El Papa demana perdó pels crims del colonialisme
Bergoglio fa la seva segona visita pastoral per l’Amèrica Llatina
BarcelonaFidel al seu esperit renovador des que, el març del 2013, va ser ordenat papa, Francesc va intentar sacsejar consciències demanant perdó pel que va anomenar “crims contra els pobles originaris durant l’anomenada conquesta d’Amèrica ”. L’argentí jugava en territori amic perquè aquest “humil perdó” -com ell mateix va apuntar- el va fer públic dijous davant de més de 3.000 persones que participaven en la segona trobada de Moviments Populars del Món, a Santa Cruz de la Sierra, una localitat del sud-est de Bolívia amb un elevat índex de població mestissa. Fins ara, l’Església catòlica, amb els antecessors de Francesc, Joan Pau II i Benet XVI, al capdavant, s’havia limitat a referir-se al “patiment” i les “injustícies” que havien sofert les poblacions prehispàniques. Però l’actual pontífex va aprofitar el seu viatge per l’Amèrica Llatina per anar més enllà i no va voler quedar-se en “les ofenses de la mateixa Església catòlica” sinó en els crims infligits pels colonitzadors. L’auditori, la majoria descendents dels indígines castigats pels conqueridors, va rebre les paraules contundents de Bergoglio amb forts aplaudiments.
Espasa o fe
“Algú podrà dir, amb dret, que quan el Papa parla del colonialisme s’oblida de certes accions de l’Església”, va continuar el Papa en el seu discurs, per admetre “amb pesar”, segons va subratllar, que li dol que “s’hagin comès molts i greus pecats contra els pobles originaris d’Amèrica en nom de Déu”.
No obstant, com ja havien fet els seus antecessors al Vaticà, va incidir que “per ser justos” cal reconèixer els capellans que en aquella època “es van oposar a la lògica de l’espasa amb la lògica de la creu”.
Aquest és el segon viatge a l’Amèrica Llatina que fa el papa que “va arribar del sud”, com es va presentar Bergoglio en entrar al Vaticà, i ha volgut que tingui un marcat accent social. Ahir el pontífex, que ja no utilitza el papamòbilblindat, va arribar amb un senzill utilitari a la presó de Palmasola, una de les més conflictives de Bolívia i on conviuen homes, dones i menors. “No podia marxar del país sense venir a veure’ls”, els va saludar el Papa. Amb el mateix to, el cap del Vaticà va advertir que “la reclusió no ha de ser exclusió”, alhora que va destacar la importància del procés de reinserció.
El Papa es va presentar als reclusos com “un home perdonat, que va ser i és salvat dels seus nombrosos pecats”. Al camp d’esports d’un dels pavellons de la institució, on resideixen 2.800 homes, va explicar que la reclusió forma part d’un procés de reinserció en la societat. “Ho sé del cert”, va afegir, per citar posteriorment “l’amuntegament, la lentitud de la justícia, la manca de teràpies ocupacionals i de polítiques de rehabilitació i la violència” com a enemics de la inserció.