El Papa evita la paraula ‘rohingya’ al seu discurs
Francesc parla dels “drets dels grups ètnics” a Birmània, però eludeix esmentar la minoria musulmana
BarcelonaEl papa Francesc finalment no es va atrevir a utilitzar la paraula rohinghya en el seu discurs ahir a Birmània. Davant la mirada de la premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi, el pontífex va demanar “respecte, dignitat i drets” per a cadascun dels membres i grups ètnics que conformen el país asiàtic, però va preferir no esmentar explícitament la minoria musulmana reprimida a Birmània.
Jorge Mario Bergoglio va frustrar així les esperances dels col·lectius de defensa dels drets humans, que havien confiat que el Papa no tindria pèls a la llengua a l’hora de denunciar el que l’ONU ha qualificat de neteja ètnica d’aquesta minoria musulmana. De fet, Francesc no ha tingut inconvenient a deixar en evidència els seus amfitrions en viatges anteriors. Per exemple, ho va fer a Egipte o als Estats Units, on va defensar sense embuts la democràcia i la justícia. Però aquesta vegada Bergoglio estava clarament entre l’espasa i la paret.
Rohingya és un terme especialment polèmic a Birmània. Aquest país ha desposseït els rohingyes de ciutadania i no els considera un grup ètnic diferent. A més, la població budista majoritària creu que són uns intrusos procedents de Bangladesh i els anomena “bengalís”.
Per aquesta raó, el cardenal Charles Maung Bo i altres representants de l’Església birmana van insistir a Jorge Mario Bergoglio que no utilitzés la controvertida paraula durant el seu viatge, per temor que qualsevol aparença de posar-se del costat d’aquesta minoria musulmana pogués provocar una reacció violenta dels budistes contra la comunitat catòlica del país asiàtic, formada per unes 700.000 persones.
L’objectiu del viatge
“He vingut sobretot per pregar amb la petita però fervent comunitat catòlica [birmana] -va afirmar ahir el pontífex-. I per confirmar la seva fe, i encoratjar-los en els seus esforços per contribuir a formar una nació millor”, va afegir.
Però a ningú se li escapa que el viatge del Papa té un altre objectiu. Encara que només sigui posar el focus informatiu per uns dies en una minoria que ha sigut massacrada, violada i expulsada de les seves cases durant els últimes mesos. Des de l’agost més de 620.000 rohingyes han fugit a Bangladesh des de Birmània, quan l’exèrcit va iniciar una ofensiva militar a l’estat de Rakhine, a l’oest del país. De fet, el pontífex té previst reunir-se amb refugiats rohingyes a Bangladesh a finals d’aquesta setmana.
“Les diferències religioses no han de ser una font de divisió i desconfiança, sinó més aviat un impuls per a la unitat, el perdó, la tolerància i una sàvia construcció de la nació”, va destacar també Francesc durant la seva intervenció. I va insistir: “Les religions poden contribuir a erradicar les causes del conflicte i construir ponts de diàleg”.
Abans del seu discurs, el Papa es va reunir per separat amb el president birmà, Htin Kyaw, i amb la premi Nobel de la pau i cap del govern, Aung San Suu Kyi. Quinze minuts amb ell i vint amb ella.
La premi Nobel també va intervenir públicament, però ho va fer abans que Francesc i no se’n va anar per la tangent. “Dels molts reptes que té el govern [birmà], el que ha captat més l’atenció del món és el de l’estat de Rakhine”, va afirmar referint-se clarament a l’ofensiva militar contra els rohingyes en aquesta zona del país. Però va aclarir: “Els reptes de Birmània són molts i cadascun requereix força, paciència i coratge”, va dir traient importància a la crisi de la minoria musulmana.
No es poden fer miracles
Alguns diplomàtics van opinar que el Papa havia optat per la millor opció en no esmentar la paraula rohingya. “El problema és que potser algunes associacions de drets humans tenien unes expectatives molt altes”, va dir l’ambaixador rus a Birmània, Nikolai Listopadov. “Esperaven un miracle. Però avui dia ni el Papa pot fer un miracle”, va afegir.
Al final de la jornada, Francesc va escriure al seu Twitter: “Espero que la meva visita pugui abraçar tota la població de Birmània i animar la construcció d’una societat de reconciliació i inclusiva”. El pontífex tornava a dir entre línies el que no podia afirmar obertament.
Oxford retira el seu guardó a Suu Kyi
L’Ajuntament d’Oxford ha retirat el seu màxim guardó, el premi Llibertat de la Ciutat, a la cap del govern birmà, Aung San Suu Kyi, a causa del seu silenci davant la violència contra els rohingyes. El consistori va concedir el guardó a la líder birmana l’any 1997 per la seva defensa dels drets humans. La decisió de l’Ajuntament es deu, segons la regidora municipal Mary Clarkson, a la passivitat que està mostrant Suu Kyi davant dels abusos que pateixen els rohingyes. “Oxford té una llarga tradició com a ciutat humana i diversa, i la nostra reputació queda tocada honrant algú que tanca els ulls davant la violència”, ha afegit.
