Els palestins amenaçats de desnonament al barri de Xeikh Harrah: "Els sionistes volen el barri per als jueus"

JerusalemAquests dies s'està veient la pitjor espiral de violència entre israelians i palestins des del 2014, una situació que de moment ja ha costat més de 139 morts la franja de Gaza, 8 a Israel i 10 a la Cisjordània ocupada. Una tensió que s'ha anat coent a foc lent des de l'inici del Ramadà fa un mes, quan les restriccions emparades per la pandèmia van desembocar a finals d'abril en enfrontaments amb la policia, però sobretot intensificada els últims dies per les manifestacions violentes de grups sionistes radicals. En l'origen d'aquesta última crisi -ara tapat pel soroll dels bombardejos- hi ha el conflicte pel desnonament de 36 famílies palestines al barri de Xeikh Harrah, a Jerusalem Est. 

Refugiats dues vegades

Una d'aquestes famílies és la de Muhammad Sabagh, que ha viscut en aquest edifici des del 1956, quan l'agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins va construir 28 habitatges per a refugiats de la guerra araboisraeliana del 1948. "Aleshores Jerusalem Est pertanyia a Jordània, que malauradament no ens va emetre els papers de propietat i després ens va abandonar quan Israel va ocupar la zona el 1967. Poc després van començar els problemes per a les famílies palestines del barri", explica el Muhammad, de 76 anys, originari de Jaffa i que viu a l'edifici amb uns 40 familiars més. "Els últims dos anys han estat molt difícils: el gener de 2019 vam rebre l'ordre de desallotjament, però gràcies a Déu vam poder parar-la fins al desembre de l'any passat, però des d'aleshores hem estat patint cada dia per si seria l'últim que viuríem en aquesta casa, si ens convertiríem en refugiats una altra vegada", conclou el Muhammad. 

De moment, el Muhammad ha guanyat uns dies, ja que el Tribunal Suprem va decidir a principis de setmana, i enmig de les jornades de violència desmesurada que es vivien als carrers de Jerusalem, ajornar la vista que estava programada per dilluns per decidir el futur de quatre de les 36 famílies amenaçades. La vista es va reprogramar per a trenta dies més tard.

"Demà, d'aquí una setmana, d'aquí un més, és igual. Sé que al final aconseguiran expulsar-nos. És el que intenten des de fa anys. Volen el barri per als jueus", afirma abatut Abd al-Fattah Iskafi, de 71 anys i que viu al barri d'ençà que en tenia 6, quan els seus pares, refugiats del 48 del barri de Baq'a, de l'oest de Jerusalem, s'hi van instal·lar. Igual que el Muhammad, l'Abd al-Fattah explica que els problemes judicials van començar a principis dels anys 70: "Ens van començar a dir que aquesta àrea del barri pertanyia als jueus, així que vam contractar un advocat... jueu, ja que en aquella època no hi havia gaires d'advocats àrabs aquí, i va firmar un paper sense el nostre consentiment en què acceptàvem quedar-nos al pis vivint-hi però sense ser-ne els propietaris", assegura. 

Discriminació legal

Per entendre aquest conflicte s'ha de saber que segons les lleis israelianes només els israelians jueus poden reclamar les propietats que fossin seves abans de la guerra del 48. Així doncs, segons ha dictaminat el Tribunal Suprem Israelià, l'àrea en qüestió va ser comprada per comunitats jueves als seus propietaris àrabs l'any 1875, encara sota domini otomà. Aleshores s'hi fundà una petita comunitat jueva que conviuria amb l'àrab fins a la guerra del 48, en què la zona va quedar en mans de Jordània. El 67, amb la victòria d'Israel a la tercera guerra araboisraeliana i l'annexió de l'est de Jerusalem, les comunitats jueves reclamen el seu dret de propietat emparats per les lleis israelianes que els beneficien, incloent-hi aquesta zona del barri de Xeikh Harrah, on s'havien instal·lat les famílies palestines refugiades, com la del Muhammad o l'Adb al-Fattah. 

A partir d'aquell moment comença una batalla legal i un infern que dura anys, especialment d'ençà que la zona va ser adquirida el 2003 per l'ONG sionista pro assentaments Nahalat Shimon, que pertany a l'empresa americana Nahalat Shimon International i de la qual ben poca cosa se'n sap. Des d'aleshores ja ha aconseguit desallotjar diverses famílies i espera fer-ho amb almenys 300 palestins més, ja que té intenció de construir-hi habitatges per a famílies jueves. "Quan el 2008 vam veure que expulsaven la nostra veïna, la Fauzia, ens vam adonar que la cosa era real, i que tard o d'hora ens tocaria a nosaltres. Això crea molta angoixa, et destrossa per dins", explica l'Abd al-Fattah. 

Des del costat sionista i governamental s'ha volgut presentar el cas com un simple litigi sobre propietat de béns, mentre que per als activistes i organitzacions pels drets humans com Human Rights Watch es tracta d'un exemple evident de discriminació per expulsar les famílies àrabs i judaïtzar Jerusalem Est basant-se en l'evidència dels resultats legals oposats segons si qui reclama propietats anteriors a 1948 és jueu o àrab. En opinió de Muhammad al-Kurd, un jove de 22 anys que pertany una de les 36 famílies palestines en perill de ser desnonades, al portal Middle East Eye, "això és la continuació del projecte sionista a palestina iniciat el 48. La política d'expansió colonial ha substituït l'artilleria per un sistema judicial inherentment colonial i asimètric per afavorir els israelians jueus".