Vicenç Lozano: “El papa Francesc és conscient que és al centre d’un complot”
Periodista, autor de 'Vaticangate'
Les novel·les de Dan Brown s’han quedat curtes al costat de les investigacions vaticanes de Vicenç Lozano. Aquest periodista (Vic, 1956) que durant 35 anys l’hem vist de corresponsal de TV3 a Roma, va publicar Intrigues i poder al Vaticà i va poder entrevistar testimonis que no havien parlat mai. El primer metge que va atendre Joan Pau I li va revelar que els llavis i la llengua morada eren la prova que l’havien assassinat. A Vaticangate, on destapa el complot ultra contra el papa Francesc i com s’intenta manipular el proper conclave, Lozano ha hagut de buscar noves fonts. Moltes de les que van parlar en la primera investigació s’han espantat. Però les ha trobades i, de nou, ens endinsa en un laberint de poder, interessos i corrupció que esgarrifa.
Jorge Bergoglio ja fa deu anys que és el papa de Roma. Qui se’l vol carregar?
— Bé, hi ha molts interessos perquè és un papa que molesta. Perquè critica el capitalisme salvatge que genera les grans bosses de pobresa i de marginalitat al món, aprofundeix en la injustícia social, és ecologista i, a més, també toca el moll de l’os del sistema financer.
Sostens que Francesc és el primer papa que intenta erradicar els abusos sexuals de l’Església, però, en canvi, l’acusen d’encobrir-ho. Com quedem?
— Això és una gravíssima acusació que es fa en contra del Papa. Una fake news més d’aquesta campanya terrible per intentar desprestigiar-lo, per avortar les seves reformes i, en última instància, per manipular el pròxim conclave perquè el papa que surti no sigui com l’actual.
A França es parlen de 300.000 persones que han estat abusades, a Espanya, de més de mig milió. Per tant, un delicte continuat i massiu. A qui li interessa continuar mirant cap a l’altra banda?
— A la gent que mai n’ha dit res. El tema de la pederàstia va esclatar durant el pontificat de Joan Pau II i la bombolla ja va ser massiva en el del papa Benet XVI. El sector ultraconservador de l’Església sempre havia callat i havia encobert aquests crims. Francesc és el primer que posa fil a l’agulla per intentar erradicar aquest autèntic càncer que té l’Església i l’acusen, en canvi, de ser-ne l’encobridor.
Dius que ell vol que hi hagi tolerància zero amb els escàndols econòmics. Qui són els corruptes? Els cardenals?
— Hi ha una corrupció sistèmica dins del Vaticà, des de sempre, perquè els cardenals han tingut privilegis importants.
Quins privilegis?
— Privilegis econòmics. Quan es presentava un senyor amb una maleta al Vaticà per entrevistar-se amb un cardenal, li portava diversos milions d’euros, el cardenal que el rebia es ficava un feix de bitllets a la butxaca, la seva comissió, i aleshores ingressava la resta en un compte a la banca vaticana. S’han descobert més de 3.000 comptes a la banca vaticana que res tenen a veure amb la religió i molts estan vinculats al tràfic de drogues, d’armes, al crim organitzat, la màfia...
I ell com intenta tallar-ho tot això?
— Legislant, intentant que al Codi Canònic, la llei de lleis del Vaticà, hi hagi articles que penalitzin de manera greu aquesta corrupció, i també intentant denunciar-la públicament.
És el primer papa íntegre, en aquest sentit? O és un inconscient?
— No, inconscient no. És un home molt preparat, que té molt en compte les injustícies socials i que vol que l’Església s’adapti al segle XXI, que recuperi els principis de l’Evangeli, com a columna vertebral del cristianisme. I amb això, intenta tirar endavant una filosofia del pontificat que ha de ser una reforma profunda de l’Església com l’entenem avui dia, com a focus de privilegis, d’impunitat en tots aquests crims econòmics i sexuals.
Francesc és conscient que està al centre d’un complot?
— Ell, n’és conscient.
Té por, als vuitanta-sis anys, de morir enverinat com Joan Pau I?
— Bé... Quan l’hi han preguntat, ell sempre assenyala el cel i diu: “De moment, encara no em toca. Ho sé de bona font”. Ara bé, és molt difícil que ara passi... Mai no es pot descartar que es hagi l’assassinat d’un papa, però ara som en una època de comunicació global, de telèfons mòbils, i tenim vídeos del que ha passat a l’altra punta del món al cap d’un minut, i això perjudicaria tota l’Església universal.
Però en aquest moment de comunicació global, a l’estiu van fer córrer que el Papa estava molt malalt.
— Sí, aquests sectors tradicionalistes i conservadors de l’Església, conjurats amb la ultradreta internacional, tenen laboratoris on s’elaboren aquestes fake news. Són campanyes per intentar desprestigiar la figura del Papa, per avortar les reformes i manipular el pròxim conclave.
Això és el Vaticangate. Darrere de tot això hi apuntes un nom.
— Sí, Steve Bannon. És una figura clau. Moltes vegades s’ha minimitzat la seva força, el seu poder, la seva influència i, en canvi, és una persona que mou molts fils. És l’home que va portar al poder a la Casa Blanca el president Donald Trump. És l’estrateg de la ultradreta a escala internacional. Fent què? Doncs elaborant un nou llenguatge per a l’extrema dreta.
Un llenguatge atractiu?
— Molt atractiu sobretot per a la gent jove. Ell controla les xarxes socials, i és un element clau avui dia per a la desinformació i les fake news. A Francesc se’l titlla de comunista, d’heretge... Tot això són excuses per atacar el prestigi d’aquest Papa, que és un líder ètic i moral del segle XXI.
Steve Bannon, per tant, és el dimoni?
— No sé si és el dimoni però, amb molts amics dins i fora del Vaticà, és l’home que està creant aquest nou llenguatge de l’extrema dreta, que està propiciant nous líders arreu del món. Hem vist l’assalt al poder de Giorgia Meloni a Itàlia, una senyora amb un partit que tenia un 4% d’intenció de vot fa només un any i mig. Ho ha fet. Ha col·locat Bolsonaro, Trump...
¿En aquesta estratègia de Bannon per fer tornar la ultradreta i per retallar llibertats, el Vaticà seria una baula més?
— És una baula important per la influència que té. A veure, molta gent em diu: “Bé, tu parles del Vaticà, que ja està passat, les esglésies són buides, els seminaris tanquen a tot arreu...” Però el poder de l’Església al món econòmic i financer continua intacte. Com era a l’època del franquisme o l’època més dura del feixisme a Itàlia.
¿Pel que fa al paper de la dona a l’Església, més enllà de les bones paraules, què ha fet el Papa?
— El Papa considera que l’Església és mare i és dona, i que la dona ha estat tractada injustament a la societat i també a l’Església catòlica. Què està fent? L’última notícia és que col·loca 40 dones amb veu i vot al Sínode de Bisbes, que és un club exclusiu d’homes.
Això tampoc se li perdona, a Francesc?
— No, perquè la cultura de l’Església és tremendament masclista, a tots nivells i de sempre. La dona sempre és observada com un ésser a qui no s’entén. Estem parlant d’un univers que des del seminari es fa amb homes i, per tant, la dona és ignorada dins de l’Església.
¿Per tot això que dius, quants segles fa que al Vaticà se li va aturar el rellotge?
— Els rellotges han estat aturats al Vaticà durant dècades. Durant els pontificats del papa Joan Pau II i Benet XVI. El papa Francesc ha intentat almenys posar-los en marxa, perquè s’acabin adaptant algun dia al segle XXI.
Concedir entrevistes, canviar el llenguatge... ¿Tot això també forma part de la reforma del papa Francesc?
— Sí, forma part de l’explicació d’un relat. Ho hem vist amb programes de televisió on respon lliurement les preguntes que li fan els joves. Ara al Vaticà hi ha dues oficines de premsa, l’oficial, la Sala Stampa de la Santa Seu, que continua amb una dinàmica d’escassa transparència, i la que porta directament el mateix Papa, amb la qual concedeix entrevistes arreu del món i parla amb llibertat.
¿El Papa té pressa per canviar coses abans de morir?
— Sí, és evident que aquest clima de guerra in crescendo dels últims anys provoca un daltabaix molt important al Vaticà. El Papa ha accelerat les reformes els últims mesos i vol continuar-ho fent.
Tu vas més enllà ja de la mort del Papa i parles de la manipulació del pròxim conclave. ¿Com es pot manipular, si els que voten són cardenals?
— Hi ha un projecte als Estats Units que és Red Hat Report, finançat per magnats nord-americans, molts catòlics, amb una gran influència als mitjans de comunicació i un gran poder de convicció en el món de les finances. El que fan és treballar en dossiers sobre la vida privada i més íntima de tots els cardenals que podran entrar al conclave, posant el focus, evidentment, contra els cardenals del sector més reformista que podrien ser papables.
¿És a dir, dossiers per ensorrar la carrera d’un cardenal, per fer-los xantatge?
— Per fer-los xantatge. A les reunions prèvies al conclave, on els diversos grups de pressió assenyalen alguns candidats que puguin ser papables, se’ls pot manipular. Es pot intervenir perquè no votin un papa que segueixi la línia del pontífex. Evidentment hi ha cardenals amb cadàvers a l’armari en l’àmbit econòmic, financer i potser d’abusos sexuals, tant al sector reformista com al més tradicionalista.
¿I fa deu anys, en el conclave que va escollir Bergoglio, això no passava?
— Va ser un conclave molt diferent dels previs. Proveníem de la renúncia del papa Ratzinger, que encara que no es digui així va venir provocada pels escàndols de Vatileaks, els 3.000 comptes a la banca vaticana i l’escàndol sexual, que va descobrir que dins mateix del Vaticà hi havia un prostíbul. Aleshores es va buscar un cardenal que venia de la fi del món, un llatinoamericà i, a més, jesuïta, i se li van encarregar reformes. El que passa és que molts dels que el van votar preveien que seria un papa manipulable i dèbil. I no ha estat així.
¿El cardenal ultraconservador més ben situat a les travesses és hongarès?
— Sí, Péter Erdo. Molt vinculat al règim de Viktor Orbán i, per tant, forma part del sector més conservador de l’Església. Ara bé, els periodistes també ens equivoquem en les travesses, com s’ha comprovat al llarg de la història.
Francesc ha estat el primer papa llatinoamericà. ¿El següent podria ser el primer Papa negre?
— Hi ha un candidat també ultraconservador que és Robert Sarah. Va escriure un llibre a quatre mans amb Benet XVI, el guia espiritual de tot aquest sector enfrontat a les reformes de Francesc. També està ben col·locat, també.
¿Has vist la sèrie The Young Pope del Sorrentino?
— Sí.
¿Com a la sèrie, es voldria anar cap a un papa molt jove, molt guapo, però ultraconservador?
— Es podria anar per aquest camí. Passa que, normalment, al Vaticà s’opta per un papa d’una certa edat, perquè és la manera que hi pugui haver un canvi aviat, diguem. La qüestió biològica té un pes important.