El Papa a l'Iraq: "Cal posar fi a la violència i als extremismes"
El pontífex inicia una històrica visita al país àrab per donar suport als cristians perseguits i establir llaços amb l’islam
MilàL’any 2000 tot estava preparat perquè Joan Pau II visités l’Iraq, la terra del profeta Abraham, pare de les tres religions monoteistes: el judaisme, el cristianisme i l'islam. L’agreujament de la violència, els problemes per garantir-ne la seguretat i, sobretot, la negativa d’última hora de Saddam Hussein van frustrar el somni del papa viatger. Ara, més de dues dècades més tard, el país rep per primer cop el líder de milions de catòlics.
Després de quinze mesos “engabiat” al Vaticà a causa del covid-19, el Papa ha reprès l'agenda internacional i ha aterrat aquest divendres a Bagdad per mostrar la proximitat amb la minoria cristiana del país, amenaçada per la persecució religiosa i delmada pel terrorisme jihadista de l’Estat Islàmic (EI). “No més violència, extremismes, faccions, intoleràncies”, ha clamat el pontífex davant de les autoritats iraquianes, encapçalades pel primer ministre Mustafà al-Kadhimi i pel president Barham Salih. En un país colpejat pels conflictes bèl·lics i religiosos des de fa dècades, Francesc ha denunciat que s’utilitzi “el nom de Déu per justificar actes d’homicidi, exili, terrorisme i opressió” i ha demanat a la comunitat internacional que es comprometi a portar la pau a l’Iraq i a tot el Pròxim Orient “sense imposar interessos polítics i ideològics”.
El pontífex recorrerà 1.650 quilòmetres en tres dies, des de Mossul fins a Qaraqosh, passant pel Kurdistan iraquià. Un viatge arriscat que ni el coronavirus ni la creixent onada de violència han pogut frenar, i en què Jorge Mario Bergoglio aprofitarà per bastir ponts amb l’islam xiïta, majoritari al país però minoritari a la resta del món.
Gestos simbòlics
La visita té lloc en un clima de forta tensió. Les últimes setmanes s’han viscut protestes multitudinàries i atacs contra tropes dels Estats Units desplegades a la capital iraquiana per lluitar contra el terrorisme jihadista. L’expansió de l’Estat Islàmic (EI) entre el 2014 i el 2017 va provocar la persecució i l’èxode massiu de cristians, sobretot al nord i al centre del país. A ells, el Papa intentarà enviar-los un missatge de proximitat. I ho farà des de llocs simbòlics com la ciutat de Qaraqosh, d’on van haver de fugir més de 150.000 persones en una sola nit per l’arribada de l’EI.
Durant la dictadura de Saddam Hussein i fins a la seva caiguda, després de la intervenció dels Estats Units l’any 2003, els cristians iraquians eren 1,5 milions, la majoria concentrats a la província de Nínive, la capital de la qual és Mossul. Però actualment es calcula que a tot el país amb prou feines en sobreviuen uns 300.000, que representen aproximadament l'1% de la població. Segons la fundació Ajuda a l’Església en Perill, només 36.000 dels cristians que van fugir d’aquesta província hi han tornat, però com a mínim un terç asseguren que abandonaran el país per por a les represàlies i a la discriminació que encara pateixen.
“La incitació a la guerra, les actituds d’odi, la violència i el vessament de sang són incompatibles amb les ensenyances religioses”, ha dit el pontífex durant la seva trobada amb religiosos a la catedral sirocatòlica de Bagdad, escenari d’un atemptat d’Al-Qaida l’any 2010 que va costar la vida a gairebé mig centenar de persones, inclosos alguns sacerdots. Al temple, i davant de la mirada atenta d’un petit grup de cristians iraquians que l’han rebut entusiasmats, Francesc ha recordat les víctimes de la massacre i ha subratllat que “la religió ha de servir a la causa de la pau i la unitat”.
Un dels moments més significatius del viatge serà la trobada interreligiosa que se celebrarà dissabte a la plana d’Ur, la ciutat d’on va partir el patriarca Abraham, que unirà en una única oració els creients de les tres religions monoteistes i llançarà un missatge de reconciliació. Aquell mateix dia, Francesc es reunirà amb el gran aiatol·là Ali al-Sistani, la màxima autoritat xiïta. La trobada tindrà un “abast històric”, segons el Vaticà. I, encara que no s’espera que signin cap document conjunt, semblant a la declaració sobre la fraternitat humana que Francesc i el gran imam d’Al-Azhar, Ahmed al-Tayeb (la principal autoritat sunnita), van segellar a Abu Dhabi l’any 2019, segurament permetrà avançar en el diàleg entre cristians i musulmans.
Preocupació per la seguretat
El doble atemptat que al mes de gener va causar la mort de 32 persones a Bagdad va posar en qüestió la conveniència d’emprendre una visita tan arriscada en aquest moment, malgrat que estava programada per a l’any passat i va ser ajornada per la pandèmia. Tot i així, el Papa va decidir no cancel·lar el viatge perquè "era un deure cap a aquesta terra martiritzada".
Precisament per garantir-ne la seguretat, Francesc no utilitzarà el papamòbil, sinó que viatjarà en un cotxe blindat i es traslladarà amb avió entre les sis ciutats que visitarà en quatre dies. No serà en cap cas una visita multitudinària, entre altres coses perquè, per “minimitzar el risc”, cap dels actes programats congregarà més d’un centenar de persones, a excepció de la missa de diumenge a l’estadi d’Irbil, la capital del Kurdistan iraquià, a la qual assistiran unes 10.000 persones, aproximadament un terç de la capacitat màxima.