Quins països han donat suport a Guaidó i quins a Maduro?
Els EUA, el Canadà i la majoria de l'Amèrica Llatina reconeixen l'autoproclamació del líder opositor
BarcelonaPocs minuts després que el líder opositor veneçolà, Juan Guaidó, s'autoproclamés nou president interí de Veneçuela i, per tant, anunciés la seva rebel·lió contra el govern de Nicolás Maduro, el món comprovava que Guaidó no estava sol. El president de l'Assemblea Nacional del país llatinoamericà comptava amb un suport internacional de pes.
I és que l'autoproclamació el dimecres de Guaidó ha evidenciat, un cop més, el joc d’aliances que condiciona la geopolítica mundial. Ahir, Rússia, la Xina i Turquia, principals aliats del règim chavista, van mostrar el seu suport al govern de Nicolás Maduro, a qui confien el poder del país llatinoamericà. Cap dels tres va trigar a fer-ho, i més, després que els Estats Units, el Canadà, la majoria de potencies llatinoamericanes reconeguessin Guaidó com a nou cap d’estat.
Ras i curt, els EUA de Trump lideren el bloc a favor de Guaidó, i el Kremlin i Pequín encapçalen el grup a favor de Maduro, a qui aparentment prometen lleialtat. Alguns parlen del resorgiment de la guerra freda que, ara, agafa d’escenari el terra veneçolà –estratègic, i ric de petroli–.
A favor de Guaidó
Els Estats Units de Donald Trump només van trigar 17 minuts a deixar-ho palès. "Els ciutadans de Veneçuela han patit durant massa temps a mans del règim il·legítim de Maduro. Avui he reconegut oficialment el president de l'Assemblea Nacional de Veneçuela, Juan Guaidó, com a president interí de Veneçuela", va escriure el president nord-americà en un missatge al seu compte de Twitter.
A partir d'aquí van arribar moltes altres adhesions internacionals. El Canadà i les principals potències llatinoamericanes, excepte Mèxic, també van mostrar el seu suport a Guaidó i, com a conseqüència, el rebuig a Maduro. El Brasil, l'Argentina, Colòmbia, Xile, l'Equador, el Perú, Costa Rica i el Paraguai també van passar a formar part d'aquesta llista. Aquest dijous, i a l'altra banda de l'oceà, Dinamarca, Geòrgia i Albània també han reconegut l'autonomenament de Guaidó.
A favor de Maduro
En canvi, almenys nou països ja han expressat el seu suport a Nicolás Maduro. El primer va ser Mèxic, on el president Andrés Manuel López Obrador va assegurar que no concebia cap canvi de govern a Veneçuela. Ràpidament s'hi van sumar altres països de la regió, com Cuba, Bolívia i Nicaragua.
Mentrestant, i responent al joc d'aliances i interessos geopolítics, Rússia ha sortit en defensa de Maduro i ha denunciat la "ingerència estrangera" que busca portar "al caos i a un bany de sang" el futur de Veneçuela. El ministeri d'Afers Estrangers rus i el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, han reiterat que Nicolás Maduro és "el cap legítim de l'estat de Veneçuela i que les implicacions internacionals poden tenir moltes conseqüències negatives".
En la mateixa línia, la Xina també ha reafirmat el seu suport al líder chavista. "La Xina dona suport als esforços del govern de Veneçuela per mantenir la seva sobirania, independència i estabilitat", ha apuntat aquest dijous la portaveu del ministeri d'Afers Estrangers xinès, Hua Chunying.
A la llista de suports també s'hi ha afegit la Turquia d'Erdogan. "Maduro, germà! Segueix ferm, estem amb tu", li va dir Erdogan en una trucada telefònica dimecres a la nit, segons ha assegurat el ministre d'Exteriors turc, Meviüt Cavusoglu, que ha recordat els vincles que uneixen Turquia amb Veneçuela. Concretament, molts negocis al voltant de la indústria petroliera veneçolana.
Per la seva banda, l'Iran i Síria també han fet pública la seva predilecció per Maduro.
La UE, a l'espera
La Unió Europea tampoc va tardar a reaccionar sobre la nova situació de Veneçuela. El primer a fer-ho va ser el president del Consell Europeu, Donald Tusk, que en un tuit va dir que "a diferència de Maduro, l'Assemblea Nacional, incloent-hi Juan Guaidó, té un mandat democràtic dels ciutadans veneçolans". En el mateix missatge animava Europa a "unir-se a les forces democràtiques de Veneçuela".
Minuts més tard, però, l'alta representant de Política Exterior de la UE, Federica Mogherini, expressava el seu rebuig a Maduro però no donava suport de manera clara a Guaidó. És la línia de la Unió Europea i els seus estats membres –excepte Dinamarca, i incloent-hi Espanya–: fins ara no s'han mullat i des de Brussel·les s'han fet equilibris per no reconèixer explícitament Guaidó, malgrat que la divisió entre els països de la UE sobre aquest tema és evident.
En aquest sentit, Espanya tampoc s'ha posicionat sobre l'autoproclamació del president de l'Assemblea Nacional. La dreta, però, pressiona perquè Pedro Sánchez el reconegui. El ministre d'Exteriors, Josep Borrell, ha demanat "no fer seguidisme de ningú" i s'ha mostrat partidari d'emetre una resposta conjunta des de la Unió Europea.