La pandèmia i altres reptes immediats per a Joe Biden

WashingtonEls Estats Units estan “en guerra” contra el virus. Així és com planteja Joe Biden l’esforç per contenir la propagació del coronavirus pel país. Després de la nefasta gestió de la pandèmia de la Casa Blanca de Donald Trump, el 46è president ha iniciat el seu mandat intentant evidenciar la diferència sideral entre ell i el seu predecessor en el càrrec. La gestió de les mesures de prevenció i de la vacunació, així com dels devastadors efectes en l’economia, són el principal repte que afronta l’administració Biden.

Amb l’excepció del finançament federal per a la investigació, el desenvolupament i la producció de vacunes, l’administració Trump va naufragar en una gestió que el ja expresident mai es va prendre seriosament: les normes bàsiques per frenar la propagació, recomanades pel seu propi equip d’experts contra el covid-19, les va violar contínuament, tant en la residència presidencial com durant la campanya electoral. La Casa Blanca es va convertir en un focus de contagi, els seus mítings massius van ignorar tota lògica sanitària i Trump va acabar a l’hospital. I en va sortir infravalorant en públic encara més el risc del virus per a la salut. “No deixeu que [el covid-19] domini les vostres vides”, va aconsellar de tornada a la seva residència després d’abandonar l’hospital militar on va estar ingressat.

Biden, per contra, va utilitzar la campanya electoral com a mostra de la serietat amb què el demòcrata es pren la pandèmia. Va evitar els mítings massius, va extremar les precaucions i va passar gran part del temps al seu domicili, prioritzant els actes virtuals sobre els presencials i advertint sobre el “fosc hivern” que s’augurava. Un to que contrastava diametralment amb la tendència de Trump, que anunciava, falsament, la imminent sortida del fosc túnel de la pandèmia.

Tot i que Trump va fer sovint mofa d’un Biden amagat “al soterrani” per una suposada por al coronavirus i que es va convèncer que l’absència de masses en els actes del seu rival era la prova irrefutable que tenia la victòria a les urnes a tocar, els nord-americans es van decantar majoritàriament pel demòcrata. La ciència de Joe Biden va derrotar la ficció de Donald Trump.

El contrast d’actituds, paraules i accions entre les dues administracions no pot ser més abismal. La Casa Blanca ha passat de la negació i de renunciar a intentar frenar la propagació de virus –“No controlarem la pandèmia”, va arribar a dir el ja ex cap de gabinet, Mark Meadows– a parlar obertament i sense edulcorants del llarg camí que queda per davant. “Les coses continuaran empitjorant abans de millorar”, va admetre el president Biden dijous. “Desgraciadament, el memorial que vam celebrar fa un parell de nits no serà l’últim”, va dir en referència a un acte en record dels 400.000 morts celebrat la nit abans de la seva presa de possessió. “El nombre de víctimes mortals arribarà probablement a les 500.000 el mes que ve”, va anticipar el president demòcrata.

El procés de vacunació

En la seva lluita per desmentir la ciència, Donald Trump va debatre els arguments del seu propi equip de científics fins al punt de fer-los passar directament vergonya, com quan va temptejar la possibilitat de provar la injecció de lleixiu per mitigar el virus. Entre els membres d’aquest equip hi havia el doctor Anthony Fauci, el major expert en malalties infeccioses del govern.

Ara Biden l’ha escollit com el seu principal assessor sobre el covid-19. L’expert, que fa poc ha fet 80 anys i que ha treballat per a tots els presidents des de Ronald Reagan, va reaparèixer a la Casa Blanca aquesta setmana clarament més relaxat i celebrant que l’actual administració li permet ser “completament transparent, obert i honest”. Les decisions es prendran, va subratllar, “basades en la ciència”, i va admetre la “incomoditat” de treballar sota les ordres de Trump.

Que la lluita per controlar la pandèmia és central per a la Casa Blanca de Joe Biden ho testifica que aquest va ser l’assumpte principal del seu primer dia de feina al capdavant del país. Va signar diverses ordres executives i accions per combatre-la i esmorteir els seus efectes econòmics. No obstant això, el demòcrata va semblar molest quan li van preguntar per l’objectiu autoimposat d’administrar 100 milions de vacunes en els seus primers 100 dies de mandat. Un periodista va preguntar-li si era poc ambiciós, ja que en els dies previs a la seva presa de possessió el país ja havia aconseguit aquest ritme. “Deixa’m respirar, tio”, va ser la resposta de Biden.

Fins divendres, les estadístiques recullen que els Estats Units havien administrat 17 milions i mig de vacunes, però només 2 milions de persones han rebut les dues injeccions preceptives. 20 milions de dosis ja distribuïdes estan encara per administrar mentre una dotzena d’estats s’estan començant a quedar sense subministrament. També la ciutat de Nova York, que dimecres va cancel·lar 23.000 cites per vacunar. En part, són les conseqüències de la gestió de Trump, que va deixar en mans dels estats l’administració de la vacuna sense proporcionar-los recursos suficients. Biden va signar dijous diverses ordres executives, algunes de les quals impulsaran la creació de centres de vacunació massiva gestionats des de Washington.

Complicitat del Congrés

Però la capacitat de Biden per aturar la crisi mitjançant ordres executives és limitada. El president necessita la complicitat del Congrés per finançar la distribució de la vacuna, la fabricació de material sanitari i la contractació de personal per a la inoculació. També per intentar compensar les pèrdues econòmiques de petits i mitjans empresaris i la desocupació de milions de nord-americans.

Amb un 6,7% d’atur i 18 milions de treballadors rebent algun tipus de subsidi, la Casa Blanca aspira a aconseguir que el Congrés aprovi un nou paquet d’estímul econòmic per valor d’1,9 bilions de dòlars. A punt de començar les negociacions, alguns republicans han recordat de sobte la seva preocupació pel dèficit.

Els altres deures del demòcrata

Les potents protestes del Black Lives Matter dels últims mesos han posat la justícia racial al capdavant de les prioritats del govern Biden. Entre les seves propostes, la de donar més poder al departament de Justícia per “abordar el mal comportament sistèmic” de la policia i de les fiscalies envers les minories ètniques.Vol crear un grup de treball que proposi mesures per combatre la discriminació policial i judicial, però la reforma profunda de la policia que li demana el moviment antiracisme serà difícil de pactar al Congrés.

Va ser l’eix central del seu discurs de presa de possessió i serà el gran repte de tota la presidència: tancar les ferides de la divisió política que deixen 4 anys de Trump. Biden ha deixat clar que vol refer ponts de diàleg entre els dos partits al Congrés buscant polítiques de consens encara que les majories demòcrates no ho requereixin. També té propostes pensades per fer que la base electoral de Trump se senti atesa, com un pla de 700.000 milions per comprar productes nord-americans, una picada d’ullet a l’America First.

Biden ha tornat a fer de l’emergència climàtica un afer de seguretat nacional i vol recuperar el lideratge dels EUAen aquesta lluita a nivell global. L’ambiciosa agenda climàtica interna, que vol un 100% de renovables el 2050, pot arrencar amb ordres executives, però acabarà trobant resistències al Congrés.

Un gran repte serà refer la confiança dels aliats europeus i la credibilitat dels pactes signats pels EUA. La política exterior farà un gir de 180 graus, des del Pròxim Orient fins a Corea del Nord. Biden vol renegociar el pacte nuclear amb l’Iran, amb qui diu que es mantindrà ferm, igual que amb Rússia i la Xina, tot i que sense la guerra comercial de Trump.

Congelar la construcció del mur de Trump i reprendre la concessió d’asil serà fàcil, però regularitzar uns 11 milions de sensepapers, com pretén el nou president, requereix una reforma migratòria que fins ara ha sigut impossible de pactar al Congrés. Biden també ha de revertir la política de separació dels nens migrants i oferir una sortida als dreamers.

Els grups d’odi basats en el nacionalisme blanc han crescut un 55% en l’era Trump i el supremacisme blanc s’ha convertit en la principal amenaça de terrorisme intern dels Estats Units. Biden es proposa enfortir la legislació antiterrorista del país per combatre aquestes milícies, però també haurà de veure com combat la infiltració d’aquests grups d’ultradreta en les forces de seguretat que l’han d’aplicar.

Trump va ser incapaç d’aprovar una reforma sanitària que substituís el seu odiat Obamacare. Biden s’ha compromès a mantenir i millorar el pla d’Obama per donar cobertura sanitària a 25 milions de nord-americans més. El Bidencare, de fet, vol que tothom que resideixi legalment als EUA tingui assegurança mèdica i ofereix una opció pública als pobres que encara no estan coberts. El control demòcrata del Senat li pot facilitar aquesta tasca.

Biden arriba a la Casa Blanca menys d’un mes després que l’FBI denunciés una infiltració massiva en els ordinadors del govern dels Estats Units que possiblement posava en perill secrets d’intel·ligència. Era l’últim dels nombrosos episodis de ciberespionatge dels últims anys, que s’atribueixen a hackers russos però també sovint a pirates xinesos i iranians i que seran un repte clau en matèria de seguretat.

Quan passi l’emergència del covid, que manté moltes escoles tancades, Biden podrà començar a posar fil a l’agulla en les reformes educatives del seu programa electoral, fruit dels postulats més a l’esquerra del seu partit: cobertura universal per a guarderies, condonació de deutes als estudiants o expansió d’universitats de matrícula gratuïta. Per fer-ho vol utilitzar els diners de revertir les retallades d’impostos de Trump.