La pandèmia enfonsa l'economia i atura la protesta a Algèria

BarcelonaLa pandèmia de covid-19 ja ha deixat 86 morts i 986 contagiats a Algèria, però ha tingut l’impacte d’un terratrèmol en un país que ja estava immers en una profunda crisi econòmica i política i que depèn de l’exportació de gas. Sense indústria ni una agricultura desenvolupada, el país ha d’importar-ho pràcticament tot. La seva principal riquesa són els hidrocarburs, que representen el 95% de les exportacions.

Algèria ja patia un desastre econòmic des del 2014, quan va caure el preu del petroli. Ara la crisi del coronavirus i la guerra comercial entre els països productors de petroli han fet caure el preu del barril Brent un 50%, fins a menys de 30 dòlars. Els pressupostos de l’estat per a aquest 2020 estaven calculats amb una cotització de l’or negre als mercats europeus de 50 dòlars el barril.

President sense legitimitat

El president Abdelmadjid Tebboune –investit després de les eleccions del desembre, que es van celebrar sense garanties i amb una elevada abstenció després de l’onada de protestes que va forçar la dimissió de l’octogenari Abdelaziz Bouteflika– ha imposat mesures de confinament a la regió de Blida, on s’han trobat més casos, i ha decretat el toc de queda nocturn a Alger. S’han tancat els bars, restaurants i botigues, amb l’excepció del sector alimentari, però la resta de l’activitat es manté.

Diumenge Algèria va entrar oficialment en la tercera fase de l’epidèmia, quan es va confirmar que el virus s’estava encomanant a nivell local. Si el brot està provocant un desastre en països amb sistemes sanitaris de primer nivell com Itàlia, França o Espanya, al gegant de Magrib pot ser una tragèdia.

Però el que ja es fa notar és l’impacte econòmic: la falta d’acord per reduir l’oferta mundial de petroli davant la caiguda del consum que ha provocat la pandèmia ha fet enfonsar-se els preus i amb ells el principal ingrés de l’estat. És el que el diari El Watan batejava en el gran titular: “Avís de tempesta sobre Algèria”.

Tebboune, un president sense legitimitat, ha començat a fer retallades per reduir un 30% la despesa pública. Sonatrach, la petroliera estatal, haurà de reduir a la meitat el pressupost previst de 14.000 euros en inversions i costos d’explotació. Però el fantasma de la fallida torna a planar sobre el país i també el d’un rescat del Fons Monetari Internacional, que porta tothom a recordar el desastre dels anys 80 i 90, quan es va aplicar un dràstic pla de d’austeritat a canvi dels crèdits. De fet, els pressupostos, aprovats 24 hores abans de les eleccions del desembre pel govern interí que va substituir el dimissionari Bouteflika, ja preveien una retallada de la despesa pública del 7,7% i la possibilitat de demanar préstecs internacionals.

Fins ara el sistema, l’eufemisme darrere el qual s’amaga que l’autèntic detentor del poder polític al país és l’exèrcit, es vantava de no tenir deute extern. El dèficit del pressupost del 2018 es va resoldre amb el vell mecanisme d’imprimir bitllets i devaluar la moneda. Fa cinc anys que el govern recorre a les reserves de divises per mantenir la pau social a través d’un sistema de subsidis a la gasolina, l'habitatge i els productes de primera necessitat com el pa. Es calcula que abans del 2014 les reserves eren de 178.000 milions d’euros i que ara estan per sota dels 90.000. Fa temps que les vaques grasses es van acabar i el coixí s’està esgotant.

El carrer accepta la treva sanitària

El moviment de protesta popular que va esclatar al cinquè mandat de Bouteflika i que es va convertir en una esmena a la totalitat d’un règim marcat per la corrupció ha hagut d’acceptar una treva sanitària. Després de més d’un any de manifestacions massives continuades, el 20 de març va ser el primer divendres sense mobilitzacions. Els activistes del Hirak han sigut més proactius que el mateix règim, que no ha decretat el confinament, i els joves del Hirak han impulsat campanyes informatives per explicar a la població com protegir-se del virus davant l’absència de l’estat.

Però a l’altre extrem, el poder –com anomenen els algerians els clans militars que controlen l’aparell de l’estat i l’economia des de l’ombra– no respecta cap treva. Dimarts va ser condemnat a un any de presó Karim Tabbou, figura rellevant del Hirak, en un judici que es va celebrar sense informar la seva defensa i en què Tabbou, a més, va patir un accident cardiovascular. La setmana passada també van ser detingudes una trentena de persones, entre elles el periodista independent Khaled Dradeni –que té 143.000 seguidors a Twitter–, per haver cobert una manifestació no autoritzada. I és que, com diu l’activista Mohamed Arroudj en un post a Facebook, “el règim està perdent els nervis, i té por del postepidèmia, perquè la seva gestió mediocre de la crisi se sumarà a tots els altres greuges”.