Els països que han demanat perdó pel colonialisme

BarcelonaEspanya perd cada 12 d'Octubre una ocasió per demanar disculpes pels efectes perversos de la colonització americana. L'efemèride del descobriment del Nou Món, seguint el concepte eurocèntric, suposa una festivitat a banda i banda de l'Atlàntic per una cultura més o menys compartida però oblida i ignora a la part de la Península el genocidi humà i cultural que es va perpetrar a partir del 1492 sota l'empara de l'Església catòlica, apostòlica i romana. Per la banda espanyola no hi ha hagut ni perdó ni reparació econòmica, ni tan sols s'ha fet una reescriptura dels fets històrics, i encara es manté la mateixa visió que segles enrere, així com no s'han esborrat dels nomenclàtors els noms d'esclavistes o conqueridors.

Els governs de Madrid han sigut l'excepció de les potències colonitzadores o els descendents d'antics colons, que a poc a poc han anat fent un exercici d'expiació de culpes amb més o menys solemnitat.

Regne Unit

Disculpes parcials

Londres no ha demanat mai perdó a les nombroses colònies que ha tingut –i encara manté– a tots els continents i s'ha limitat a demanar disculpes públiques per la dura repressió durant la revolta dels Mau-Mau a Kènia. L'abril del 2013 el secretari d'Afers Exteriors, William Hage, va expressar "el lament sincer" pels abusos comesos pels oficials del regne a la dècada del 1950 contra els ciutadans de Kènia, una de les colònies africanes més riques, que va mantenir fins a la dècada dels 60. El govern del conservador David Cameron va anunciar compensacions per valor de 30 milions d'euros per indemnitzar les 5.200 víctimes que van denunciar haver sigut víctimes de tortures.

França

Perdó però manté el neocolonialisme

No ha sigut fins a l'arribada d'Emmanuel Macron a l'Elisi que París ha demanat perdó per l'actuació del govern i l'exèrcit francès a les colònies. El jove president, el primer nascut després de les descolonitzacions africanes, va sacsejar l'opinió pública del seu país quan va qualificar el colonialisme com a "crim contra la humanitat", tot i que va voler deixar clar que aquesta condemna no anava dirigida als policies i militars francesos que van lluitar contra la independència d'Algèria, molts dels quals són vius. París ha començat a retornar algunes de les obres d'art africanes que els museus francesos guarden i que van ser recollides com a botí de guerra.

França ha permès recentment que Nova Caledònia, una de les últimes colònies, celebrés un referèndum per decidir si volien continuar sota sobirania de París o ser independents. La derrota dels independentistes per un estret marge permet que se celebri una segona consulta.

Amb tot, França continua mantenint un comportament colonial amb els 14 països francòfons de l'Àfrica en el que s'anomena la Françafrique, en els quals París segueix controlant les finances gràcies al franc africà CFA, moneda lligada primerament al franc francès i posteriorment a l'euro, i obligant els estats a guardar les seves reserves al Banc Central de França.

Alemanya

Dobles disculpes

Alemanya va voler tancar les ferides que va ocasionar el règim nazi amb el poble israelià. Les disculpes són relativament recents, del febrer del 2000, quan el president alemany Johannes Rau va demanar perdó al poble jueu per l'Holocaust. Ho va fer solemnement al Parlament d'Israel: "Demano perdó pel que va fer Alemanya als jueus, en nom meu i en nom de la meva generació", va dir en alemany davant d'un auditori que va respondre amb certa fredor.

El govern alemany també ha atès les peticions de disculpes de Namíbia, una antiga colònia africana, pel genocidi del poble herero, el primer genocidi del segle XX, però, tot i això, s'ha negat a compensar els descendents. En una cerimònia oficial, Alemanya ha començat a tornar restes òssies dels herero que havien sigut robades i traslladades fins a Alemanya per estudiar la teoria sense aval científic de la superioritat de la raça blanca.

Vaticà

Crims amb la creu

En el seu segon viatge a l'Amèrica Llatina l'estiu del 2015, Francesc I va aprofitar l'avinentesa per demanar perdó pel paper de l'Església catòlica en la conquesta, en què va es van cometre "crims contra els pobles originaris". En un discurs a Bolívia, el Papa va subratllar, però, el paper dels capellans de l'època, que van imposar "la lògica de la fe contra la de l'espasa".

Canadà

Pels 'nens robats'

El 2015 Justin Trudeau va pronunciar les primeres disculpes oficials per haver internat forçosament milers de nens indígenes per "blanquejar-los" i "civilitzar-los" entre el 1949 i 1970. Es calcula que 200.000 menors inuits van ser arrencats de les seves famílies, un 80% dels quals van anar a parar a famílies blanques que els feien servir d'esclaus i la resta, a institucions.

Austràlia

El segrest de menors

Austràlia, que havia sigut colònia britànica, va demanar perdó el 2008 als aborígens. El primer ministre Kevin Rudd va fer el pas per, va dir, accelerar la reconciliació nacional però el gest no va servir per responsabilitzar ni culpabilitzar ningú. Entre el 1915 i el 1969 milers de nens aborígens van ser robats de les seves famílies i donats en adopcions irregulars a famílies blanques. Són l'anomenada 'generació robada'.

Sèrbia

La matança de Srebrenica

Tomislav Nikolic, president de Sèrbia, va demanar perdó per la matança de milers de civils musulmans a Srebrenica i a Bòsnia i Hercegovina. Era l'any 2013 però el president serbi es va negar a qualificar les massacres de genocidi, tal com va reconèixer el Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia.