La pandèmia s’acarnissa contra els treballadors dels Estats Units

WashingtonÉs la primera vegada que Walter Vázquez demana ajuda per menjar. Va arribar fa quatre anys als Estats Units vingut de Chiapas, Mèxic. Tot anava bé fins que l’empresa de construcció per a la qual treballava a l’estat de Maryland el va enviar a casa amb la irrupció del coronavirus. “La fàbrica ha tancat, per això necessito una feina. I com que no ho he aconseguit, necessito alimentar-me”, explica amb to resignat a les portes d’una organització benèfica de Washington. Amb la seva feina sosté la seva dona i dos fills. Els diners que els queden els reserva per pagar el lloguer. “Si no pagues et fan fora”, explica. Tot i això, afirma: “Tinc fe que en qualsevol moment començarem a treballar”.

Vázquez és un dels més de 30 milions de persones que s’han quedat sense feina en l’últim mes i mig als Estats Units. Unes xifres astronòmiques per a un país que fins fa un mes i mig presumia de pràcticament plena ocupació. Moltes d’aquestes persones no s’havien trobat mai en la situació d’haver de sol·licitar ajudes per menjar. S’han vist cues pròpies dels temps de la Gran Depressió a tot el país.

A San Antonio, Texas, el banc d’aliments local va arribar a servir 10.000 famílies en un sol dia a principis d’abril. Els gestors dels bancs d’aliments de Washington calculen que el nombre de famílies que necessitaran ajuda per menjar creixerà fins a un 20% a l’àrea de la capital nord-americana a causa de la pandèmia. Unes 80.000 persones més que se sumen a les 400.000 que ja no arribaven a final de mes. I, a més, durant més dies. La majoria solien requerir assistència durant l’última setmana del mes.

Molts locals tancats

Més menjar amb menys recursos i menys locals. “Com ho solucionarem això del coronavirus si no tenim cura dels més vulnerables?”, es lamenta Rylinda Rhodes a les portes del mateix local del nord-oest de Washington on s’esperava Vázquez. Rhodes treballa en una ONG que assisteix els més pobres de la ciutat. Fa notar la seva frustració quan una de les voluntàries li diu que a aquella hora ja no reparteixen menjar. Però és l’hora que surt anunciada a la web i, segons ella, també a la informació que els facilita l’Ajuntament. “És dur estar donant voltes buscant un lloc per aconseguir menjar”, es lamenta al costat d’una sensesostre a qui acompanya. Diversos locals han tancat perquè no poden garantir la protecció dels seus voluntaris contra el coronavirus. “És tot deu vegades pitjor perquè està tot tancat”, es lamenta Rhodes. L’epidèmia sanitària se suma a l’“epidèmia d’opioides” i a l’“epidèmia dels sensesostre”.

Mentre milions de persones s’aboquen a l’abisme de la pobresa, el govern va posant pegats a un transatlàntic que fa aigües. Per evitar l’allau de nous aturats, el Congrés ha aprovat dos paquets d’ajuda als petits comerços per valor de 660.000 milions de dòlars. Es tracta del Programa de Protecció de Salaris (PPP, segons les sigles en anglès). Els fons del primer es van exhaurir en 13 dies. Els del segon s’estan distribuint ara.

Són préstecs per a negocis de fins a 500 treballadors -hi ha uns 30 milions de petites empreses a tot el país- i la devolució es condona si el beneficiari manté en nòmina els seus empleats durant les vuit setmanes per a les quals ofereix cobertura. Sembla difícil que d’aquí dos mesos aquests negocis puguin tornar a funcionar amb normalitat. Encara més si, tal com denuncien des de la Federació Nacional de Negocis Independents, el 80% no han aconseguit accedir als préstecs. Són vitals per a la seva supervivència. Segons Brad Close, president d’aquesta organització, el 50% dels seus socis no podran tirar endavant si la situació s’allarga entre un i dos mesos més.

Ajuts a grans cadenes

Els préstecs per a petits empresaris se sol·liciten a través d’entitats bancàries, que fan d’intermediàries amb l’administració i han arribat a oferir-los a grans empreses per a les quals no estava pensat el programa. Van aprofitar buits legals en la llei pressupostària aprovada pel Congrés.

Grans cadenes de restaurants, hotels o fins i tot els Los Angeles Lakers, de la NBA, van accedir a part dels fons i s’han vist moralment obligats a tornar-los.

El Tresor nord-americà els ha ofert un període de gràcia perquè ho facin sense ser sancionades, i de moment ja s’han recuperat 2.000 milions de dòlars. Però, per seguir accedint a aquests préstecs, el 80% de petits comerciants hauran de creuar els dits i confiar que de tant en tant la web no se saturi per excés de demanda.