El 40% dels països del món restringeixen a les dones els drets a la propietat

BarcelonaFa 25 anys, la Conferència de l'ONU pels Drets de la Dona a Pequín va reclamar als governs del món igualtat real. Un quart de segle després, i en plena onada del Me Too, s'ha avançat molt en aquest camp però encara queden al món situacions de flagrant discriminació cap a les dones i nenes. Fins a un 40% dels estats del món tenen alguna restricció legal a la propietat per a les dones i en més de la meitat dels estats (104 per ser exactes) hi ha lleis que impedeixen a les dones fer determinades feines.

Són algunes de les dades que recopila l'informe Words and deeds [Paraules i fets], publicat aquest dilluns per Equality Now, una organització internacional que treballa des del 1992 per aconseguir canvis legislatius en favor de la igualtat de gènere. L'informe d'aquest 2020 se centra especialment en el dret de família, codis civils que sovint recullen disposicions heretades de la religió, el costum i la tradició. Unes normes que permeten sovint fer excepcions a la igualtat de gènere que proclamen les mateixes constitucions dels seus estats.

Així, basant-se en aquest dret familiar, encara hi ha al món 19 països on hi ha provisions legals que obliguen la dona a obeir el seu marit, i un 24% dels països del món encara permeten el matrimoni infantil, incloent-hi els Estats Units, on es permet quan la menor a partir de 13 anys està embarassada i els pares hi estan d'acord.

En 43 països les filles no tenen els mateixos drets d'herència que els fills mascles (a l'Àfrica i el Pròxim Orient, però també al Pacífic), segons dades del Banc Mundial. Una altra restricció als drets de propietat seria la que afecta les vídues, que en 44 països encara no tenen els mateixos drets d'herència que els vidus.

Unes lleis que restringeixen fins i tot el dret de la dona a la mobilitat: en 36 països, des de Zàmbia fins a les Filipines, el Pakistan, Haití o Belize, les dones no tenen els mateixos drets que els homes a l'hora de sol·licitar el passaport, i en 16 països del món una dona no pot viatjar ni tan sols per dins del país en les mateixes condicions que un home.

Fins al 77% dels estats del món tenen la igualtat de gènere com un dret bàsic dins de la seva Constitució, però això vol dir que encara hi ha un 23% de països, entre els quals els Estats Units, que no ho garanteixen en la seva carta magna. I encara que ho facin, sovint les lleis dels estats accepten excepcions constitucionals per al seu dret consuetudinari, és a dir, l'heretat de la tradició, el costum o la religió. Però Equality Now, igual que l'ONU, exigeix als governs que el dret a la llibertat religiosa i cultural no vagi en detriment de la igualtat i la no discriminació, que ha de ser un dret fonamental prioritari.

"Els governs han de modificar les seves constitucions quan permeten excepcions sobre lleis codificades, tradicionals i religioses discriminatòries per raons de sexe i reformar les lleis de família que siguin específicament discriminatòries, i establir garanties constitucionals d'igualtat", demana l'ONG.

"Les lleis són representacions de com les dones haurien de comportar-se en societat" i sovint "sota el pretext de la religió s'imposen moltes discriminacions", explica a l'ARA la directora d'Equity Now a Europa, Jacqui Hunt, per remarcar que no és només una qüestió de lleis religioses o de dret consuetudinari. "Si mires Rússia, per exemple, allà hi ha una llei relativament nova (del segle XX) que diu que les dones no poden optar a 456 professions, que inclouen la fusteria o la conducció de metro".

Amb el pretext que són professions "perilloses", Rússia veta encara aquestes 456 professions, com per exemple conduir camions, a les dones. Tot i així, el govern rus va aprovar l'any passat una reforma d'aquesta llei que reduirà el llistat a un centenar i que entrarà en vigor el 2021. Entre les feines que els seguiran vetades hi ha la de mecànica d'avions o les professions de la mineria. En aquest últim cas, Rússia no és pas l'única: 65 països prohibeixen a les dones treballar en la mineria.

En total, fins a 104 països del món (més de la meitat) tenen lleis que no permeten a les dones fer algun tipus de feina, amb restriccions sobretot a la mineria però també en sectors com la fabricació, la construcció, l'energia, l'agricultura, l'aigua i el transport.

El revulsiu del Me Too ha aconseguit derogar moltes lleis discriminatòries i sobretot aprovar noves normes contra l'assetjament sexual a l'entorn de feina, tot i que encara hi ha 59 països al món que no en tenen. "El que ha fet el Me Too és obrir una conversa global sobre l'explotació sexual, l'assetjament i la violació que ha mostrat de fet l'abast de la qüestió i que ha permès a moltes dones denunciar", però "és només el principi", destaca Hunt.

Encara avui, una de cada tres dones i nenes al món (el 35%) ha patit algun tipus de violència en la seva vida. Segons l'Unicef, fins a 120 milions de nenes menors d'edat han sigut forçades a mantenir relacions sexuals.

L'objectiu d'Equality Now és erradicar totes les lleis discriminatòries contra la dona que hi ha al món abans del 2030. Un repte ingent però que per a Hunt és només qüestió de "voluntat política". Des que es va crear la seva ONG, fa 28 anys, s'han derogat moltíssimes d'aquestes lleis, "però també se n'han aprovat de noves", diu Hunt, tot i que "la tendència global és positiva". "Hi ha resistències perquè molts creuen que perdran terreny, però una societat igualitària és una societat més rica", conclou.