La pandèmia trenca el tabú sobre les patents farmacèutiques

Barcelona¿Cal alliberar les patents de les vacunes contra el covid-19? Fa mesos que l’Índia i Sud-àfrica ho reclamen, amb el suport d’un centenar de països del sud. Com va passar fa anys amb els antiretrovirals per combatre la sida, asseguren que només així podran immunitzar les seves poblacions. Fins ara s’havien trobat amb l’oposició frontal del club dels rics, que representaven els interessos de les seves poderoses indústries farmacèutiques. Però l’equació ha canviat aquesta setmana amb el gir del president nord-americà, Joe Biden, pressionat per la dramàtica situació de l’Índia i l’Amèrica Llatina, quan als Estats Units –que fins ara s’han negat a exportar les vacunes que tenen emmagatzemades– ja s’han administrat 252 milions de dosis. Però les grans farmacèutiques han sortit a defensar el seu monopoli amb dents i ungles. La decisió final s’ha de prendre el mes vinent en una reunió de l’Organització Mundial del Comerç (OMC).

Com funciona el sistema de patents?

Com passa amb els altres invents, quan un laboratori desenvolupa un nou medicament, en pot obtenir l’exclusivitat de la patent durant 20 anys i la protecció de les dades de com es fabrica el medicament i les seves característiques d’eficàcia i seguretat durant 10 anys. Passat aquest període, altres laboratoris el poden fabricar i comercialitzar com a medicament genèric, cosa que fa baixar els preus. Si s’apliqués la suspensió temporal de les patents a les vacunes i altres tractaments i materials per al covid-19, com demanen l’Índia i Sud-àfrica, els estats podrien autoritzar llicències als seus laboratoris sense que els propietaris de les patents poguessin fer-hi res. “Això suposaria crear un marc legal internacional per compartir el coneixement: les farmacèutiques que ostenten les patents haurien de compartir per llei les fórmules de les vacunes, fer-les públiques i fer la transferència tecnològica”, explica a l’ARA Raquel González, de Metges Sense Fronteres. “Això no pot estar només en mans d’unes quantes companyies si es vol aprofitar la capacitat de producció mundial”.

Què haurien de compartir els laboratoris?

Margarita Arboix, catedràtica de farmacologia de la UAB i exmembre del comitè d’experts de l’Agència Europea de Medicaments (EMA), adverteix: “La patent no és l’únic problema, perquè si només s’allibera la fórmula però no s’explica tot el sistema de fabricació, els laboratoris necessitaran mesos per poder arribar a produir vacunes i ara mateix no tenim temps. El que cal és que alliberin tots els expedients de les vacunes, per raons socials i de salut pública”.

Podríem augmentar la producció de vacunes?

Les farmacèutiques asseguren que aixecar les patents no és la solució. La patronal espanyola Farmaindustria advertia dijous en un comunicat que “el procés de fabricació de vacunes és molt complex i requereix uns coneixements específics, una tecnologia puntera, unes instal·lacions adequades, uns equips humans preparats i una experiència que actualment només està a l’abast d’unes quantes companyies arreu del món”. Les empreses que ostenten les patents estan arribant a acords de col·laboració entre companyies pels quals l’empresa que té la patent pacta amb una tercera cedir-li la tecnologia, normalment a canvi d’un percentatge dels beneficis que n’obtindrà.

Però molts asseguren que amb això no n’hi ha prou. “Disposem de tots els reactors i eines de purificació necessaris per a la producció de vacunes d’ARN. Si tinguessim l’antigen, la producció podria començar immediatament”, apuntava fa uns dies Abdul Muktadir, president de la bengalina Incepta Pharmaceuticals, en una entrevista a Health Policy Watch. Al Canadà John Fulton, portaveu de Biolyse Pharma, que fabrica tractaments contra el càncer, s’ha posat a disposició per produir 20 milions de dosis anuals de la vacuna de Janssen.

Un altre problema és el de les matèries primeres, tenint en compte que les vacunes contenen desenes de components. El director de Moderna, Stéphane Bancel, argumentava fa uns dies en una taula rodona organitzada per la federació internacional de fabricants farmacèutics: “Estem en tensió per abastir-nos, si hi ha més actors que demanden matèries primeres això no millorarà la situació”.

El negoci dels laboratoris o la innovació perillen?

En el primer trimestre del 2021 la vacuna ha suposat uns ingressos de 2.900 milions de dòlars per a Pfizer (el mateix per al seu soci alemany BioNTech), mentre que la companyia, que ja ha venut més de 430 milions de dosis al món, continua signant contractes milionaris. “Les vacunes les estem pagant dos cops: es van posar milers de milions de diner públic per desenvolupar-les i els governs han de pagar ara a uns laboratoris en virtut d’una patent perquè recuperin una inversió que ells no han fet”, explica Germán Velázquez, exdirector del programa de medicaments de l’Organització Mundial de la Salut.