Artem Voróbiov, cònsol ucraïnès a Barcelona: "Alguns països tenen por de provocar Putin i que hi hagi una Tercera Guerra Mundial, però ja està passant"
Artem Voróbiov, cònsol general ucraïnès a Barcelona, ens rep en una sala plena de caixes d'ajuda humanitària: medicines, bolquers, armilles de protecció, motxilles... El consolat del carrer Numància és un formiguer de voluntaris i molts refugiats hi fan cua per fer tràmits. Visiblement afectat, explica la situació crítica en què s'ha enfonsat el seu país després d'un mes d'invasió russa.
Demà es compleix el primer mes de la invasió russa: com veu la situació a Ucraïna?
— Vostè amb els seus propis ulls pot veure tots els crims que està cometent Rússia al nostre país i com nosaltres, un poble ara unit, defensem el que és nostre, el nostre patrimoni, el nostre estil de vida. Un mes de resistència, de lluita contra aquesta guerra injusta. Hem resistit, però lamentablement paguem un preu molt car. Tenim més víctimes entre la població civil que baixes militars. I deu milions de persones han hagut d'abandonar casa seva pels horrors d'aquesta guerra terrible: 3,5 milions fora del país i 6,5 milions dins Ucraïna. Ningú al món, ni Rússia ni tampoc els nostres aliats, s'esperaven que poguéssim resistir davant del segon exèrcit més gran del món. Avui tenim la possibilitat de resistir i guanyar. Sé que fora d'Ucraïna gairebé ningú no s'ho creu, però sí, estem guanyant. Hem tingut ajuda militar i financera dels nostres aliats, i les sancions contra Rússia són importants, però només donaran resultat a llarg termini. Necessitem més pressió. En diverses ocasions el nostre president ha fet una crida als aliats a protegir el nostre espai aeri, a establir una zona d'exclusió aèria sobre el nostre país per evitar una catàstrofe nuclear i per salvar la població civil. Malauradament, ja sabem que no serà així. Aleshores demanem als nostres aliats que ens proporcionin sistemes de protecció antiaèria i míssils de més rang per poder protegir nosaltres mateixos, amb el nostre esforç, el nostre espai aeri.
Sembla que el pitjor encara ha d'arribar.
— Rússia veu que no guanya. No està aconseguint el que havia planejat i com que no pot avançar ha optat pel genocidi. Estan bombardejant infraestructures civils, poblacions on no hi ha cap objectiu militar. A les ciutats que temporalment estan ocupades per l'exèrcit rus, intenten canviar els governs locals per imposar el seu règim. S'estan emportant població civil cap a Rússia contra la seva voluntat. Necessitem més pressió internacional sobre Rússia de tots els països d'Europa: que tanquin els ports als vaixells russos, que treguin tots els bancs russos del sistema Swift. Hi ha d'haver un aïllament total. I sancions personals contra tots els diputats de la Duma que van votar a favor del reconeixement de les repúbliques autoproclamades, cosa que va donar el tret de sortida a la guerra.
Veu alguna possibilitat d'un alto el foc?
— Ucraïna està disposada a negociar, està disposada a trobar solucions, però no a cedir als ultimàtums de Rússia. No podem acceptar ni la cessió de territoris ni el canvi d'un govern elegit democràticament. Són línies vermelles.
La neutralitat, renunciar a entrar a l'OTAN, també ho és?
— Està previst a la nostra Constitució el nostre camí cap a la Unió Europea i l'OTAN, però mai no hem tingut cap compromís concret d'adhesió. Rússia només ha fet servir aquesta qüestió com un pretext per a la invasió. I ara diuen que estem desenvolupant armes nuclears i biològiques. És tot fals, fora de tota lògica. I ja veurem què s'inventen demà. El que més ens espanta és el suport de la població russa a les accions militars del Kremlin. La gent està totalment aïllada del món: han bloquejat els canals de televisió, Facebook, Instagram... i només els mostren allò que el Kremlin vol. Diuen que no hi ha guerra ni atacs civils, però en un mes els russos ja han perdut a Ucraïna més soldats que en deu anys a l'Afganistan.
Aleshores estan disposats a cedir sobre la integració de l'OTAN?
— Estem disposats a acceptar un estatut neutral però amb garanties reals, no com les del memoràndum de Budapest.
En aquell memoràndum, signat el 1994 per Ucraïna, Rússia, els Estats Units i el Regne Unit, Ucraïna es va adherir al Tractat de No Proliferació Nuclear i va cedir a Rússia 5.000 bombes nuclears, míssils i avions a canvi de garanties de la seva integritat territorial i independència política. Creu que si Kíiv hagués conservat el seu armament atòmic estaríem en aquesta situació?
— Per descomptat que no. És clar.
El seu govern ha armat els civils, una decisió arriscada i que pot tenir implicacions per al futur del país.
— Ens enfrontem a un exèrcit molt gran: més de 150.000 militars russos que van entrar a casa nostra. Nosaltres tenim un exèrcit ben preparat i que compta amb l'ajuda dels nostres aliats, però ara ens cal tot, tots i totes els que poden defensar el nostre país. Segur que tindrem plans perquè lliurin aquestes armes als militars o als dipòsits especialitzats. Però primer cal guanyar la guerra.
Ucraïna no té una democràcia consolidada. Fa uns dies el president Zelenski va anunciar la il·legalització d'11 partits opositors.
— Només intentem tallar les vies d'influència de Rússia sobre la població. Aquests partits transmetien les mateixes falsedats que la televisió russa: que no hi ha bombardejos, que no hi ha guerra, que no hi ha víctimes civils.
¿Té esperança que si Ucraïna guanya aquesta guerra pugui ser un país millor?
— L'única cosa bona que ha fet Putin és unir tot el poble ucraïnès i unir com mai Occident. Abans hi havia disputes polítiques a Ucraïna, ara tots som un poble que s'enfronta a un enemic comú. Demà hi haurà a Brussel·les cimeres de l'OTAN i de la UE. Esperem que deixin de témer Putin i prenguin d'una vegada la decisió correcta d'ajudar-nos a protegir la nostra població dels bombardejos. Alguns governs encara creuen que estan fora de perill i no volen provocar Rússia per evitar una Tercera Guerra Mundial. Però la realitat és que ja està passant i si no aturem Rússia a Ucraïna demà li tocarà el torn a Polònia, a Hongria o als països bàltics.