Els països nòrdics registren temperatures d’estiu a l’hivern

Malmö (suècia)Fins a 19 graus en ple hivern. No és una temperatura de les illes Canàries, sinó de Noruega. Els termòmetres de la localitat de Sunndalsøra, uns 160 quilòmetres al sud de Trondheim, van fregar els 20 graus el 2 de gener i van trencar tots els rècords no només de Noruega, sinó també del conjunt de la regió escandinava. “És com un bonic dia d’estiu”, comentava el meteoròleg Martin Granerod a l’agència de notícies noruega NTB. Tot just acabava de començar el mes, però no va ser un fet puntual, sinó que uns quants indrets dels països nòrdics han registrat el gener més suau de la història.

A Suècia les temperatures han sigut entre 5 i 10 graus més altes del que és habitual a gairebé tot el país durant el mes de gener. En algunes zones, com al centre i al sud, l’hivern directament ha passat de llarg, i tant al desembre com al gener s’han registrat temperatures considerades de primavera o fins i tot d’estiu. “Quan la temperatura mitjana d’un dia sencer és de 10 graus o més es considera d’estiu”, explica a l’ARA el meteoròleg de l’Institut Meteorològic de Suècia (SMHI) Erik Engström, que detalla que enguany aquest llindar s’ha superat dues vegades i per primera vegada des que hi ha registres. “És realment excepcional i extrem”, afirma Engström, que assegura que l’escalfament del planeta n’és un factor determinant, però no l’únic. “El canvi climàtic hi ha contribuït, però no podem dir que sigui l’única causa d’aquest hivern tan càlid a Suècia -subratlla-. Per una banda tenim la variabilitat natural, que fa que cada hivern sigui diferent, i, per l’altra, l’escalfament global, que fa que la temperatura vagi a l’alça a llarg termini”. I assenyala que l’augment de les temperatures s’ha intensificat de manera molt notable els últims trenta anys.

Aquesta anormalitat ha comportat que a Finlàndia l’institut meteorològic s’hagi començat a plantejar la necessitat de modificar els paràmetres que defineixen les estacions, per exemple basant-se només en el calendari i no en les temperatures, com passa a Catalunya. Serà la primera vegada en la història en què els llacs del sud de Finlàndia no s’hauran glaçat. “Aquest hivern ha sigut la primera bona indicació de com poden ser els hiverns en el futur”, afirma el meteoròleg Jari Tuovinen al diari Helsingin Sanomat.

Estacions d’esquí sense neu

Una de les conseqüències d’aquestes altes temperatures ha sigut la falta de neu. A Finlàndia han hagut de cancel·lar per primera vegada des del 1973 la competició Finlandia-Hiihto, una marató d’esquí que s’havia de celebrar el cap de setmana del 22 de febrer a Lahti, uns 100 quilòmetres al nord d’Hèlsinki. A Suècia, la majoria d’estacions d’esquí del centre i el sud del país no han pogut obrir ni un sol dia, cosa que només havia passat una altra vegada en els últims trenta anys. “Econòmicament és molt negatiu, és un malbaratament. Haurem d’utilitzar els nostres recursos d’una manera del tot diferent”, deia a Sveriges Radio Louise Söderlund, la directora de l’estació més gran del sud de Suècia.

Óssos que no hivernen

Aquests hiverns cada vegada més suaus comencen a tenir efectes també en la fauna dels països nòrdics. És el cas dels óssos: al nord solen hivernar a partir del setembre, i més cap al sud des de l’octubre o novembre, per reservar energia davant la previsió de falta d’aliments. Però aquest any dos zoològics del sud de Suècia han vist com alguns dels seus exemplars continuaven desperts i actius. “Fins i tot s’estiren al terra de formigó per refrescar-se”, explica a l’agència de notícies TT una treballadora de Skånes Djurpark, situat a Höör, uns 100 quilòmetres al nord-est de Malmö.

Un grup d’investigadors finlandesos també han alertat que els mussols blancs, que viuen en zones habitualment nevades, corren cada vegada més perill perquè la falta de neu fa que quedin exposats als depredadors.

Lluny de suposar una alegria entre els habitants d’aquestes terres històricament gelades, una enquesta recent de l’ONG World Wildlife Fund (WWF) ha mostrat que el 60% dels noruecs estan preocupats per la possibilitat que aquest canvi de les temperatures sigui definitiu, i més del 40% afirmen que trobaran a faltar l’hivern si acaba sent com el que viuen aquest any.