La pandèmia i la corrupció passen comptes a Bolsonaro

Santiago de XileFa setmanes que el president del Brasil, Jair Bolsonaro, prepara el terreny per a la reelecció als comicis presidencials de l’octubre del 2022. Ho fa acorralat per investigacions judicials i peticions de judicis polítics en contra seva que han fet davallar la seva popularitat. Entre els últims moviments que l’assenyalen hi ha la “superpetició” d’impeachment que aglutina les 123 sol·licituds de judici polític presentades des de la seva arribada al poder i que també inclou una acusació de corrupció per les irregularitats en la compra de la vacuna índia Covaxin. Uns fets que ara també investiga la Comissió Parlamentària d’Investigació (CPI), encarregada d’analitzar la gestió de la pandèmia per part del Govern. A més, a principis d’agost, la justícia va obrir dues investigacions més per presumptes delictes electorals i per publicar informació falsa.

Analistes i experts coincideixen que és difícil que tant els judicis polítics com aquestes investigacions tinguin recorregut. En ambdós casos caldria que aliats del mandatari, com el president de la Cambra de Diputats, Arthur Lira, i el fiscal general, Augusto Aras, fessin el primer pas en contra seva i, a més, encara faria falta l’aprovació d’una majoria del Congrés: “És molt difícil que avancin, perquè Bolsonaro té majoria a la Cambra i no hi ha condicions per guanyar”, explica la periodista brasilera Cynara Menezes.

Gestió de la pandèmia i corrupció

Tant ella com el periodista brasiler Víctor Farinelli coincideixen que la gestió de la pandèmia i la corrupció han sigut els principals punts crítics de Bolsonaro. El president va oposar-se als confinaments, a l’ús de mascaretes i a altres mesures preventives contra el covid-19. “Primer va dir que era una «gripeta», després va passar la pilota a governadors i alcaldes i, llavors, els va responsabilitzar de les morts”, apunta Menezes. Fins ara, el país registra més de 575.000 morts a causa del virus. Sobre la corrupció, Farinelli considera que combatre-la va ser “una de les promeses centrals” de la seva campanya política i “la gent se’l va creure”, per això les presumptes irregularitats en la compra de vacunes “han tingut molt d'efecte entre els qui el van escoltar”. 

Tot i que –diu Menezes– Bolsonaro “mai va tenir una aprovació popular gaire alta”, comparat amb les xifres dels anteriors presidents quan s’han estrenat al poder, la seva popularitat està ara en un moment especialment dèbil: el 52% de la població s’oposa a la seva gestió i el 54% estaria d’acord amb obrir-li un judici polític en contra, segons les últimes enquestes. “Ha perdut molt de suport popular i el que ara li queda es redueix a l’entorn de persones més fanàtiques d’ultradreta que li són fidels”, indica Farinelli.

Amb l’expresident Lula da Silva com a amenaça principal de cara a les eleccions del 2022, Bolsonaro ha optat per imitar l’estratègia de Donald Trump i sembrar la idea que si perd la votació serà per culpa d’un frau. “Ha qüestionat el mecanisme de l’urna electrònica que funciona al Brasil des del 1996 i demana que s’implementi un sistema de vot imprès que suposaria un doble escrutini (de papereta i electrònic) i que podria allargar el recompte durant dies”, alerta Farinelli. Més enllà de la seva estratègia, les previsions donen a Lula una victòria folgada del 58% en una possible segona volta.