"Demano humilment perdó": el papa Francesc es disculpa pels crims contra els indígenes del Canadà
A l'abril el pontífex va comunicar a una delegació d'indígenes al Vaticà que lamentava el comportament de "diversos catòlics"
RomaEl papa Francesc ha iniciat aquesta setmana una visita oficial al Canadà amb l'objectiu de demanar disculpes als pobles indígenes pels abusos comesos a les escoles gestionades per l'Església catòlica fins a la dècada dels noranta. Per aquestes institucions van passar milers de nens que havien estat arrencats dels braços de la seva família i van ser sotmesos a un procés d'assimilació cultural forçada amb la complicitat del govern canadenc. “Amb vergonya i humilitat, demano perdó pel mal que tants cristians van cometre contra els pobles indígenes”, ha dit el pontífex davant una representació dels pobles autòctons del Canadà, amb qui s'ha reunit a la reserva indígena de Maskwacis, a la província d'Alberta, el lloc on es van construir més gran d'internats.
Davant de més de 15.000 persones, Francesc ha entonat el mea culpa en nom de l'Església catòlica i ha reconegut la importància de no oblidar per poder guarir les ferides encara obertes. “Arribo fins a les seves terres natives per dir-los personalment que estic dolgut, per implorar a Déu el perdó, el guariment i la reconciliació”. I ha afegit: “Fer memòria de les devastadores experiències que van passar a les escoles residencials ens colpeja, ens indigna, ens entristeix, però és necessari”.
Un obstacle per al progrés
Segons els informes publicats el 2015 per la comissió nacional d'investigació Veritat i Justícia, quan el 1867 el Canadà es va independitzar de la Gran Bretanya, el govern va considerar la població indígena un obstacle per al progrés del país. Així va sorgir una política d'assimilació forçosa en què al voltant de 150.000 nens originaris de les poblacions autòctones van ser separats de la seva família i enviats a aquests internats subvencionats per l'estat, però administrats majoritàriament per l'Església catòlica, on se'ls va prohibir parlar el seu idioma o practicar la seva cultura. Segons la investigació, molts nens van patir abusos físics i sexuals i fins a 6.000 infants van morir per desnutrició, negligències o malalties com la tuberculosi. L'últim internat va tancar el 1998.
“L'error més gran que ha comès aquest país és l'assimilació forçosa dels menors indígenes a través dels internats”, va reconèixer l'any passat el primer ministre Justin Trudeau, que va acceptar el resultat de la investigació que va concloure que el Canadà havia comès un genocidi cultural contra els pobles indígenes.
Les poblacions ameríndies autòctones representen actualment el 5% dels habitants del Canadà i s'identifiquen en tres grups principals: Primeres Nacions, Metis i inuits.
En el seu discurs, Francesc ha reconegut que les polítiques d'assimilació i desvinculació “van ser nefastes” per a aquests pobles. “Quan els colons europeus van arribar aquí hi va haver una gran oportunitat de desenvolupar una trobada fecunda entre les cultures, les tradicions i l'espiritualitat. Però en gran part això no va passar –ha denunciat el pontífex–. Les polítiques d'assimilació van acabar marginant sistemàticament els pobles indígenes".
El rol de Francesc
En els darrers anys s'han succeït diverses expressions de perdó. Els primers a demanar-ne van ser el 1991 els bisbes de la Conferència Episcopal i els responsables dels ordes religiosos que gestionaven aquests internats. I el 2009 el papa Benet XVI es va unir a la condemna expressant el seu “dolor” per la “deplorable conducta d'alguns membres de l'Església al Canadà”. El pas més significatiu el va fer Francesc, que al març va rebre al Vaticà una delegació d'aquestes comunitats, que li van explicar com, a través d'aquestes escoles residencials, “les llengües i cultures van ser denigrades” i “els nens van patir abusos físics i verbals, psicològics i espirituals”, ha recordat aquest dilluns el pontífex.
Francesc ha visitat la reserva de Maskwacis, uns 100 quilòmetres al sud de la ciutat d'Edmonton, que pertany als Primeres Nacions. Després de visitar el cementiri local, el Pontífex ha mantingut una trobada amb altres poblacions indígenes i amb membres de la comunitat parroquial a l'Església del Sagrat Cor, on ha reiterat el seu perdó.
A més de disculpes, les poblacions autòctones exigeixen a l'Església catòlica la restitució d'objectes d'art indígenes conservats al Vaticà des de fa dècades. Un gest simbòlic sobre el qual el pontífex es podria pronunciar en els dies vinents.
Sis dies de viatge
El viatge, de sis dies de durada, serà el quart efectuat per un Papa al Canadà després de les tres visites que va fer Joan Pau II al país nord-americà. Francesc va aterrar diumenge a l'aeroport d'Edmonton, on va ser rebut pel primer ministre canadenc i per May Simon, la primera governadora general indígena del país, que pertany al poble inuit. El Pontífex va baixar de l'avió amb ascensor i no per les escaletes a causa dels problemes que arrossega en un genoll, que l'obliguen a desplaçar-se amb cadira de rodes des de fa mesos.
Aquest dimarts Francesc celebrarà una multitudinària missa en un estadi de la ciutat on s'espera que acudeixin unes 65.000 persones, abans de dirigir-se al llac Sainte-Anne, un lloc de pelegrinatge, per reunir-se amb antics alumnes i supervivents dels internats catòlics.