenar ràpidament una situació que va tenir amb l’ai al cor la Unió Europea i va acabar per dessagnar l’estat del benestar grec. El 2010 Papandreu no va tenir altra opció que demanar el rescat financer, una ajuda que tenia com a contrapartida l’aplicació sense protestar d’un pla d’austeritat i reajustos, que comportaria empobrir els grecs, acabar amb la classe mitjana, augmentar l’atur i omplir de desconfiança i temors una ciutadania que no ha aconseguit aturar les retallades malgrat les alertes d’haver tocat os. Papandreu va dimitir a finals del 2011 per deixar pas a un govern d’unitat. En les eleccions de l’any següent els socialistes només van esgarrapar el 12% dels vots, i van quedar relegats com a tercera força política, darrere de Syriza, que surt com a eventual guanyadora en els comicis d’aquest gener. Coses de la vida, el ministre d’Economia que va firmar el rescat grec amb Papandreu va ser Evànguelos Venizelos, actual número dos del govern de coalició i candidat del Pasok.
La deserció de Papandreu va ser durament contestada ahir pels que fins fa unes hores eren la seva família política. En un comunicat, el Pasok va titllar l’adéu d’acte “immoral” i “il·lògic” i va acusar l’ex primer ministre d’haver actuat com “un hereu que vol destrossar el partit fundat pel seu pare” mogut per “interessos personals”.
No és que al Pasok l’amoïni compartir escons amb el seu exlíder, perquè les possibilitats que la seva formació aconsegueixi superar la barrera mínima del 3% que es requereix per entrar al Parlament són escasses. Els grecs no han oblidat i fan responsable Papandreu del gir dels socialistes i de les retallades ferotges que han patit. Però les bases tradicionals estan desmobilitzades o miren cap a Syriza i un nou rival podria ser l’estocada final per als socialistes.
