Els països escandinaus reforcen la cooperació militar davant l’amenaça russa

BarcelonaSuècia, Dinamarca i Noruega signaran aquest divendres un acord de cooperació militar per reforçar la capacitat de defensa dels tres països davant les creixents tensions amb Rússia, que consideren una amenaça. Fa temps que Moscou enforteix i millora les seves forces armades en diverses zones que confronten amb els països nòrdics (al mar Bàltic, al mar del Nord i l’Àrtic), cosa que preocupa especialment a Suècia, que no és membre de l’OTAN.

“Rússia està preparada per utilitzar la força militar per aconseguir objectius polítics”, ha assegurat aquest dijous el ministre suec de Defensa, Peter Hultqvist, a la cadena TV4, on ha avançat els primers detalls sobre l’acord dels tres països escandinaus. Segons Hultqvist, la intenció és poder actuar més de pressa en cas de crisi i desincentivar “plans negatius” contra Escandinàvia. A la pràctica, aquest acord implicarà que Suècia, Dinamarca i Noruega potenciaran la monitorització de les àrees d’interès comú i organitzaran més maniobres militars conjuntes. 

“Això no vol dir que no prioritzarem els exercicis amb l’OTAN, que és el nostre principal cos de cooperació pel que fa a la política de seguretat”, ha subratllat la seva homòloga danesa, Trine Bramsen, al diari Jyllands Posten. “Però el fet que puguem col·laborar amb els nostres veïns és absolutament central”, ha afegit, fent referència a una preocupació comuna especialment al Bàltic, on hi ha “nous tipus d’amenaces i campanyes de desinformació”. Fa uns mesos, la ministra danesa ja va alertar del comportament de Rússia, que va qualificar de “molt agressiu”.

Tant Estocolm com Copenhaguen han protestat a Moscou en diverses ocasions els últims anys després que vaixells de guerra russos hagin entrat a les seves aigües territorials sense permís i que avions militars hagin infringit el seu espai aeri. 

Suècia es rearma

L’augment de les tensions al Bàltic, especialment des de la invasió de Crimea per part de Rússia el 2014, ha provocat el rearmament de Suècia, després de dècades amb un pressupost de defensa aprimat al mínim. A mitjans dels anys 80, el país escandinau hi destinava un 2,5% del PIB, un percentatge que es va reduir dràsticament després de la caiguda de l’URSS, fins a quedar-se al voltant de l’1,1% actual. L’any passat, però, el govern suec va anunciar que incrementarà la despesa militar en un 40% fins al 2025 i duplicarà el nombre de reclutes a les seves forces armades. 

“No podem descartar un atac armat a Suècia”, va dir llavors el titular de Defensa, que va fer referència a l’annexió de Crimea i a les reiterades violacions de l’espai aeri per part d’avions militars russos veïns als Països Bàltics. El país escandinau ja havia augmentat el seu pressupost entre el 2014 i el 2020, cosa que deixa un increment total entre el 2014 i el 2025 del 85%, “la inversió més gran des dels anys 50”, segons va destacar Hultqvist. A més, el 2018 Suècia va restablir el servei militar, després d'haver-lo abolit el 2010, per la falta de voluntaris.