El veto dels països de l’Est fa fracassar el pla europeu de refugiats

Brussel·les“¿Vol que la UE pugui obligar Hongria a acollir ciutadans no hongaresos fins i tot sense el consentiment del Parlament?” 8,2 milions d’hongaresos estan cridats avui a les urnes per respondre a aquesta (tendenciosa) pregunta. El referèndum, impulsat pel govern ultraconservador de Viktor Orbán -que ha fet una dura campanya pel no -, servirà perquè els ciutadans del país acceptin o rebutgin la política de quotes de refugiats acordada pels Vint-i-vuit fa un any per donar resposta a la crisi migratòria que viu Europa.

Hongria lidera el grup de països de l’est i el centre d’Europa que estan boicotejant les quotes. Rebutgen les polítiques d’immigració aprovades el 2015, que inclouen el repartiment entre els estats membres de 160.000 demandants d’asil, la majoria procedents de Síria. La ferma oposició de Budapest i altres països de l’Est, sobretot els de l’anomenat Grup de Visegrad (Polònia, República Txeca, Eslovàquia i Hongria), a les quotes, sumada a la poca voluntat política de la resta de socis, han provocat el fracàs del pla d’acollida de refugiats.

Hongria no acull cap refugiat

Les xifres són prou eloqüents. Un any després de la posada en marxa del pla de quotes, els països de la UE només han acollit 5.650 dels 160.000 refugiats procedents d’Itàlia i Grècia que haurien de reubicar en dos anys. És el 3,5% del total, una xifra que aboca el pla al fracàs. Hongria no n’ha acollit cap, i altres països no arriben ni a la desena. A Espanya li correspon una quota de 10.000 refugiats que es troben a Grècia i Itàlia, dels quals en un any només n’han arribat 363.

Els líders dels països de Visegrad van fer una declaració política fa només 15 dies per deixar clar que les quotes són voluntàries, tot i que l’acord del setembre del 2015 convertia en obligatòria l’acollida dels refugiats. Els quatre països semblen haver guanyat la partida, perquè en l’últim discurs sobre l’estat de la Unió Europea el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va admetre que “la solidaritat no es pot imposar”. Les paraules de Juncker enterraven definitivament el caràcter vinculant de les quotes.

Brussel·les no aixeca gaire la veu contra el govern de Viktor Orbán davant les denúncies d’ONGs com Amnistia Internacional (AI), que aquesta setmana ha alertat dels abusos, el tracte degradant i les devolucions il·legals que practica Hongria amb els demandants d’asil. El govern ultraconservador ha tancat la porta als refugiats amb l’aprovació d’una llei per tipificar com a delicte l’entrada il·legal al país i una altra per restringir el dret d’asil. Són mesures dissuasives que han fet caure el nombre de refugiats que entren a la UE per Hongria.

Immigració i terrorisme

Orbán vol aconseguir amb el referèndum d’avui una victòria política que l’avali per seguir plantant cara a Brussel·les. La campanya governamental a favor del no ha sigut molt dura, amb afirmacions que barregen sense embuts el terrorisme i la immigració. “Des de l’inici de la crisi migratòria 300 persones han mort en atacs terroristes a Europa”, afirma una dels eslògans de la campanya. Un altre diu que des de l’inici de l’onada de refugiats “hi ha hagut un fort increment dels assalts a dones”.

El primer ministre ha plantejat el referèndum com una manera de protegir el país davant l’arribada d’estrangers musulmans. “Estem fent una política d’autodefensa -assegura Orbán-. Si cedim davant Brussel·les, Hongria canviarà”, afegeix. També va ser molt clara divendres l’ambaixadora del país a Espanya, Enikö Györi, en unes declaracions que recorden l’etapa més negra d’Europa: “No renunciarem a decidir la composició ètnica d’Hongria”, va assegurar.

Les enquestes atorguen la victòria clara al no, però el referèndum només serà vàlid si la participació arriba al 50% de l’electorat. L’oposició socialista anima els ciutadans a boicotejar la cita electoral amb un missatge inequívoc: “Queda’t a casa. Queda’t a la Unió Europea”.