Una pandèmia per salvar el planeta

BarcelonaEl covid-19 ha trastocat les nostres vides com poques crisis ho havien fet abans. En el pic de la pandèmia, el canvi de rutines forçat pel confinament va buidar les ciutats de cotxes i va deixar el cel sense avions. Concretament, es va reduir a la meitat el trànsit rodat i un 60% el trànsit aeri a tot el món, segons l’Agència Internacional de l’Energia (IEA). En països com Espanya l’impacte va ser encara més gran: els vols es van reduir un 90% durant el confinament total, i el transport per carretera va caure fins a un 92% a principis d’abril, segons la DGT.

A les ciutats, la pandèmia va convertir la bicicleta en el transport rei, en part perquè permet mantenir la distància. El govern francès va anunciar un pla per instal·lar 300 quilòmetres de carrils bici i l’executiu de Boris Johnson aposta també per aquest mitjà amb un pla per millorar “la salut” dels britànics. Són bones notícies per a la lluita climàtica, perquè ha sigut justament la reducció del transport rodat el que ha fet caure més les emissions globals de CO 2 durant la pandèmia. Ho revela un estudi publicat a Nature Climate Change i liderat per la Universitat d’East Anglia, que calcula que en el pic de les restriccions de moviments -principis d’abril- les emissions globals de CO 2 van caure un 17% diari en comparació amb les del 2019, l’equivalent a 17 milions de tones de CO 2 menys al dia.

Durant uns dies, el món va estar emetent el mateix que emetia l’any 2006, una dada que demostra l’enorme creixement de les emissions els últims anys: amb la majoria de la població mundial tancada a casa, emetíem el mateix que fa 14 anys en condicions normals.

Però la sotragada ha sigut tan forta que aconseguirà que tanquem el 2020 amb un 8% menys d’emissions globals que el 2019, segons la previsió de l’IEA. Serà la caiguda anual més gran que s’ha registrat mai, més i tot que la que va deixar la Segona Guerra Mundial, tot i que el nivell d’emissions de què es partia llavors era molt més baix.

“Una oportunitat única”

I no només això, sinó que ens permetrà assolir el repte que ens havien marcat els científics climàtics de l’ONU: començar a reduir les emissions el 2020 i fer-ho al ritme d’un 7,6% anual per evitar un escalfament global superior a 1,5 ºC.

Gràcies a la davallada que ha deixat el covid, “tenim una oportunitat única per refer les polítiques energètiques dels països i posar-les en el camí de la descarbonització”, apunta per telèfon des d’Austràlia Pep Canadell, director de Global Carbon Project i coautor de l’estudi publicat a Nature Climate Change.

¿Però això vol dir que hi ha menys CO 2 a l’atmosfera gràcies a la pandèmia? Clarament, no. “L’impacte que ha pogut tenir [el covid] és d’una part per milió, perquè el CO2 és un gas que viu durant segles a l’atmosfera: el CO 2 emès durant els primers anys de la Revolució Industrial encara hi és”, explica a l’ARA Ken Jucks, de la secció de ciències de la Terra de la NASA a Washington. Per això els satèl·lits nord-americà i japonès que mesuren els gasos a l’atmosfera han captat molt poques fluctuacions visibles de CO 2. “Vam veure senyals als llocs adequats a l’inici de la pandèmia per una caiguda de CO2 ”, admet Jucks, però explica que l’impacte d’una baixada en les emissions humanes és difícil de distingir directament per totes les variables naturals que hi influeixen, com la fotosíntesi o la meteorologia.

“La clau és en el cada any : caldria reduir les emissions cada any durant molt de temps perquè realment es notés l’impacte en l’atmosfera, i ara mateix no veig cap acció que indiqui que [després del 2020] seguiran baixant”, diu Jucks.

Lliçons del covid

¿La pandèmia serà només un parèntesi? ¿Només un sotrac en la corba ascendent de les emissions contaminants? Tot sembla indicar que sí. Però si mirem l’estudi científic sobre la caiguda d’emissions pel covid, en podem treure lliçons de cara a continuar baixant al ritme d’un 7,6% anual com reclama la ciència. El que ha contribuït més a la reducció d’emissions durant el confinament ha sigut la disminució del trànsit per carretera, seguit de la caiguda de la demanda energètica de la indústria i després l’electricitat i la calefacció. Així, tot i que la producció d’energia i electricitat és el que genera més CO 2 a nivell global, un canvi en el transport ja té un impacte molt important. Això prova la importància d’una transició ràpida al vehicle elèctric, ja que és molt difícil que es pugui repetir una reducció tan dràstica i sostinguda de la mobilitat al món.

“El covid ens ha ensenyat com serà de difícil reduir les emissions de CO 2 ” d’acord amb el que demana la ciència, perquè “necessitem rebaixar-les un 7% cada any per arribar a zero a llarg termini”, explica a l’ARA el subdirector del Servei de Monitoratge de l’Atmosfera de la UE Copernicus, Richard Engelen. En aquesta crisi del covid-19, apunta, “només hem corregit un dels punts, perquè hem reduït la majoria de desplaçaments, però no hem canviat la manera de consumir energia”. “Si volem prendre’ns seriosament la lluita climàtica cal canviar del tot la manera com produïm i consumim energia, canviar comportaments per ser més eficients energèticament i augmentar el percentatge de renovables any rere any perquè l’energia dels combustibles fòssils arribi a zero”, recorda.

Els països confinats van reduir un 20% el consum elèctric perquè el creixement de la demanda a les cases no va compensar la caiguda a la indústria i al comerç. La demanda energètica en general va caure un 25% als països confinats i un 3,8% al món el primer trimestre de l’any. L’IEA calcula que el consum energètic global baixarà un 6% el 2020 per la pandèmia.

La reducció dels vols hi ha contribuït relativament poc (va fer baixar un 1,5% les emissions diàries) perquè el sector representa avui un 3% de les emissions globals. “No resoldrem el canvi climàtic dient-li a la gent que no vagi en avió, però l’experiència del confinament ha estat fenomenal per reconvertir algunes pràctiques empresarials com els seminaris i reunions internacionals, que s’han fet online i han estalviat temps i diners a les empreses. Crec que almenys des del punt de vista professional això tindrà un impacte positiu en el futur”, opina Canadell. I és que, tot i que el seu impacte és relativament baix, l’aviació és un sector que va a l’alça quan hauria d’estar reduint emissions si el 2050 es vol arribar a la neutralitat climàtica pactada a l’Acord de París.

Però ara el perill és que torni a passar com ha passat després de totes les crisis anteriors, un efecte rebot que dispari altra vegada les emissions cap amunt i amb més força a causa dels ingents plans d’estímul econòmic. Canadell veu clar que el -8% del 2020 no es mantindrà anualment, però creu que en els pròxims anys hi pot haver certa reducció de les emissions a causa de la més que probable recessió econòmica, i crida a “no ser autocomplaents, perquè no voldrà dir que rebaixem les emissions perquè estiguem fent les coses bé”.

Tancar plantes obsoletes

“Aquesta és una oportunitat única en la vida per mitigar el canvi climàtic, però per fer-ho cal pensar no només a curt termini sinó a mitjà i llarg termini”, diu la investigadora d’EsadeGeo Marie Vandendriessche. De fet, la crisi del covid està accelerant el tancament de plantes energètiques obsoletes, per una qüestió de rendibilitat, i la inversió en energia es reduirà en global un 20% el 2020: 400.000 milions de dòlars menys que es retiraran sobretot del petroli i el gas, molt afectats ja per una caiguda de preus històrica en els últims mesos, segons dades de l’IEA. “Això ens agafa en un bon moment perquè estem arribant a un punt en què les tecnologies renovables per a la generació elèctrica poden competir amb les dels combustibles fòssils i resulten rendibles”, destaca Vandendriessche.

Eliminar les subvencions als combustibles fòssils i centrar les inversions dels plans d’estímul en l’economia verda, cosa que crearia ocupació en aquests sectors tecnològics, seria aprofitar l’oportunitat que el covid ha generat. Però no és clar que els governs ho facin. El de Trump als EUA definitivament no, i el de la Xina -primer emissor mundial- ja ha tornat a disparar les emissions, tot i que el fet que no hagi fixat un objectiu concret de creixement econòmic per a aquest 2020 “pot ser una bona notícia” perquè no els lliga de mans, diu l’experta.

Només queda l’esperança que el toc d’alerta del covid-19 serveixi per canviar actituds. Però hi ha una altra lliçó apresa de la pandèmia que no convida a l’optimisme, tal com apunta Vandendriessche: “Fa anys que els científics alerten de l’emergència climàtica, com fa anys que alertaven d’un possible patogen com el coronavirus, però fins que la crisi no ens impacta directament, no reaccionem”.