El Papa posa el desgel entre els Estats Units i Cuba com a exemple de reconciliació
Els cubans confien que la visita de Francesc pressionarà per afeblir el bloqueig
L'HAVANAEl papa Francesc, artífex del restabliment de relacions entre Cuba i els Estats Units, no ha trigat a deixar clar que segueix de prop el procés de desgel. En la cerimònia en què el president, Raúl Castro, li ha donat la benvinguda, el pontífex ha instat els líders de tots dos països a "persistir" en la "reconciliació" perquè serveixi d’exemple per a tots els conflictes del món.
Francesc ha iniciat tres dies de visita a l’illa caribenya, en un viatge que després el durà també als Estats Units, una combinació gens atzarosa i molt simbòlica, fruit de la famosa diplomàcia vaticana. És la tercera visita d’un Papa al país comunista, des què el 1998 hi va anar Joan Pau II i el 2002, Benet XVI.
Els carrers de la capital llueixen un nou asfalt molt allunyat dels esvorancs que acostuma a haver-hi, i les façanes dels atrotinats i acolorits edificis també han estat pintades i arreglades. No obstant això, aquests canvis només afecten unes determinades zones, que són les que recorrerà el Papa demà diumenge.
"Tant de bo el Papa torni aviat i passi per més carrers, perquè també els arreglin", diu Norma Gillard, una veïna de l’església jesuïta del Sagrat Cor. El capellà Eduardo García Tamayo oficia una missa i defensa el paper de la dona en la societat actual. El mossèn advoca perquè l’Església sigui coherent amb aquesta realitat i li atorgui un paper més rellevant, tenint en compte que s'ha "minimitzat".
Població cansada
Als carrers de l’Havana hi ha una opinió generalitzada que aquesta visita no té el mateix significat que la que van fer Joan Pau II, el 1998, i Benet XVI, el 2012. Ara, la població confia plenament que, tant el pas per l’Havana com la segona etapa de relacions amb els Estats Units, suposaran “l’empenta” definitiva per acabar amb el bloqueig nord-americà que tenalla l’illa des del 1960.
El superior dels Jesuïtes a Cuba, el basc Juan Miguel Arregui, comparteix el diagnòstic i augura que el Papa ve per acabar amb el "dur i injust" bloqueig tenint en compte que la gent "ja està gairebé angoixada". Tanmateix, Arregui també confia que la visita serveixi per millorar la situació de la religió catòlica a Cuba. En aquest sentit, espera que el govern cubà "doni una mica més de llibertat".
L’esperança és que la llibertat religiosa no se circumscrigui només a la litúrgia espiritual dins de les esglésies, sinó que també tingui un paper “més social i educatiu” tenint en compte que ara té "moltes limitacions". "Ens agradaria tenir molta més llibertat d’acció i poder oferir més a la població”, recalca, després de recordar que durant molts anys l’Església va estar prohibida a Cuba.
Així, tot i que Cuba és –amb el Brasil– l’únic país que ha rebut la visita de tres papes, a l’illa hi ha hagut pocs canvis pel que fa a la religió catòlica, que no té cap influència en el sector educatiu o en la política. Això és perquè el govern cubà només ha permès la presència d’aquest culte a l’interior de les esglésies i ha impedit que tingui més presència en la societat.
Arregui subratlla que "després de 50 anys de desert de formació religiosa", actualment hi ha una "religiositat latent" a l’illa, i això provoca que el catolicisme, com la resta de religions, estigui "creixent una mica", si bé admet que la 'santería' és la que està guanyant més adeptes.